El 37è president dels Estats Units Richard Nixon sempre serà recordat. L’escàndol Watergate assegurà al seu moment que la seva figura mai no cauria en l'oblit. Aquest cas que va destapar una escandalosa quantitat d’activitats il·legals que implicaven grans personalitats del govern que Nixon presidia, va provocar la seva dimissió el 1974 de forma fulminant.

En canvi, però, la que no destacà tant en la seva figura com a Primera Dama fou la seva esposa, Pat Nixon. Així com Eleanor Roosevelt, Lady Bird Johnson o Jackie Kennedy sí que es recordaran com les primeres dames per excel·lència, Pat s'oblidarà resultant víctima de les qüestionables accions polítiques del seu marit. Però el cert és que Pat Nixon va suportar més d'allò pel que se la recorda i, tot i que fins recentment no s'ha confirmat completament, no deixa de ser objecte de rellevància.

Pat i Richard es van casar el 1938 després de dos anys de festeig quan ell just començava a treballar d'advocat. Sempre una parella formal, correcta i inclús encantadora en certes situacions, sembla que només aparentaven. Després de la derrota en les presidencials de Nixon davant John F. Kennedy el 1960, l'any 1962 va perdre de nou unes eleccions, aquest cop per a governador de California contra Edmund "Pat" Brown, després de 8 anys de vicepresidència al costat d'Eisenhower.

Aquell mateix 1962 en que la carrera política del futur president semblava prometre poc, tot indica que qui se'n va emportar les conseqüències fou la seva esposa. El mateix Brown que li va prendre el lloc de governador va dir a l'escriptora Fawn Brodie, que ho va publicar en el seu llibre Richard Nixon: The Shaping of His Character el 1981, que havia sentit dir que Richard Nixon havia agredit la seva dona ("kicked the hell out of her, hit her"). A més, el 1980, en una entrevista conduïda per la mateixa Brodie, Brown també havia mencionat com de malament sembla ser que Nixon tractava la seva dona i com acostumava a deixar-la en ridícul públicament. Aquests són els primers registres que hi ha sobre acusacions en aquest sentit cap al president.

Més endavant, el 1991, Roger Morris publicava Richard Milhous Milhous Nixon: The Rise of an American Politician, on explica que “havia sentit històries sobre els abusos físics a Pat Nixon" i que "se situaven als anys del Congrés, que serien 1947, 1948, 1949 i gran part del 1950”. Relata com va saber que tenien baralles terribles que arribaven a nivells extrems i que en general, la relació entre el matrimoni, era violenta.

L’any 2000, Anthony Summers i Robbyn Swan descrivien a la biografia The Arrogance of Power: The Secret World of Richard Nixon que se sabia que Pat havia rebut pallisses tan brutals que "no podia sortir en públic el dia següent" cap a l'any 1962 i que, en vàries altres ocasions, més d'una persona havia hagut de "córrer a apartar a Nixon de sobre de Pat", que tenia marques a la cara. S'hi recull també el testimoni de John P. Sears, un exassistent de la campanya de Nixon el 1962, que explicava com Walter Taylor, l'advocat de la família del president, li havia comentat que Nixon havia colpejat a Pat i que, a conseqüència d'allò, Pat havia amenaçat amb deixar-lo. Deia que l'advocat li explicava: "No estic parlat d'una bufa. Li va deixar un ull morat."

Dins del mateix context, el posterior a la seva derrota el 1962, les declaracions al respecte de les agressions no han deixat d'anar apareixent. El reporter William Van Petten explicava a l'escriptor Jon Ewing que trobava que Nixon era un "terrible borratxo bel·ligerant" que "apallissava brutalment a Pat". D'aquest testimoni també se'n parla a la biografia que Summers i Swan publicaven el 2000.

Durant molt anys, periodistes i historiadors han anat recollint declaracions, testimonis i proves que Nixon pegava la seva esposa, però fins recentment no es comprovaven o simplement s'ignoraven. És per això que, davant l'evidència de la realitat dels fets que ara sorgeix gràcies a multitud de fonts (tot i que hi ha persones com John Farrell, escriptor de Richard Nixon: The Life, que diuen que cap de les moltes fonts són fiables), és digne fer-ne una reconsideració més d'aprop.

Pat Nixon saluda una nena durant un recorregut oficial

La confirmació que el que aquestes fonts suggereixen és real la va fer Seymour Hersh. El 1998, Hersh explicava en diferents ocasions, a la CNBC i a la NBC, que tenia "base empírica seriosa per creure que Nixon agredia la seva dona" i parlava de tres ocasions diferents de les que tenia constància. Però va ser molt més recentment, al 2018 a les seves memòries Reporter, que Hersh explicava el cas més latent. Allà hi relata que el 1974 va rebre una trucada d'algú que tenia connexió amb un hospital proper que li va explicar que Pat havia estat atesa a la sala d'emergències uns dies després que Nixon hagués deixat la presidència. Aquella persona (que sembla que fou un metge perquè tenia una informació molt precisa sobre les lesions i la indignació del personal que la va atendre) li precisava que Pat va dir explícitament als metges que el seu marit l'havia pegat.

Després d'aquesta trucada, Hersh explica al seu llibre com va trucar John Ehrilchman, que era el conseller de Nixon a la Casa Blanca, que no només no li va negar res, sinó que li va expressar que ell també havia vist i sentit a parlar sobre els abusos en diverses ocasions durant la presidència del personatge en qüestió.

Sy Hersh expressa el molt que lamenta no haver donat importància a la informació que en aquell moment va tenir entre mans, donat que llavors no l'havia considerat un possible delicte. De fet, explica que inclús es va sorprendre de la indignació que va sorgir en algunes de les seves companyes de redacció quan els ho va explicar. Ara se'n penedeix i reconeix la ignorància que va demostrar en aquell moment al no remetre la informació i corregeix el seu error, fent-ne ara difusió obertament.

De fet, vàries persones properes a Nixon en el món professional l’han descrit com una persona agressiva, la qual cosa facilita la realitat dels abusos que propinava a Pat. No només a ella, sinó que, segons la biografia que John Farrel va fer d’ell, durant la campanya del 1960 fou en vàries ocasions que s'expressà amb violència, com quan va donar una forta puntada al seient davanter del cotxe o com quan va perdre el control del seu caràcter i va colpejar un dels seus ajudants, Everett Hart, que deixaria la campanya posteriorment.

És aquesta la demostració que la història ha de ser revisada i que alguns fets que hauran pogut passar per alt per una falta de conscienciació generalitzada en el passat, en el present poden ser inclús innegables i denunciables.

Així és com, tot i que oblidada i abusada gran part de la seva vida adulta en un matrimoni dur i infeliç, se sent dir de Pat Nixon que era formidable. Fou la primera dona que va entrar en una zona en combat actiu des de la Segona Guerra mundial, va realitzar tasques socials molt rellevants, gires solidàries a nivell internacional i va mantenir una postura sempre digna tot i el sofriment que patia; un en què ningú hauria de veure's immers.