El gran tema arran dels comicis als Estats Units és la desinformació i com combatre-la. Twitter ha estat etiquetant missatges sobre els resultats de les eleccions i les al·legacions de frau com a “disputades”. De fet, una majoria de les piulades de Donald Trump llueixen aquest aclariment:

La candidatura de Joe Biden i Kamala Harris ha rebut quantitats ingents de diners de Wall Street i Silicon Valley. Els gegants tecnològics, tot i haver-se beneficiat de la reforma fiscal de Trump, volen operar amb una administració previsible, oberta a la immigració i que reforci la primacia americana al món.

El programa de Biden depèn, en gran part, de la segona volta de les eleccions senatorials a Geòrgia el 5 de gener de 2021 que decidirà qui controla el Senat. En cas que la cambra alta es mantingui sota el domini dels republicans, s’hauran d’adoptar polítiques bipartides.

Biden considera que aquestes companyies no fan prou per controlar la difusió de fake news a les seves xarxes. Aquestes s’escuden rere l’anomenada “Secció 230”, una llei de 1996 que, fins ara, ha protegit les tecnològiques. La llei estableix que les plataformes són alienes al contingut que s’hi difon i, per tant, no en són responsables. Per exemple, les empreses no tenen cap responsabilitat quan un terrorista difon imatges en directe d’un atemptat. Biden vol eliminar aquesta llei.

Una de les veus demòcrates més autoritzades sobre la qüestió, Andrew Yang, és contrari a eliminar-la. L’excandidat a la presidència és partidari de reformar-la, de manera que les empreses siguin transparents i responsables dels seus algoritmes. Això és especialment rellevant en els biaixos en els sistema d’IA, que amplifiquen els estereotips socials i impacten els grups minoritzats de forma desproporcionada. La desaparició de la “Secció 230” podria comportar molts problemes. Les empreses tindrien via lliure per censurar continguts pel temor de les seves conseqüències legals de permetre'n la difusió.

L’administració Biden-Harris també espera implementar mesures antitrust per millorar la competitivitat en el sector. De fet, el Congrés ja va iniciar una investigació sobre les males pràctiques a quatre gegants tecnològics: Apple, Amazon, Google i Facebook. Es sospita que aquestes companyies actuen amb tàctiques de monopoli. En aquest sentit, el perfil de Harris, exfiscal general de Califòrnia i amb vincles amb Silicon Valley, pot ser decisiu. Harris, a més, espera liderar una reforma del sistema penal, que implicarà una revisió de l’abast dels sistemes de reconeixement facial i vigilància dels cossos de seguretat.

Precisament, el referèndum a Califòrnia rebutjant major protecció laboral als repartidors a domicili, que es mantindran com a autònoms, dóna aire a Uber i altres empreses a la regulació d’aquest sector. La posició de l’administració Biden-Harris al respecte encara és incerta.

D’altra banda, s’espera que es reforci la neutralitat a la xarxa (net neutrality), és a dir, el principi pel qual els proveïdors d’internet no poden discriminar o cobrar extra segons els continguts, web, plataforma o aplicació que utilitzi l’usuari.

Fotografia de Kamala Harris amb Sheryl Sandberg, CEO de Facebook, amb qui manté una relació estreta. Justin Sullivan/Getty Images

L’actual context de pandèmia ha significat un augment de l’economia digital però també ha accentuat la divisió entre el món urbà i el món rural en l’accés a infraestructures digitals bàsiques. Biden ha d’erigir-se en el Roosevelt del segle XXI, amb inversions milionàries en infraestructures i educació com ho fou el New Deal els anys 30. Biden hi vol destinar 20 bilions de dòlars. Garantiria així l’accés de les poblacions més vulnerables a la tecnologia. És poc probable que es dugui a terme, però és el que Amèrica necessita.

Joe Biden, de 77 anys, ha de liderar els Estats Units en plena quarta revolució industrial. Ho farà regulant les grans tecnològiques i combatent el discurs d’odi i les fake news a la xarxa. Ho farà facilitant l’accés a internet i protegint la privacitat dels usuaris. Però potser, més que qualsevol altra cosa, el que més urgeix al país és un pla ambiciós, a llarg termini. Per seguir liderant, Amèrica necessita un rumb.


En portada, imatge de Joe Biden extreta de "What does a Biden win mean for tech?", The Hustle, 09/10/2020.