En un país dividit entre aquells que consideren que el comportament de Donald Trump és anti-americà i els que el veuen com el líder que restaurarà l’honor i la grandesa perduda, i amb un clima de polarització política tòxic per la salut de qualsevol República, la lluita que s’obre pas per substituir la històrica jutgessa i referent progressista Ruth Bader Ginsburg al Tribunal Suprem farà que els 40 dies que resten per les eleccions del tercer de novembre adquireixin tota una nova dimensió.

El 2016 els republicans van establir un nou precedent quan van impedir que el Senat, tal i com recull la Constitució, iniciés un procés de recomanació i consentiment per considerar el jutge nominat pel president Barack Obama per ocupar al Tribunal Suprem del traspassat Antonin Scalia, tot argumentat que “aquesta vacant no s’ha de cobrir fins no tinguem un nou president”. En aquesta mateixa línia s’expressava fa menys de dos anys el senador Lindsey Graham, que confirmava que ells no nominarien jutges pel Tribunal Suprem durant un any electoral. “Si es produeix una vacant en el darrer any del mandat del president Trump, i el procés de primàries ja ha començat, esperarem fins les properes eleccions.”

Hom pensaria que a menys de dos mesos per les eleccions, aquest principi seguiria vigent i s'ajornaria el procés, però el president Trump ja ha anunciat – via Twitter, és clar – que dissabte donarà a conèixer la seva candidata a ocupar el lloc de RBG al màxim tribunal del país. Mitch McConnell, líder de la majoria republicana al Senat, ja té assegurats els vots necessaris per confirmar la jutgessa triada per Trump. El conflicte entre demòcrates i republicans a Capitol Hill està servit. Quines conseqüències pot tenir aquesta batalla en la dinàmica electoral?

En primer lloc, la consolidació de la majoria conservadora al Tribunal Suprem podria fer que el pla sanitari Obamacare – que ha assolit aquest 2020 la seva quota màxima de popularitat entre l’electorat i sobre el qual el Tribunal Suprem s’haurà de pronunciar una setmana després de les eleccions – fins ara eclipsat per la pandèmia, la crisi econòmica i les protestes del moviment Black Lives Matter, marqués les darreres setmanes de la campanya. El president Trump no va ser capaç de modificar o derogar l’Obamacare quan controlava ambdues cambres del Congrés i no n’ha sabut plantejar cap alternativa efectiva. Els comitès d’acció política (PACs) demòcrates ja han començat a mobilitzar les bases per posar aquest tema al centre del debat – declaren que Trump vol deixar el poble sense sanitat en mig d’una pandèmia. Malgrat que les possibilitats electorals de Trump passen per guanyar Florida, el segon estat més envellit del país i on la sanitat és un tema cabdal, sembla que aquest és un risc que l’equip de Trump està disposat a assumir. La lluita per la successió de RBG desviarà el focus mediàtic de la pandèmia i la terrible gestió de l’administració Trump, per situar-lo en un terreny més favorable pels interessos republicans.

Si Trump aconsegueix confirmar una nova jutgessa al Tribunal Suprem, seria el tercer cop que ho fa en menys de quatre anys. Una fita històrica, absolutament. L’impacte que aquest fet podria tenir en la base de votants republicana és enorme. Tot i que on més es notaria és en Estats on Joe Biden no té cap possibilitat de guanyar, és possible que per determinats votants conservadors i amb fermes creences religioses que no les tenen totes amb Trump i la seva manera de fer, això els acabés de decantar cap a l’actual president. Posem per cas a Mitt Romney, ex-presidenciable republicà i actual senador de Utah. És un dels majors crítics de Trump al GOP, va votar a favor de l’impeachment i s’ha manifestat amb Black Lives Matter, però la possibilitat de bastir una majoria sòlida al Tribunal Suprem que defensi principis conservadors és massa temptador com per oposar-s’hi. Ahir va confirmar que vol que el Senat pugui votar, abans de les eleccions, per la candidata que Trump nomini. En unes eleccions que es preveuen ajustades, si aquest fenomen es trasllada a la població, els demòcrates ho poden tenir molt negre.

Ruth Bader Ginsburg era una jutgessa respectada per tothom malgrat el seu perfil i el seu activisme progressista, com ho demostra la gran amistat que va mantenir amb el seu company al Tribunal Suprem i icona conservadora, Antonin Scalia. Un dels últims desitjos de RBG fou que el nou president (o Trump si guanya les eleccions) decidís qui ha d'ocupar la seva plaça al Tribunal Suprem. Les presses del Partit Republicà per posar una nova jutgessa a la cort els hi podrien jugar una mala passada. Segons un nou estudi de la CNN publicat aquesta mitjanit, el 59% dels americans vol que qui guanyi les eleccions sigui qui nomini la nova jutgessa del Tribunal Suprem - un 97% dels demòcrates així ho volen, però també, i aquesta és la dada que hauria de preocupar l'equip de Donald Trump, un 59% dels independents. De la mateixa manera, una enquesta realitzada a Carolina del Nord, Estat que no vota demòcrata en unes eleccions presidencials des del 2008, mostra que els enquestats confien més en Joe Biden per triar una jutgessa del Tribunal Suprem que en Donald Trump, 47% a 44%.

El perfil de la jutgessa que Trump designi serà molt important. Idealment per Trump, hauria de ser una jutgessa amb credencials conservadores que alhora resultés políticament acceptable pels sectors moderats, independents i en especial, entre les residents als suburbis adjacents a les grans ciutats. La majoria republicana al Senat li permet triar la candidata més conservadora possible. Però si es decanta per aquesta opció els seus senadors que tenen eleccions disputades, com Graham a Carolina del Sud, Gardner a Colorado i fins i tot Ernst a Iowa, en podrien patir les conseqüències. És molt probable que els republicans no guanyin les eleccions senatorials a Maine i Arizona, i  no poden permetre’s el luxe de perdre cap més senadors si volen retenir la seva majoria.

No hi ha cap dubte que la mort de Ruth Bader Ginsburg i la posterior cursa successòria ja han transformat el clima electoral. Hi ha moltes més coses en joc que no pas tot just fa una setmana. Trump podria col·locar un tercer magistrat al Tribunal Suprem independentment del resultat de les eleccions. I en el cas que mantingués la Casa Blanca i la majoria al Senat, Donald Trump podria, qui sap, nominar-ne un quart. La confirmació d'un Jutge del Tribunal Suprem abans de les eleccions faria que els demòcrates que existeix un greuge comparatiu pel que va passar el 2016, i de guanyar la Casa Blanca i el Senat, podrien veure's temptats a ampliar el número de jutges del tribunal. Encara que la majoria dels votants creu que la cort és més conservadora que l'electorat, aquesta és una jugada de risc. Quan un dels presidents americans més importants del darrer segle, Franklin Delano Roosevelt, contemplant com el Tribunal Suprem derogava parts clau del New Deal, es va proposar ampliar el número de magistrats, va fracassar estrepitosament. Potser aquest cop sí serà vàlid el tòpic que fan anar els polítics cada cop que hi ha eleccions, i aquestes seran realment les eleccions més importants en generacions.