La setmana passada, Ed Markey, de 74 anys, s’imposava sobre Joe Kennedy III, de 39, a les primàries demòcrates pel Senat a Massachussetts. De les múltiples lectures d’aquesta victòria, n’hi ha una que hauria de preocupar i molt als demòcrates: l’edat dels seus polítics.

Una ullada ràpida als líders del Partit Demòcrata mostra que estem davant una gerontocràcia, el “sistema polític i social en què el poder està en mans dels vells”. Els principals líders demòcrates d’ambdues cambres del Congrés superen l’edat de jubilació mitjana al país de 63 i 65 anys per dones i homes, respectivament: Nancy Pelosi (80 anys), Jim Clyburn (80), Steny Hoyer (81), Chuck Schumer (69), Dick Durbin (75), i molts senadors com Bernie Sanders (79), Elizabeth Warren (71), Dianne Feinstein (87), Patrick Leahy (80) i Ben Cardin (76), entre altres. El candidat demòcrata a la presidència, Joe Biden, en té 77. Si guanya el novembre, tindrà 78 anys quan arribi a la Casa Blanca.

Joe Biden tindria 78 anys a l'inici del seu mandat. Fotografia de Mark Makela, Getty Images.

Un problema demòcrata?

Estats Units va contra la tendència a la majoria de països de l’OCDE a tenir líders més joves. És un problema tant entre els demòcrates com entre els republicans, tot i que més accentuat entre els primers.

Una raó és que la majoria dels més grans de 65 anys vota. I vota cares i projectes coneguts. És un fet i no pas una qüestió d’assenyalar la gent gran. Al contrari, en una era digital, de velocitat atordidora, el coneixement i la perspectiva fruits de l’experiència són molt necessaris.

Jewel Jones, nascut el 1995, és membre de la Cambra de Representants de Michigan. Fotografia de @JERMME

Si s’aspira a tenir democràcies més representatives i dinàmiques, a la Convenció Demòcrata es va perdre una gran oportunitat d’introduir joves dels parlaments estatals. En ple moviment BLM, era el moment de presentar veus afroamericanes com les de Jewell Jones (25) i Jeramey Anderson (28). I qui millor que Ryan Fecteau (27), el representant estatal obertament gai més jove de la història, per adreçar-se a la comunitat LGTBIQ+?

Conseqüències

Les conseqüències de la gerontocràcia són nefastes. D’una banda, els representants representen districtes amb edats mitjanes molt inferiors. Per se, aquest és un aspecte intranscendent. El problema és que quan és un fet generalitzat, s’alimenta la distància entre el votant i el polític i es consolida la percepció d’una elit dirigent.

Nancy Pelosi, la Presidenta de la Cambra de Representants, té 80 anys. Fotografia d'Andrew Harnik.

D’altra banda, en plena quarta revolució industrial, la política no pot desconnectar-se d’aquests avenços. Al capdavant de les quatre grans empreses tech americanes que van declarar al Congrés el juliol ―Facebook, Google, Amazon i Apple―, hi ha homes d’entre 36 i 59 anys. La incomprensió dels senadors els va portar a preguntes ridícules com ara per què reben spam al correu electrònic.

Però la conseqüència més preocupant, potser, és una altra. L’afirmació que Joe Biden no té l’agilitat mental d’altres temps no hauria d’escandalitzar a ningú. A partir dels 70 anys (i depenent de cada persona), comença un declivi de la capacitat cognitiva per absorbir i processar informació i traduir-la en decisions ràpides. A cas no és aquesta una característica vital en els legisladors?

Com solucionar-ho

Existeix un ventall de mesures per pal·liar aquesta realitat. Es poden aplicar límits de mandats, com per a la presidència. Per això, s’hauria d’esmenar la Constitució, però el Congrés sempre ho ha rebutjat.

També es poden implementar mecanismes que facilitin exercir el dret a vot. Els escassos punts de votació, la dificultat de votar per correu i el fet que el dia de les eleccions no sigui festiu desincentiven la participació i l’emergència de nous polítics.

Un altre dels grans obstacles per la renovació és que dur a terme una campanya és molt costós i és més fàcil obtenir recursos si s’és veterà. En aquest sentit, revertir Citizens United, la sentència del Suprem que ha permès inundar les campanyes electorals amb mils de milions de dòlars, és indispensable.

Conclusió

Quan és més fàcil enderrocar estàtues confederades que no pas reemplaçar congressistes, s’haurien de disparar algunes alarmes. Una avant-guarda progressista, liderada per Alexandra Ocasio-Cortez (30), i una altra moderada, amb líders com Pete Buttigieg (38), pugnen pel futur del partit. Amb els demòcrates a punt de col·locar Joe Biden al Despatx Oval, és urgent deixar pas a representants que puguin entendre les problemàtiques actuals, com ara les associades a la tecnologia i al canvi climàtic. El Partit Demòcrata necessita actualitzar-se i ja no val deixar-ho per a més endavant.