La jutge Ruth Bader Ginsburg, qui va esdevenir una icona feminista durants els anys 80 i una de les màximes referents progressistes del Tribunal Suprem, ha mort aquest passat divendres -als 87 anys- a causa d'unes complicacions del seu càncer de pàncrees.

Va ser nominada el 1993 per Bill Clinton, la segona dona en aconseguir el càrrec, i va abanderar les lluites més progressistes dins del tribunal com el dret a l'avortament, el matrimoni entre persones del mateix sexe, l'atenció mèdica o el dret a vot. Prèviament al seu nomenament, Ginsburg va treballar com a defensora de la Unió de les Llibertats Civils i va dissenyar l'estratègia legal que va portar la protecció de la legislació igualitària entre homes i dones.  Des de llavors ha acabat servint 27 anys en l'organisme judicial més importants dels Estats Units.

Ginsburg amb el president Clinton.

La lluita de Ginsburg per la igualtat de gènere no va ser una reivindicació merament teòrica, la seva convicció també arrelava en la seva pròpia experiència personal. Va entrar a l'escola de dret de Harvard el 1956, un curs que comptava amb 500 alumnes homes i només 9 dones. Explicava com el primer any, el degà els va preguntar a cada una de les dones d'aquell any per què creien que havien de ser allà ocupant el lloc d'un home. L'any següent es va convertir en una de les 25 millors estudiants de la facultat, i anys després es va llicenciar per la Universitat de Columbia amb un expedient d'or. Tot i així, cap bufet d'advocats de tot Nova York va voler-la contractar.

El seu èxit acadèmic té un especial mèrit degut a les condicions en què el va aconseguir. A la universitat va conèixer Marty Ginsburg, el que s'acabaria convertint en el seu marit anys després. Quan els dos eren estudiants el seu futur marit va ser detectat amb un càncer i ella va decidir cuidar-lo. Això va significar continuar seguint les classes, encarregar-se de les feines de la casa i dels seus dos fills, i escriure els apunts que li passaven els seus amics durant les nits. Al dia dormia un parell d'hores. Anys més tard, quan finalment la seva carrera s'enleirava i Jimmy Carter la va nomenar jutge federal a Washington, el seu marit ho va deixar tot i va seguir-la amb la mateixa naturalitat.

Ginsburg abraça Barack Obama.

Pocs dies abans de la seva mort, Ginsburg va dictar un últim posicionament a la seva néta, que deia el següent: "El meu major desig és que no sigui substituida fins que no sigui escollit el nou president". Aquesta última voluntat evidencia que Ginsburg sabia que la seva mort tindria conseqüències crucials pel futur del país, la campanya electoral i el propi Tribunal Suprem.

Actualment el Tribunal Suprem està dividit en 5 membres conservadors i 4 de progressistes. Amb la mort de Ginsburg, Trump i el Partit Republicà tenen la gran oportunitat de desequilibrar la balança i aconseguir un 6-3 en favor seu. Si bé el membre del tribunal John Roberts Jr. és considerat de l'ala conservadora, en algunes ocasions ha estat qui ha desequilibrat la balança en favor d'algunes posicions que abanderava el Partit Demòcrata. En tot cas, si els republicans aconsegueixen nomenar un sisè membre afí el Tribunal Suprem quedaria determinat amb una línia conservadora durant dècades.

El primer cas important que tindria el Tribunal Suprem sobre la taula és el de l'Obamacare. Una setmana després de les eleccions, el màxim tribunal ha de prendre una decisió sobre les demandes portades pels republicans que limitarien considerablement el projecte sanitari d'Obama. El 2012 el jutge Roberts va aliniar-se amb l'ala progressista i l'Obamacare va sobreviure, però aquesta vegada el resultat podria ser molt diferent i els republicans serien molt a prop d'una victòria històrica.

Mitch McConnell, líder de la majoria al Senat.

És evident que si Trump revalida la presidència i els republicans el Senat, el proper membre del tribunal serà conservador, però els republicans no tenen la intenció de posar en risc aquesta oportunitat. Si bé Mitch McConnell, líder de la majoria republicana al Senat, va afirmar el 2016 que en any electoral no era correcte nomenar ningú al Tribunal, ja ha afirmat que aquest cop no serà així.

És possible que alguns senadors republicans moderats com Mitt Romney, Susan Collins o Lisa Murkowski (Alaska) es neguin a votar a favor d'un nou nomenament abans de la celebració de les eleccions presidencials, però el que és segur és que McConnell farà tot el que tingui a la seva mà per confirmar un nou jutge conservador. Amy Coney Barrett, de 50 anys i deixeble de l'històric jutge conservador Antonin Scalia, és la favorita per substituir Ginsburg.

Amy Coney Barrett.