La campanya per la re-elecció de Donald Trump ha tornat a sorprendre partidaris i detractors amb un nou polèmic video. L'anunci, penjat i difòs a les xarxes socials la nit del 17 d'Agost, compara intervencions lúcides i divertides de l'aleshores vice-president Demòcrata, que li valgueren el manom d'Uncle Joe pel seu estil desenfadat i proper, amb el xerrar erràtic i tendent a l'olvit de l'actual campanya. Trump i el seu equip es fan així ressò dels extensos rumors que circulen pel món polític americà, segons els quals Biden és ara un home gran patint de senilitat i amb les facultats mentals afectades per l'edat. Segons aquests mateixos rumors, Barack Obama hauria pressionat a Biden per a que no es presentés a les primàries, essent conscient de la seva situació mèdica i mental actual. El video, que incorpora només uns pocs dels nombrosos moments en què el presidenciable progressista ha errat públicament, ja supera les 50,000 visualitzacions a YouTube.

"Què li passa a Joe Biden?", es pregunta la campanya de Trump

El candidat del Partit Demòcrata ha deixat per la posteritat un grapat de moments i situacions estelars. En un town hall obert al públic, va haver de clarificar que "no m'estic tornant boig" (I am not going nuts, literalment). Davant un votant que li preguntava si la seva edat i aparent fràgil estat físic podria ser un impediment davant l'alt estrés de la vida d'un President, Biden el va confrontar i el va reptar a veure qui podria realitzar més flexions. No és estrany veure'l perdut i cercant paraules durant entrevistes, cosa que l'ha dut a abusar d'onomatopeies i explicacions no verbals: "He d'anar allà a fer això, pum, pum, pum". Fins i tot, en el que Freud descriuria sens dubte com a un lapsus del subconscient i l'id, va arribar a defensar en un míting que els "nens pobres poden arribar tan lluny com els nens blancs". A un periodista afro-americà, Biden va assegurar (fent un accent urbà allunyat del seu propi), que si hom encara tenia dubtes sobre a qui votar a les eleccions, no era realment negre: "you ain't no black".

Algunes de les errades més monumentals de la carrera de Joe Biden.

El video de la campanya Republicana no ha agradat als cantons més actius de la ciberesfera demòcrata. El portaveu de Biden, Andrew Bates, l'ha qualificat d'un dels moments més baixos de la política americana recent, i ha acusat a Trump de ser ell mateix qui té les facultats mentals afectades per l'edat. "Joe Biden va dir des del principi que el Coronavirus era un perill, mentres Trump espera encara una solució màgica a base de desinfectant", ha comentat. A més, una enquesta del mes de juliol de la Monmouth University va trobar que un 52% d'americans creia que Joe Biden estava capacitat mentalment i física per ser president. El nombre de Trump era només un 45%. La qüestió de fons, però, segueix creant una certa ansietat a sectors de l'esquerra americana.

La preocupació demòcrata per la lucidesa (o la seva manca) del seu candidat, i la poca memòria que sembla mostrar en directe, expliquen en part l'esforç coordinat per impedir la realització dels tradicionals debats televisius entre candidats a la presidència. Celebrats cada quatre anys, els debats televisius han servit i serveixen per plantejar davant del món sencer els diferents plantejaments i projectes de pais, i obliguen a tots dos bàndols a respondre's en directe, i no només en mítings uniformes. Aquest any, però, sembla que l'equip blau ha intentat evitar que els debats es produeixin, i encara no s'han anunciat els moderadors (les dades i localitzacions, però, si que han estat confirmades). El New York Times va circular en repetides ocasions op-eds i peces d'opinió que suplicaven al candidat d'esquerres que no s'enfrontés a Trump en un debat televisiu, alegant que el president és un mentider o que el format no ha envellit bé.  La CNN, vista per molts com l'editorial periodística del centre-esquerra nord-americà, també ha dit quelcom semblant.

Qüestions de salut van ser ja rellevants fa quatre anys. Les imatges de Hillary Clinton essent arrastrada cap a una furgoneta de la campanya per dos ajudants, sense poder caminar després d'un acte memorial del 9/11, van donar la volta al món. Utilitzades per la campanya Make America Great Again, van apuntalar a l'imaginació de molts americans la idea que Clinton era una senyora gran, mentres que Trump tenia encara energia. En realitat, Clinton té dos anys menys que Trump, 72 i 74 respectivament. En efecte, les discusions sobre l'edat i condició mental d'un candidat a la presidència no són totalment noves. Ronald Reagan tenia 73 anys durant la seva re-elecció al 1984 en la qual va fer campanya contra Walter Mondale, de 56. En ésser preguntat per la seva edat, i sobre si hi havia perill que no tingués l'energia suficient per a seguir com a president, Reagan va respondre: "No deixaré que la joventut i manca d'experiència del meu contrincant sigui un tema rellevant durant aquestes eleccions."

Ronald Reagan empleant el seu popular humor. Va acabar emportant-se 49/50 estats aquelles eleccions.

El contra-atac de la campanya de Biden no s'ha fet esperar, però el candidat encara no ha contestat públicament a la provocació personal.