1. Nebraska i Utah aboleixen l’esclavitud

Sí, les Constitucions de Nebraska i de Utah admetien l’esclavitud o servitud involuntària com a càstig per a certs crims. Són lleis que daten de la dècada de 1870. Però els temps canvien, i els habitants de Nebraska i els de Utah han optat de abandonar, formalment, l’esclavitud. Amb aquesta esmena del tot surrealista, les Constitucions s’actualitzen al segle XXI. Altres Estats han modificat llurs Constitucions en aquest sentit els últims anys. El text s’ha aprovat a Nebraska amb prop del 70% de vots a favor i amb més del 80% a Utah.

2. Referèndums sobre drogues

Oregon esdevé el primer estat que despenalitza la possessió personal de drogues, incloent-hi cocaïna, heroïna i metamfetamina. També incorpora una clàusula que permetrà establir un programa estatal de tractament d’addicció de drogues. Aquest programa es finançarà amb els impostos recaptats de la taxa sobre la marihuana. S’ha aprovat amb un 59% dels vots a favor de les mesures.

Per la seva banda, Washington D.C. ha aprovat la despenalització dels bolets al·lucinògens, és a dir, que contenen substàncies psicodèliques. Nova Jersei i Montana han aprovat legalitzar la marihuana, i Montana, a més, també ha votat posar-hi un impost i establir l’edat legal per consumir-la als 21 anys. Dakota del Sud ha aprovat l’ús de la marihuana per a tractaments sanitaris de malalts que ho necessitin.

3. Alaska vota per eliminar les primàries dels partits

Constitueix un esforç important per avançar democràticament a l’Estat. Aquesta mesura suprimiria les primàries dels partits per primàries estatals obertes a tots els candidats. Els quatre candidats amb més vots passarien a les eleccions de novembre i es votaria seguint un sistema de rànquing de candidats. És a dir, l’electorat ordenaria per ordre de preferència els candidats. També comporta una revisió del sistema de finançament de les campanyes polítiques en matèria de transparència. Amb el 30% escrutat, el sí guanya amb un 54.6% dels vots. Massachussetts també ha dut a terme un referèndum per implantar un sistema de votació per ordre de preferència, que amb el 67% del vot escrutat queda rebutjat.

4. Els vuit referèndums de Califòrnia

Si en alguns països fer un referèndum és problemàtic, a Califòrnia n’han realitzat vuit en una mateixa jornada electoral. Califòrnia ha votat a favor d’una llei sobre privacitat digital, que permet als consumidors tenir més control sobre les seves dades, i una llei per reconèixer els riders, els repartidors a domicili a través d’aplicacions mòbils, com a autònoms. Més significativament, s’ha ampliat el dret a vot als convictes en llibertat condicional, que, fins ara, perdien el dret a sufragi al ser sentenciats per un tribunal. L’empresonament comporta la pèrdua d’aquest dret, però ara es podrà tornar a exercir amb la llibertat condicional i no amb el compliment íntegre de la pena. S’ha rebutjat substituir la fiança en efectiu per estimacions de risc per persones acusades pendents de judici. També s’ha rebutjat controlar els preus del lloguer, abaixar l’edat a 17 anys per participar a les primàries, endurir el codi penal i canviar la llei sobre discriminació positiva.

5. Louisiana contra l’avortament

L’Estat de Louisiana, un dels Estats més conservadors del país, ha esmenat la seva Constitució per aclarir que l’Estat no té cap obligació de protegir o finançar l’avortament. El debat sobre l’avortament és molt candent als Estats Units i, amb un Tribunal Suprem amb majoria conservadora, aquest dret podria veure’s restringit.

6. Mississipí redissenya la seva bandera

L’Estat de Mississipí ha decidit canviar el disseny de la seva bandera, que fins ara incloïa símbols confederats. És a dir, símbols dels estats secessionistes del Sud, favorables a l’esclavitud. La mesura arriba en plena onada de protestes del moviment Black Lives Matter i el debat sobre què fer amb els monuments a personatges històrics vinculats a pràctiques esclavistes i racistes. El nou estendard incorpora una magnòlia i “In God We Trust” (“En Déu Confiem”).

7. Florida apuja el salari mínim

Florida ha votat per apujar el salari mínim a 15 dòlars l’hora. Aquesta reclamació històrica del sector progressista, i que es va plantejar a escala nacional amb la candidatura de Bernie Sanders el 2016, és una victòria dels treballadors de l’Estat. Per aprovar-se, necessitava almenys el 60% dels vots, i n’ha aconseguit el 60.82%. La mesura, però, no serà efectiva fins el setembre de 2026.