A poc menys de 100 dies per les eleccions presidencials de novembre, Trump i Biden comencen a perfilar la campanya per uns comicis marcats per quatre anys d'una gran polarització social al país, un bon creixement econòmic (fins ara) i, recentment, per la crisi del coronavirus i l'augment de les tensions racials. Les enquestes d'abans de la pandèmia mostraven un camí relativament favorable per l'actual inquilí de la Casa Blanca, tot i que actualment, hi ha senyals que haurien d'amoïnar el magnat republicà si vol evitar convertir-se en el primer President d'un sol mandat des de Geroge H.Bush (1989-1993).

  1. Aprovació dels candidats

Atenent les xifres de Gallup pel mes de juny, la popularitat de Trump és enormement baixa: 57% de desaprovació contra 38% que aproven la seva feina. Tot i mantenir grups demogràfics amb una lleialtat prou sòlida (88% d'aprovació entre republicans o del 48% entre blancs), hi ha una majoria consistent de nord-americans, que des del principi del seu mandat, es mostren desfavorables a la gestió presidencial, fenomen que la pandèmia ha accentuat. Com a mostra comparativa, les xifres d'aprovació dels darrers cinc Presidents del país al mateix període del seu primer mandat eren clarament més elevades, amb l'excepció de la de Bush el 1992 (que precisament, va perdre la reelecció).

Pel que fa el candidat demòcrata, Joe Biden, presenta unes dades més positives que les de l'actual President: el darrer sondeig elaborat per YouGov (juliol) reflecteix que les opinions desfavorables són lleugerament superiors a les favorables (46% favorables contra 47% desfavorables). La pregunta del milió és com l'exvicepresident evoluciona en comparació amb Hillary Clinton, i la resposta és que ho està fent d'una manera molt millor que la candidata de fa quatre anys. Clinton comptava amb una desaprovació 18 punts superior als aprovats al mes de juny del 2016 (RealClearPolitics), una tendència negativa que va iniciar-se tot just quan va anunciar l'inici de la seva campanya, l'abril del 2015. Des de llavors, l'exsecretària d'Estat va anar perdent popularitat de forma persistent, especialment durant el procés de primàries. Joe Biden, paradoxalment, ha vist com la seva popularitat ha anat augmentant des de mitjans de febrer, amb la decisiva victòria a Carolina del Sud i el Super Dimarts, la retirada ràpida de la resta d'oponents i l'inici de la batalla presidencial amb un partit prou unificat per evitar una reelecció de Trump. Un camí que Hillary Clinton no va trobar-se pas fa quatre anys, en unes primàries llargues, més disputades del que es preveien i que van deixar la candidata malmesa per polèmiques sobre el presumpte tracte de favor de la cúpula del partit.

2. La direcció del país

Una de les preguntes freqüentment emprades als sondejos d'opinió als Estats Units, és la de plantejar a l'enquestat si creu que el país - en termes genèrics-, va en la bona o mala direcció. Aquesta qüestió intenta copsar l'estat d'ànim sociològic del país. A tall d'exemple, fa quatre anys el resultat va representar un senyal d'alerta seriós sobre la possibilitat que un discurs populista tingués un ressò important entre l'electorat, tenint en compte que el públic nord-americà era molt negatiu sobre l'evolució del país al final de l'Adminsitració Obama (62% creia que anava en la mala direcció, contra un 31% que afirmava que ho feia en la bona, el novembre del 2016). Un lema com Make America Great Again s'encabia perfectament en un context on el públic mostrava, majoritàriament, que el rumb del país necessitava d'un canvi. Arran de la crisi del coronavirus, la percepció que el país va malament s'ha disparat: el març, abans de la pandèmia, els qui creien que els EUA seguien una direcció negativa constituïen un 54% dels enquestats. Actualment, en són un 68% i només un exigu 24% creu que el país avança pel bon camí: són dades similars a les del juliol del 2016.

3. Enquestes: qui guanya a qui (de moment)?

L'experiència del 2016 ens apunta a la importància de fixar-se en les enquestes a nivell dels estats per predir acuradament quin candidat passarà la barrera dels 270 delegats del Col·legi Electoral. Fa quatre anys, la majoria d'anàlisis van caure en l'error de creure que l'avantatge de Hillary Clinton en vot popular (2,1 punts i 2,9 milions de vots), cimentat en els marges demogràfics de la poblada costa oest del país, li permetrien assolir la Casa Blanca. Trump va ser més hàbil en l'eficiència dels seus vots, i amb poc més de 70.000 paperetes distribuïdes a Michigan, Pennsylvania i Wisconsin, va aconseguir-hi la victòria, sense ser el candidat més votat a escala nacional. Aquest fet demostra que en principi, els republicans tenen una estratègia sobre el mapa electoral més avantatjosa, traduint menys vots en més delegats del Col·legi Electoral, si es contraposa amb els demòcrates.

