En un dia en el que Trump i Biden haurien d’haver debatut però s’havien acabat contraprogramant entrevistes televisives, el contrast entre ambdós candidats ha estat molt substancial. Biden s’ha mostrat moderat i sensible a la devastació humana i econòmica del virus; Trump ha adoptat un to rude. Mentre que el demòcrata cridava a la responsabilitat, Trump era evasiu sobre el seu propi cas de coronavirus. I llavors ha arribat aquest moment:

La periodista Savannah Guthrie ha preguntat a Trump directament per QAnon, i Trump n’ha avalat part del missatge i s’ha negat a desmentir que els demòcrates formin part d’un culte satànic i estiguin al capdavant d’una xarxa de pedofília internacional.

Què és QAnon?

QAnon o Q va néixer el 2017, en un fil de missatges de 4chan, un fòrum d’internet. Un usuari anomenat Q va publicar informació sobre Hillary Clinton. A partir de llavors, les teories de la conspiració han anat creixent. QAnon comprèn un conjunt d’idees, entre les que destaca que les elits liberals (demòcrates, famosos de Hollywood, empresaris, etc.) formen part d’un culte satànic i d’una xarxa internacional de pedofília. A Twitter empren el hashtag #WWG1WGA, acrònim de “Where we go one, we go all”.

I què hi té a veure Trump amb tot això? Segons Q, Donald Trump és el seu salvador, un messies que lluita contra el deep-state demòcrata. Tot i que QAnon és un fenomen principalment limitat als Estats Units, s’ha estès més enllà: d’Irlanda a Nova Zelanda i d’Alemanya al Canadà.

QAnon, que no té una organització visible, està identificat per l’FBI com una amenaça, potencialment violenta. Facebook, Twitter i Youtube han limitat la capacitat d’influència de QAnon a les seves plataformes. Evidentment, aquestes mesures arriben tard, atès que QAnon ha pogut difondre les seves teories de la conspiració a través d’aquestes xarxes i incitar els seus seguidors a l’odi. La pandèmia i la por de molta gent han catapultat QAnon al debat polític.

Samarretes, banderes i pancartes de QAnon són habituals en tots els actes de campanya de Trump. El seu fill, Eric Trump, ha penjat missatges a favor de QAnon i Trump també n’ha compartit contingut. Persones de la campanya de Trump formen part del moviment. En diversos estats, els anuncis republicans incorporen imatges amb simbologia Q.

Q ha propagat informació perillosa sobre la COVID-19, com ara que les mascaretes són perjudicials i que la pandèmia és una estratègia de control de masses. Però no us equivoqueu. QAnon no és una cosa de bojos. És el resultat d’una incertesa global sobre el futur, de la manca de transparència de la majoria de governs i administracions, i de la polarització maniquea a la que ens hem condemnat.

Les teories conspiratòries són instruments que sovint donen sentit a una existència que l’ha perdut. No és una exageració. Només cal fixar-se en allò no sempre mediàtic: 1 de cada 4 joves adults nord-americans ha considerat suïcidar-se durant la pandèmia. Indicis d’una societat desesperada.

Segons QAnon, falta poc per un moment en el que es farà justícia. És el que es coneix com ‘la tempesta’. Existeix el temor que certes accions violentes puguin seguir les eleccions del 3 de novembre. Ja s’han comptabilitzat casos d’assassinat i segrest relacionats amb Q. La negativa de Trump de rebutjar-ho és deplorable. De fet, a ulls del moviment, la reiterada disseminació del seu missatge i simbologia per part del president els valida.

Conclusió

El Trump de 2020 ja no és el de 2016. Ha abandonat el sentit de l’humor per un to més aspre, i potser també ha perdut l’olfacte polític. Optar per legitimar teories de la conspiració no sembla la millor estratègia per un candidat que actualment va per darrere en totes les enquestes.

QAnon és simptomàtic del nostre temps, en el que hom ja no sap què creure, i en el que es dissipen els límits entre la veritat i la mentida, allò real i irreal. Les teories de la conspiració acaben revelant un malestar amb el poder i el desarrelament dels individus del seu propi entorn. Penseu-hi: el president dels Estats Units d’Amèrica es nega a condemnar una teoria de la conspiració que acusa els demòcrates de formar part d’un culte satànic i d’una xarxa internacional de pedofília. Mai la decadència d’un imperi havia estat tan grotesca, paròdica i absurda alhora. Que n’és de trist ser-ne testimonis.