Fa unes setmanes, Donald Trump deia en una entrevista a Fox News que no es comprometia a acceptar el resultat de les eleccions presidencials al novembre. "No diré que sí", deia al respondre si tenia intenció de respectar-lo.

Sembla que hagi de ser fruit d'una insubstancialitat que puguem arribar a plantejar la possibilitat que Donald Trump no accepti la seva derrota, si es dona el cas. Però no només no seria tan estrany, sinó que anteriorment ja s'han produït situacions problemàtiques en la decisió final d'unes eleccions.

La Constitució dels Estats Units indica que, si no pot haver-hi president ni vicepresident, la presidenta en funcions passaria a ser Nancy Pelosi, atès que ella és la Presidenta de la Cambra de Representants i aquesta és la figura prevista a continuació per a la Presidència. És probable, doncs, que això fos el que es decidiria davant d'unes eleccions de resultat indeterminable per causes que ara encara no gaudeixen de previsió legal.

Però arribada aquesta situació, no només es crearia una forta controvèrsia sinó que se sobreposarien diverses possibilitats incompatibles. Alhora que Pelosi podria assumir el càrrec, també podria produir-se el jurament al càrrec del -donat el cas- president Biden, determinant les eleccions exclusivament a partir del resultat electoral i sense tenir en compte cap reclamació judicial per part de Trump. O bé, degut a la indeterminació, podria ocórrer que els tres al mateix temps -l'actual president, Joe Biden o Pelosi- reclamessin el dret a la Presidència.

De fet, sembla ser que el Col·legi Electoral separa la valoració del resultat de les eleccions de la votació de la població, la qual cosa fa molt difícil la defensa del vot com a element únic legítim. A més, sembla ser que, encara que segurament no es permetria que s'allarguès molt, tots els candidats tenen dret a impugnar els resultats a les corts federals i a demanar una revisió judicial. Així doncs, la legislació -donant-la per suposat i sense contemplar una situació com la que ara es pot plantejar amb Trump- sembla no ser capaç d'assegurar una transició de poder pacífica. Almenys, no seria el primer cop que aquesta es posa a prova.

L'any 2000 es van produir unes circumstàncies que en l'era Donald Trump segurament haurien acabat molt diferent. Quan George W. Bush i Al Gore es disputaven la Presidència, va arribar un moment en el qual la decisió va passar a mans de l'estat de Florida que, tot i que amb els seus 29 vots electorals té sempre molt de pes, aleshores en va tenir més que mai.

George W. Bush i Al Gore en una encaixada de mans en un debat.

En aquell cas, la Cort Suprema fou la que va concedir finalment la victòria a Bush. Un cop realitzat el recompte, la diferència entre els dos candidats era de menys del 0,5%. En aquest cas, la llei de Florida obliga a repetir els recomptes en els comtats on hi ha reducció de marge. Al cap de dos dies i amb un bon nombre de denúncies acumulades per frau i irregularitats en els butlletins, seguia guanyant Bush. Aquesta vegada, però, només per 327 vots (menys del 0,25% de diferència), raó per la qual s'acudiria al tediós recompte manual.

Havent arribat ja al mes de desembre sense haver escollit president, la secretària d'Estat de Florida -al moment la molt amiga dels Bush, Katherine Harris- va explicar que no hi veia cap raó per seguir allargant el procediment. Fou així com George W. Bush es convertiria finalment amb el mereixedor dels vots necessaris per part de Florida per tal d'aconseguir la Presidència. I a pesar que Al Gore va presentar una apel·lació a la Cort Suprema de Florida per demanar un recompte, aquesta la va suspendre, fent així de Bush president dels Estats Units. Al final, Al Gore va haver de fer el pas al costat sense alternativa.

És una clara mostra de com agents tercers poden condicionar fins al punt de ser decisius en el que, en principi, hauria de basar-se únicament en el vot ciutadà i en el sistema electoral americà. De fet, en el cas actual hi ha una certa remor que suggereix que -encara que ja ha declarat que no- inclús l'exèrcit podria assumir d'alguna manera la tasca de fer complir un determinat resultat electoral. Certament, es tractaria d'una excepcionalitat molt intensificada, però cal no oblidar que Trump comparteix context i actituds amb líders que s'allunyen força de poder ser considerats democràtics.

Encara que sembli inversemblant, en aquest punt del debat ja tot hi cap sobre la taula, i més tenint en compte les reaccions que Trump ha regalat als mitjans i a través de Twitter en relació al procediment de les eleccions. Tot suggereix que Trump no facilitaria una transició pacífica.

Michael Cohen explicava com, si Trump perd les eleccions, no hi haurà una transició pacífica.

De fet, un 47%  dels americans estan preocupats per la possibilitat que Trump perdi les eleccions però no accepti la derrota (Opinium). I el cert és que no és una preocupació sense fonament, ja que el president sembla preparar-se constantment el terreny per poder legitimar després de les eleccions un suposat o inexistent frau.

Des de fa mesos, no deixa d'encoratjar la població a desconfiar del sistema de votacions. Per exemple, aquest agost Trump proclamava en un acte de campanya a Oshkosh: "Lúnica manera que nosaltres perdem aquestes eleccions serà si les eleccions estan trucades". De fet, ha aconseguit que tres de cada cinc dels seus votants i més de la meitat dels votants de Biden ho creguin (Opinium). La major part de població es mostra menys confiada en la veracitat dels resultats de les votacions que fa quatre anys.

També dins del mateix marc, és digna de menció la campanya que Trump està fent en contra del vot per correu.

El president ha assegurat sense cap tipus d'evidència que a les eleccions del 2016 hi va haver un frau electoral en el qual -ell diu- hi va haver 4 milions d'americans que van votar de forma il·legal. I, a pesar de la falsedat d'aquestes al·legacions, el cert és que té bastant sentit que el president provi d'atemorir els votants especulant sobre la possibilitat d'un frau electoral en el vot per correu. Són molts usuaris els que hauran de votar a través d'aquesta modalitat degut a la situació que la pandèmia mundial els ofereix.

Trump pot aconseguir que diversos ciutadans -molts dels quals votarien a Biden- prefereixin no anar a votar. De fet, segons les estadístiques, en general hi ha molt més temor a que no es comptin correctament els vots que són per correu, sobretot entre els republicans.

NBC News

A més, el candidat a la reelecció va evitar recentment l'augment de finançament per al Servei Postal dels Estats Units (USPS), a pesar que hi ha greus retards en els enviaments del correu postal en les últimes setmanes arreu del país. Els demòcrates atribueixen aquest mal funcionament als canvis de gestió del gran donant republicà i director general de l'USPS, Louis DeJoy. Això pot provocar que molts dels vots no arribin a temps per poder comptabilitzar-se.

Existeix la possibilitat -i tant de bo així sigui- que les eleccions es desenvolupin amb total normalitat. De moment, davant de tanta incertesa, només podem estar segurs que si Donald Trump perd les eleccions i Biden n'és el vencedor, serem testimonis d'una desmesurada dosi de ràbia i autocompassió per part del que ja serà l'expresident.