A dia d'avui, l'avantatge de Joe Biden és clar en termes de vot popular. Segons la mitjana d'enquestes RealClearPolitics (mes de juliol), el candidat demòcrata obté 8,6 punts de marge sobre Trump, una diferència que s'ha anat ampliant des del mes d'abril, quan els demòcrates van arreplegar-se al voltant de la candidatura de l'exvicepresident i la pandèmia del coronavirus va començar a afectar de valent el país. Al mateix període del 2016, Hillary Clinton se situava només 2,7 punts per sobre del magnat republicà. Una altra diferència amb Biden, és que Hillary mai va ser capaç d'arribar al 50% dels vots en les mitjanes d'enquestes, fita que l'actual candidat sí que ha pogut assolir reiteradament al llarg d'aquests mesos.

Si fem una ullada al mapa electoral, tornem a observar que Biden disposa d'un marge important sobre Trump, tot i que cal incloure-hi matissos importants: els estats que l'exvicepresident necessita per instal·lar-se al 1600 de l'Avinguda Pennsylvania són més republicans que la mitjana nacional. Tot i que hi una diferència actualment remarcable, en cas que la tendència es capgirés i Trump comencés a recuperar terreny perdut, és previsible que aquests estats serien més competitius i oberts que en l'actualitat (especialment, els del sud com Florida, Arizona o Carolina del Nord).

Un dels elements claus per entendre aquests estats és la demografia: fa quatre anys, Trump va atreure un torrent de votants blancs i amb baix nivell d'estudis que, juntament amb els grups republicans "de tota la vida", li van permetre arrabassar estats tradicionalment demòcrates a Hillary Clinton (els del Rust Belt): el dia de les eleccions, l'actual president va imposar-se amb 20 punts (57 contra 37) entre el votant blanc. Segons l'enquesta YouGov de juliol, el marge es reduiria a només 7 punts. Entre els qui tenen un cert nivell d'estudis superior, el marge favorable a Trump de 8 punts, passa a ser-ne de 18 pel candidat demòcrata. Juntament, amb la millora dels marges a favor del candidat demòcrata entre els joves i l'electorat amb més estudis.

La conclusió de tot plegat és que Biden és més competitiu entre un segment de l'electorat on Hillary va tenir greus problemes (blancs amb pocs estudis o de mobilització dels joves), ja no només en les eleccions, sinó en el procés de primàries contra Bernie Sanders. Precisament, un dels èxits de Biden per guanyar la nominació, va ser capgirar aquesta tendència a estats com Michigan. D'altra banda, Biden sí que hauria de parar més atenció al votant hispà i afroamericà (amb xifres similars al del 2016, i on el president actualment compta amb una bossa electoral significativa). Un elector clau si el candidat demòcrata aspira a una victòria basada en algun estat del sud, com per exemple Arizona, Florida o fins i tot, Texas.

4. Quin "frame" els beneficia més?

Quan els votants acudeixen a les urnes, sempre porten una idea general sobre quins són els temes o afers públics pels quals decanten el seu vot. Aquest "marc" que domina la ment dels votants, és el que es coneix com a frame electoral. Les campanyes intenten que a les eleccions predomini en l'ambient social, un tema clau que sigui favorable al candidat o partit que pretén guanyar. Les enquestes (CNN, realitzada a principis de juny) mostra que l'actual President domina àrees com l'economia (51 a 46). El rival demòcrata, en canvi, treu avantatge dels temes més recents com la gestió de la pandèmia del coronavirus i resolució de crisis nacionals (55 a 41) i els conflictes racials (63 a 31).

Amb tot plegat, a dia d'avui Biden compta amb més possibilitats d'arribar a la Casa Blanca. De la mateixa manera, seria imprudent afirmar que les coses es mantindran com fins ara i Trump té un destí fatalista de cara el novembre. Les circumstàncies poden canviar, i el magnat ja va demostrar fa quatre anys que amb una estratègia mil·limetrada, va poder aconseguir una coalició electoral exitosa per la mínima, malgrat que el savoir-faire va ignorar els sondejos a escala estatal i va creure cegament en les enquestes de vot popular. Cap elecció es pot preveure a tres mesos vista, i menys encara en una societat tan imprevisible com la nord-americana. No obstant això, i fent un exercici teòric, el missatge és clar: si el coronavirus continua empitjorant i l'expansió del virus s'accelera - com mostren les recents dades-, Trump tindrà un problema seriós per aconseguir la reelecció. Un virus desconegut fins fa un parell de mesos pot ser l'amenaça política més greu a la seva presidència, ja que a diferència dels anteriors escàndols o entrabancs, difícilment podrà polaritzar aquest en les successives guerres culturals que hem anat observant al llarg del seu mandat.