Arizona, tradicionalment un feu republicà, s'ha convertit en un estat de color blau. És el primer cop que passa des de 1996, quan Bill Clinton va guanyar-li la partida al republicà Bob Dole per poc més de dos punts. Abans de Clinton hem de remontar-nos a l'època de Harry Truman.

Tot i aquest passat republicà, les enquestes de les últimes setmanes ja dibuixaven Arizona com un dels camps de batalla d'aquestes eleccions presidencials. Aquest canvi polític només ha estat possible també a un canvi demogràfic. Encara que segueix existint una majoria blanca, una quarta part de la població ja és de minories racials.

Les últimes dècades hem vist un gran creixement urbà a les grans ciutats com Phoenix, tradicionalment demòcrata, i una més gran proporció de votà hispà. Phoenix es troba a Maricopa, el comtat que ha decidit les eleccions a l'estat. Anteriorment aquest comtat havia estat famós pel seu sheriff Joe Arpaio, un dels líders contra la migració més durs de tot el país. La seva figura, que va arribar a sortir al programa Salvados de Jordi Évole, ha creat consciència al territori i ha dividit la població d'Arizona en dos blocs pràcticament idèntics entorn a la qüestió migratòria.

El temps canvien, i el comtat de Maricopa de tot el país que més creix de tot el país i és a punt d'arribar als 4 milions i mig d'habitants, un terç d'ells hispans. Aquests fluxos de migració també s'expliquen degut als alts preus dels lloguers de l'estat veí de Califòrnia, una zona amb una alta població hispana. La conseqüència ha estat veure un increment del 62% del vot hispà en comparació al 2016. Una bestialitat.

La campanya de Trump havia dit com a mínim des del setembre que creien que podien guanyar Arizona encara que perdessin el comtat de Maricopa. Però els estratègues i enquestats republicans al terreny consideraven que era un escenari matemàticament improbable: és molt més difícil guanyar a tot l’estat si un candidat perd Maricopa per més de 2 punts.

La millor aposta de Trump per mantenir Arizona era focalitzar-se en l’economia. Segons les enquestes i estudis dels propis republicans, l'economia era "la bala de plata de Trump", mentre que la pandèmia era "el seu taló d'Aquil·les". Trump no va fer cas els seus assessors i va preferir, els últims dies de campanya a l'estat, atacar personalment Biden.

La unió del Partit Republicà i Arizona havia estat un matrimoni ben avingut des de fa dècades. Fins i tot amb candidats a a presidència com Barry Goldwater o el senador, i també excandidat presidencial, John McCain, recentment traspassat. La derrota dels republicans a Arizona no és només un cop dur de cara a aconseguir els 270 vots electorals en aquestes eleccions, sinó un entrebanc profund que suposa un canvi en el dibuix del mapa electoral.