Fa dos dies, la congressista demòcrata Alexandria Ocasio-Cortez va pronunciar-se a la Cambra de Representants sobre la confrontació que aquest passat dilluns va tenir amb Ted Yoho a les escales del Capitoli dels Estats Units. El republicà del Tea Party la va insultar davant dels periodistes utilitzant qualificatius que no feien més que deixar en evidència el seu tarannà sexista.

Ocasio va respondre-li en una intervenció al Congrés, el vídeo de la qual es va fer viral en molt poc temps, augmentant l’èxit de la demòcrata a les xarxes socials, que ja era molt elevat amb els seus gairebé 8 milions de seguidors a Twitter. La que fou la dona legisladora més jove del Congrés explicava -referint-se a les dones- que “totes hem hagut de bregar amb això, en alguna forma, d’alguna manera i en algun punt en les nostres vides”. Deia: “No necessito que el republicà Yoho em demani disculpes. Clarament, no ho vol. És evident que quan se li doni l’oportunitat no ho farà i no em quedaré fins tard a la nit esperant una disculpa per part d’un home que no té cap remordiment per insultar les dones i utilitzar llenguatge abusiu cap a les dones”.

La congressista explicava com el comportament de Yoho i dels que actuen com ell marquen una nociva acceptació i normalització del menyspreu cap a les dones.

En defensa d’Ocasio va sortir la presidenta de la Cambra Nancy Pelosi fent al·lusió a les crítiques que ella mateixa ha estat rebent per part dels republicans des de l’inici del seu lideratge i explicant com l’insult era una “manifestació de l’actitud de la nostra societat”. En canvi, el líder republicà Kevin McCarthy recolzava Ted Yoho dient que “quan algú es disculpa, se l’ha de perdonar”, fent referència a la justificació de Yoho que es limitava a qualificar la discussió de “malentès”.

Les seves declaracions li han costat a Ted Yoho el seu lloc al consell directiu de l’organització cristiana Bread for the World, que treballa per acabar amb la fam. El sotsdirector de comunicacions de l’ONG va declarar en nom de la mateixa que les paraules que Ted Yoho havia dedicat recentment a la demòcrata “no reflecteixen els estàndards ètics que s’esperen dels membres de la nostra direcció”.

Aquesta ha estat una de les més contundents però no l’única reivindicació de la congressista Alexandria Ocasio-Cortez. La que és una de les representants de l’ala més progressista del Partit Demòcrata, es va començar a dibuixar com a possible reelegida a les pròximes eleccions de novembre com a representant del 14è districte de Nova York amb una gran victòria a les primàries.

Del Bronx, l’original porto-riquenya de 30 anys és graduada en Economia i Relacions Internacionals a la Boston University i va treballar a l’oficina del senador Ted Kennedy després d’haver estat cambrera en restaurants i bars, d’haver fundat una empresa editorial, de fer d’educadora a l’ONG National Hispanic Institute i d’haver format part de l’organització de la campanya presidencial de Bernie Sanders.

Des del principi de la seva carrera política, Alexandria no ha tingut cap inconvenient en criticar allò que no li ha semblat bé. Creadora de titulars, s’expressa amb un llenguatge entenedor i contundent. A més, la seva inexperiència és alhora una virtut que li permet no tenir precedents dels quals avergonyir-se i poder-se presentar des de zero com una opció molt vàlida per aquells contraris al republicanisme.

Alexandria participava en un meeting part de la campanya de Bernie Sanders l'any passat a Iowa

Sempre servidora i representant de la classe treballadora, ha rebutjat qualsevol donació de cap lobby econòmic i gairebé un 70% del milió de dòlars que fan possible la seva campanya són donacions individuals. De fet, el documental de Netflix Knock Down The House basat en gran part en la seva figura mostra com, juntament amb Cori Bush, Paula Swearengin i Amy Vilela, s’alcen políticament sense acceptar ni un cèntim d’empreses privades.

Des de la seva entrada al Congrés el gener de 2019, sempre ha basat el seu discurs en la defensa la justícia social, s’ha mostrat completament contrària a les mostres de racisme i s’ha inclinat per les polítiques més respectuoses amb el medi ambient. Es mostra partidària d’una assegurança mèdica universal, que vagi encara més enllà de l’Obamacare, i d’una educació pública de major qualitat. Seguint un discurs que mai deixa de banda el feminisme, també es postula a favor d’un Jobs Guarantee per facilitar la recerca de feina d’aquells a l’atur i de l’abolició del Servei d’Immigració i Control de Duanes, així com d’un major control de la possessió d’armes de foc.

Dos anys després de la seva amplíssima majoria per al 14è districte de Nova York, sembla que l’est del Bronx i oest de Queens la reelegirà, mostrant-se vencedora per sobre dels seus contrincants Michelle Caruso-Cabrera, Badrun Khan i Sam Sloan. És molt alta la probabilitat que es tracti d’una gran victòria, tal com va ser la del juny de 2018 quan va prendre el lloc a Joseph Crowley, que l’ocupava des del 1999, i a través de la qual va aconseguir la seva candidatura al Congrés amb un 78,2% de vots a favor cinc mesos més tard.

Tot indica que -tal com ella declara- Alexandria no només no ha estat educada per acceptar els abusos per part dels homes, sinó que ho ha estat per ser una dona molt més que competent. L'elegància del talent natural que la caracteritza fa que les expectatives que marca no puguin fer més que complir-se i ampliar-se.

Vídeo de campanya per a les primàries del passat 23 de juny