A la gran majoria de països del nostre entorn geogràfic i polític, aquells partits de dretes o conservadors acostumen a ser representats amb el color blau, i aquells més d’esquerres o progressistes amb el vermell. Països com Alemanya, França, Canadà, el Regne Unit o Espanya mateix segueixen tots aquesta diferenciació ideològica a través del color. Per què llavors, als Estats Units, no passa el mateix? Per què els Republicans són els vermells i els Demòcrates els blaus?

De fet, l’adjudicació dels seus respectius colors és relativament recent. No va ser fins els anys 70, quan la majoria de la població nord-americana ja tenia un televisor de color a les seves cases, que les televisions no vam començar a emetre en color. Va ser amb l’aclaparadora victòria de Richard Nixon el 1972, quan es faria servir per primer cop un mapa electoral dividit per colors. Des de llavors cada televisió faria una distribució de colors diferents. I és que durant molts anys no resultava gens estrany veure els demòcrates de vermell, i el republicans de color blau.

Això s’explica perquè el blau era el color de l’exèrcit de la Unió durant la Guerra Civil Americana, bàndol liderat pel president republicà Abraham Lincoln. També hi va influir el fet, que el Partit Federalista d’Alexander Hamilton  (precedent dels partit republicà actual) utilitzés el color blau com a identificatiu.

En canvi, el vermell s’associava amb el comunisme i els corrents internacionals més revolucionaris. Una impressió que cap dels dos partit volia transmetre a l’electorat. Amb el pas del temps, l’amenaça del comunisme va anar perdent força i les diferents cadenes de televisió va anar uniformitzant els colors dels mapes electorals. Però no va ser fins les disputades eleccions del 2000 entre Bush i Al Gore, que l’adjudicació dels colors va ser definitiva. L’ajustat i divisiu resultat dels comicis va comportar la presència, de forma constant, dels mapes electorals a totes les pantalles del país. Fet que va acabar de fixar el color representatiu de cada un dels partits. Després d’aquella situació, l’adjudicació dels colors era ja tan clar que els propis partits van assumir-los com a propis en els logos del següent cicle electoral el 2004.

Des de llavors, els conceptes del blau i el vermell ha passat de ser merament una divisió visual pràctica a esdevenir expressions polítiques i culturals molt arrelades en tots els àmbits de la societat americana.