La renovació parcial del Senat oferia als demòcrates una oportunitat d'or. Podien guanyar la cambra territorial, actualment controlada pels republicans, aprofitar per promocionar les noves cares del partit apostant per la renovació. Aquesta segona faceta no ha acabat de funcionar.

L’estratègia dels demòcrates per guanyar aquests escons té un aspecte similar a l’estratègia de la Cambra del 2018: assegurar-se que hi hagi desafiants als estats republicans que puguin recaptar diners i aprofitar un entorn favorable.

En alguns estats com Colorado, els demòcrates sí que han obtingut victòries esperades. El fins ara republicà Cory Gardner no era gaire popular i l'exgovernador del mateix estat, John Hickenlooper, ha obtingut el seient. Hickenlooper ha basat l'èxit de la seva campanya en atacar l'actual senador pel seu suport a eliminar l'Obamacare.

Ara bé, les curses electorals més mediàtiques, amb els candidats més carismàtics no han aconseguit els èxits esperats. Una d'aquestes noves cares joves i progressistes era la de Jon Ossoff, qui ja havia perdut unes eleccions a la Cambra de Representants el 2017, ho ha tornat a fer aquest cop contra l'actual senador David Perdue.

David Perdue (esquerra) i Jon Ossoff (dreta).

L'altra guerra mediatitzada per una cadira al Senat ha estat la de Carolina del Sud. Lindsey Graham, un històric i predominant figura republicana, ha acabat obtenint una victòria més còmode de l'esperat. Durant tota la campanya, el demòcrata Jaime Harrison havia creat moments virals, tenia el suport de la comunitat afroamericana i havia aconseguit una recaptació rècord. Havia arribat el punt que Graham havia expressat la necessitat de recaptar fons degut a la complicada situació financera de la seva campanya.

Jaime Harrison (esquerra) i Lindsey Graham (dreta).

Graham va haver d'utilitzar el seu paper en la compareixença de la nova membre del Tribunal Suprem, Amy Coney Barrett, per fer campanya i aconseguir atenció dels mitjans. Finalment, la seva transformació política també l'ha afavorit. Ha passat de ser, fa 4 anys, un moderat que treballava al Senat amb els demòcrates i que qualifica Trump de xenòfob, a ser la mà dreta del president i un soldat del conservadorisme més dur. Aquesta derrota ha costat més de 100 milions de dòlars al Partit Demòcrata.

Qui també es jugava molt, molt més que simplement el càrrec de senador, era Mitch McConnell, el líder de la majoria. McConnell es va convertir en un autèntic malson pels demòcrates duran l'etapa Obama, i per això ha estat des de fa anys un objectiu del Partit Demòcrata. La seva rival, pel seient senatorial de Kentucky, era Amy McGrath. Una veterana amb un bon finançament, però amb no suficient capacitat per connectar amb l'electorat.

McConnell ha dibuixat McGrath com una persona sense experiència i massa progressista sense capacitat per influir a Washington, un fet del que el líder de la majoria al Senat pot presumir.

A Georgia tindrem segona volta a la cursa especial entre el mossèn demòcrata Raphael Warnock i la republicana Kelly Loeffler.

Els resultats d'aquestes eleccions al Senat ens ensenyen que la força mediàtica del Partit Demòcrata la tenen els sector més progressistes i joves, però la força electoral la segueix tenint el perfil clàssic més moderat.