Ens apropem al final dels primers quatre anys de la Presidència Trump. La marca de la casa ha estat un embroll diplomàtic rere altre, amb ocasionals èxits que ben bé podrien acabar donant al President el Premi Nobel de la Pau. A setmanes vista de les eleccions que podrien significar un canvi radical a la diplomàcia americana, repassem els cinc moments clau de la política exterior de Donald Trump.

1.     La retirada de NAFTA i d’altres organismes internacionals. Trump no va dubtar en abandonar l’acord comercial d’Amèrica del Nord (NAFTA), signat per Bush pare i adoptat pels Clinton, al qual culpava pel malestar socioeconòmic de la classe treballadora estatunidenca. Trump va abandonar també el Tractat de París sobre el Canvi Climàtic, la UNESCO, i el Comitè de la ONU pels Drets Humans, entre d’altres.

2.     La reunió amb Kim Jong-Un. La reunió amb el líder de Corea del Nord era la primera d’aquest tipus en setanta anys de conflicte. La trobada va ser un èxit sorprenent, tenint en compte que Trump havia titllat a Kim Jong-Un de “baixet i gras” i de tenir un botó nuclear “més petit que el seu”.

3.     Mort de Qasem Soleimani. Trump va deixar enrere la política pacificadora a Iran d’Obama i la Unió Europea, titllant-los de dèbils i inefectius, i va deixar clara la seva nova postura ordenant l’execució del líder militar del règim iranià, el cèlebre oficial Qasem Soleimani. Molt proper al Líder Suprem Khameni i estimat per aquells qui són afins al règim islamista, la seva mort va ser un cop dur per la moral del país d’Orient Mitjà. En una acció similar Trump ja havia ordenat la mort de Abu Bakr al-Bahdadi, líder d’ISIS.

4.     Trasllat de l’ambaixada americana a Jerusalem. El 6 de desembre de 2017, Trump va anunciar que els Estats Units mourien de manera unilateral la seva ambaixada a Israel de Tel Aviv a Jerusalem, reconeixent així la segona ciutat com a la capital de facto de l’Estat jueu. Aquest moviment va ser durament criticat pels seus adversaris demòcrates, que veien en ell una decisió que duria més caos a la regió. Des d’aquell dia, però, la majoria de països d’Orient Mitjà han firmat la pau amb Israel, cosa que ha dut a alguns oficials noruecs a demanar per a Trump el Premi Nobel de la Pau.

5.     El conflicte amb la Xina. Trump ha fet de la Xina el seu enemic públic, convençut que l’èxit comercial del gegant asiàtic és degut a un sistema global de comerç massa favorable. La guerra comercial entre totes dues potències ha afectat el món sencer, i la pandèmia del COVID-19 no ha ajudat a netejar el nom xinès.

Trump o el seu successor hauran de construir, sobre aquests cinc pilars inestables, una política exterior pels propers quatre anys. Problemes com el canvi climàtic, la posició de la Unió Europea o el creixement demogràfic a l’Àfrica seran potser els nous centres d’atenció.