La gran majoria de les enquestes apuntaven Joe Biden com a guanyador d’aquestes eleccions a la Presidència. Ara, un cop sabem que es tracta no només d’un candidat sinó del finalment vencedor, és important saber qui és 46è president dels Estats Units. Es tracta del president més vell de la història, superant el rècord de Reagan, que va arribar a la presidència als 73 anys. Ho serà, a més, amb la imponent Kamala Harris al seu costat com a vicepresidenta; la primera dona de la història en ocupar el càrrec.

Joseph Robinette Biden, de 77 anys i nascut a Pennsilvània, ha tingut una vida força dura. Va estudiar Dret primer a la universitat de Delaware per posteriorment graduar-se a la universitat de Syracuse i acabar sent advocat l’any 1969. De fet, es tractaria del primer president que no s’ha graduat en una Ivy League en més de 80 anys, la qual cosa no deixa de ser sorprenent, degut a la seva evident competència en els càrrecs que ha ocupat.

El 1972, la seva família va tenir un greu accident en el qual van morir la seva filla petita i la seva esposa. La tragèdia el va dur a plantejar-se no jurar el càrrec com a senador, però finalment va trobar el coratge per a fer-ho en el mateix hospital on els seus altres dos fills es recuperaven. Més tard, Biden es casaria de nou amb la seva actual esposa i ara primera dama electa, la Dra. Jill Jacobs, una professora d'anglès. Així doncs, l’any 1973 va iniciar el seu càrrec com a senador per Delaware sent el sisè senador més jove de la història, lloc que ocuparia durant 36 anys.

Més endavant, l'any 2015, el seu fill Beau moriria de càncer als 46 anys, després d’haver sobreviscut a un accident que l’havia deixat vidu. El seu altre fill, Hunter, amb una coneguda addicció a les drogues, ha estat acusat per Donald Trump d’haver gaudit de tracte de favor en el seus negocis, amb la Xina i Ucraïna, durant l’administració d’Obama i del seu pare.

Va ser reelegit sis vegades al Senat i fou el quart senador amb més antiguitat. No obstant això, aquesta carrera va arribar a la fi a partir del 2008. Va ser llavors quan Biden va esdevenir el vicepresident de Barack Obama, càrrec que va ocupar durant els 8 anys de l'administració. D’entre tots els seus triomfs al llarg de la seva trajectòria política, els més recordats han estat la llei en contra de la violència de gènere de 1994, el seu lideratge en el comandament dels afers internacionals sota la presidència Obama i el rescat de l’economia americana després de la crisi del 2008. Segurament, el punt més fosc de la seva vida política és el seu suport a la guerra d’Irak, una decisió de la qual declara penedir-se.

Wikipedia. Joe Biden (a baix a la dreta) com a senador amb el President Clinton i altres oficials a Bòsnia l'any 1997. https://en.wikipedia.org/wiki/Joe_Biden#/media/File:Bill_Clinton_and_officials_on_Air_Force_One.jpg

En concret, com a vicepresident, la seva tasca es va centrar en la supervisió de la despesa en infraestructures el 2009 i en les negociacions amb els legisladors republicans, ja que hi tenia molt bona relació degut a la seva llarga experiència política al Senat. Això ajudaria a aprovar lleis com la Llei d’Alleujament impositiu del 2010, que solucionava de forma efectiva un estancament fiscal i la Llei de control pressupostari de 2011, entre altres. En definitiva, el seu paper en l’economia va ser primordial i molt positiu per als Estats Units després de la dura crisi del 2008.

A més, en política exterior va actuar favorablement a la intervenció militar a Líbia, a més de la mencionada actuació a la guerra d’Irak. Totes les seves intervencions en política internacional, doncs, podrien qualificar-se d’intervencionistes, que és el que ha estat proposant durant tota la seva campanya, en política internacional. Això contrasta molt amb el que Trump proposava i ha estat aplicant, que ha estat una política exterior del tot aïllacionista.

Joe Biden donava el seu primer discurs després d'anunciar que es presentava a la candidatura per a la vicepresidència amb Obama a Springfield, Illinois.

Finalment, a la tercera ha estat la vençuda, però aquest no era el primer cop que Biden intentava esdevenir el candidat demòcrata a la presidència. La primera ocasió fou l’any 1988, però un escàndol de plagi el va obligar a abandonar la candidatura. Sembla que havia plagiat un treball a la universitat i un discurs. La segona vegada que es va voler presentar fou el 2008, però el carisma d’Obama i Hillary Clinton va obligar-lo a retirar-se només començar les primàries. El darrer cop abans d'aquest fou el 2016, quan també volia presentar-se a les primàries, però Obama li va demanar que cedís el pas a Hillary Clinton per no dividir el vot i així ho va fer.

Això no va impedir, però, que donat el seu rellevant servei al país, Obama l’honorés el 2017 amb la medalla de la llibertat, la condecoració més alta per a un civil als Estats Units, que està dissenyada amb la intenció de reconèixer a personatges que es considera que han contribuït de forma especialment meritòria als interessos nacionals, a la cultura o a la seguretat, entre altres. De fet, Barack Obama el considerava i el segueix considerant el dia d’avui un molt bon amic.

Ara per ara, sabem que Joe Biden promet als nord-americans continuar amb un Obamacare efectiu, per tal de donar assegurança de salut a més de 40 milions de ciutadans, i un major accés l'educació alhora que millorar les escoles que gaudeixen de menys recursos. També proposa una millor inserció laboral i una gestió de la pandèmia que permeti tests gratuïts per a tots els estatunidencs, alhora que limiti la crisi econòmica que el virus comportarà. Cal mencionar que també posava sobre la taula com acabar amb les emissions de carboni i limitar els perjudicis del canvi climàtic, liderar una lluita contra el racisme, un sistema d'immigració que pugui empoderar l'economia, unions sindicals reforçades i igualtat salarial per a les dones, entre moltes altres coses.

Ha estat una carrera molt intensa, però el demòcrata ha guanyat les eleccions; unes eleccions que segurament s’allargaran fins als tribunals, ja que sembla que Trump no acceptarà la seva derrota. Després d’una llarga trajectòria política i una vida plena d’entrebancs, sembla que Joe Biden ha pogut finalment arribar a la Casa Blanca.