Un dels sistemes judicials més sofisticats del món és, sens dubte, el dels Estats Units. Una jerarquia ordenada i equilibrada ha estat la clau de la que els jutges han disposat per tal de canviar la història del país en diverses ocasions. Acabaren amb la segregació racial (1954), van decidir la legalitat de l'avortament (1973) i la prohibició de la pena de mort per als menors d'edat (2004), van aprovar el matrimoni homosexual (2015) i van, inclús, validar la victòria d'un president amb George Bush l'any 2000.

El sistema judicial dels Estats Units compta amb dos nivells de justícia, que són l'estatal i el federal. L'estatal és el que permet a cada estat tenir el seu aparell judicial per decidir sobre casos propis. Per altra banda, el federal -que és jeràrquicament superior- se separa en jutjats de districte (district courts), jutjats d'apel·lació (circuit courts), que són els de primer nivell d'apel·lació, i el Tribunal Suprem dels Estats Units, que és l'últim nivell d'apel·lació i més absolut intèrpret de la Constitució.

Els jutges federals -i també els del Tribunal Suprem- són elegits pel president i confirmats pel Senat. A més a més, gran part de les seves decisions es converteixen en precedent, que serà molt respectat per part d'altres jutjats que tinguin entre mans casos similars en un futur. Concretament, els 9 jutges que conformen el Tribunal Suprem són els que gaudeixen de major poder, ja que, a part de gaudir d'un càrrec vitalici, prenen decisions que seran absolutament inapel·lables.

Ara, després de la mort de la icònica liberal Ruth Ginsburg, hi ha només 8 jutges al Tribunal Suprem.

Ruth Ginsburg, que va morir el passat 18 de setembre, fou jutgessa del Tribunal Suprem i lluitadora per la igualtat legal de gènere.

Aquesta és, per als republicans, l'oportunitat idònia de col·locar la que seria la tercera membre que Donald Trump agrega al Tribunal Suprem i la sisena conservadora. La ja nominada per al càrrec Amy Coney Barrett, que forma part d'una comunitat religiosa ultraconservadora en la qual el patriarcat és la norma, deixaria en una minoria de 3 jutges al bloc liberal. Tot apunta que Barrett, que el passat 12 d'octubre va iniciar les audiències al Senat, no tindrà cap problema per tal de ser confirmada pel mateix, ja que està controlat pel Partit Republicà.

No s'espera que es confirmi la nominada abans de les eleccions del 3 de novembre, ja que aquest procés sol tardar entre 2 i 3 mesos en concloure. En tot cas, tot indica que, si es produís aquesta reestructuració -en cas que Trump fos reelegit president-, es tractaria d'una alteració molt significativa en el rumb del dret als Estats Units. Hi ha diverses doctrines que depenen d'aquesta majoria que es convindria amb l'adhesió d'un altre conservador al Tribunal Suprem. N'és un exemple la possible reversió de la despenalització de l'avortament del 1973 (Roe v. Wade).

De moment, Donald Trump ha estat el president que més jutges ha nominat en els seus primers tres anys de mandat. Ho ha fet extremadament de pressa. Ha escollit més d'una quarta part de tots els jutges dels tribunals d'apel·lació federals, la majoria d'ells homes blancs que es caracteritzen pel seu conservadorisme. Gairebé tots amb antecedents sobre temes de rellevància per als republicans (com ara oposició al matrimoni gai o a finançament per a l'avortament), gran part dels mateixos han tingut alguna vinculació amb l'administració Trump.

Anàlisi del New York Times de 10,025 opinions publicades des del 2017 fins al 2019. https://www.nytimes.com/2020/03/14/us/trump-appeals-court-judges.html

Donald Trump ha nominat un total de 218 jutges federals, dels quals 9 foren titllats d'incompetents per al càrrec per part de la no partidista American Bar Association, que avalua la seva competència professional i integritat. No obstant això, 7 d'aquests noms han estat igualment confirmats per part del Senat, formant part d'un ja notable viratge del sistema judicial en una direcció molt més conservadora.

La qüestió de fons, però, és que Trump deixa entreveure que la seva intenció -tal com ha estat la de molts presidents recents- és dur la justícia federal a debats de caràcter més polític que, segurament, haurien de tenir lloc a la Casa Blanca i al Congrés. El problema no és que el president hagi buscat persones amb preferències ideològiques que li van com anell al dit, sinó que el fet que els escollits siguin d'ideologia tan preestablerta i previsible els converteix en agents implicats políticament.

Fins ara, la independència judicial ha estat garantida. Els jutges no tenen en compte l'orientació ideològica de la Casa Blanca en les seves sentències, ja que el seu càrrec és de per vida i, un cop nominats, no poden ser rellevats del càrrec. De fet, el mateix Eisenhower digué que només havia comès dos errors en el seu mandat; les dues nominacions per a jutges del Tribunal Suprem que va fer, que van acabar prenent decisions contràries al que el president fomentava.

Ara, però, tot indica que la quantitat tan enorme de jutges ideològicament unidireccionals, podria fer que aquesta independència judicial perillés en un moment en què el Tribunal Suprem té sobre la taula temes com els llocs de treball per a les persones gais i transgènere, el primer cas en relació amb la 2a esmena (dret de possessió d'armes) des de fa deu anys, les restriccions en l'avortament o el retrocés en les proteccions de deportació per a immigrants indocumentats.

Qualsevol seient en qualsevol jutjat dels Estats Units és rellevant, però el novè seient del Tribunal Suprem és d'importància cabdal, i existeix la possibilitat que sigui Donald Trump qui decideixi com omplir-lo. Per això cal contemplar que l'actual president pot pretendre -depenent de si guanya les eleccions vinents- deixar un llegat, o bé seguir una direcció, que vindrà marcada per un lligam inusualment fort entre la ideologia i l'actuació dels jutges i que, probablement, en crearà un altre d'indesitjable entre la política i la justícia.

“I’ve always heard, actually, that when you become president, the most — single most — important thing you can do is federal judges”.
Donald Trump