Sovint citats com la democràcia més antiga del món, els Estats Units d'Amèrica també es troba entre els països menys antics i amb menys història. Com és, llavors, que és tan envejable?

Probablement alguns us enfurismeu i penseu "Segona esmena!", "Trump!" i "Racistes!" però no negueu que el morbo de qualsevol cosa relacionada amb el país nordamericà us ha encantat més d'un cop. Poden ser més recents que encara alguna ampolla de vi, però aquest seu país ha dut "potències" europees a formar, a mitjans de segle XX, un potencial rival sota el nom d'Unió Europea.

No negaré que em fa gràcia quan algú busca comparar l'UE amb els EEUU. Una cosa no té res a veure amb l'altra. Uns, ja siguin d'esquerres o de dretes, pengen la bandera de la Unió a terrasses i balcons, els altres cremen una bandera imposada i que cada cop menys gent considera seva. Una bandera que representa com no s'ha de fer una unió. Fa ben poc, parlant amb un amic, va aparèixer una pregunta sobre aquesta línia: Et consideres conciutadà amb un Txec, com un de Califòrnia ho fa amb un Novaiorquès? La resposta dels dos va ser la mateixa, un ràpid i categòric "No".

Sabeu per què funcionen els Estats Units d'Amèrica i les nostres institucions europees en parlen meravelles però maquinen en la seva burocràcia incompetent per boicotejar-la? Perquè és una cosa real, la gent allà s'ho creu. La democràcia ianqui funciona. Un sistema de controls i equilibris entre els 3 poders, amb mecanismes preparats i perfectament calibrats en cas de malifeta per part d'un responsable públic. Allà són tots iguals en condicions, vinguis d'on vinguis i tinguis el cognom que tinguis.

Quan el cap d'estat (emèrit o no) es dedica a robar i a mentir, aquí se'l perdona i no se'l pot investigar mentres, al mateix temps, el Senat dels Estats Units delibera sobre una possible condemna al president. Potser el que a alguns no els agrada és que el Senat o els ciutadans votin una cosa que no sigui la desitjada i, per tant, ens dediquem a sortir als carrers de Barcelona per protestar contra la Casa Blanca. Un fet, considero, absolutament incomprensible. I no us oblideu, tots aquests que despotriquen tant contra els Estats Units i diuen allò de "Trump és un nazi" i "Obama era un assassí" seguiu-los quan tornen a casa que potser passen per X franquícia de Silicon Valley a comprar cafè o uns auriculars nous. Fan molt de mal i no es dónen compte.

Però el que és pitjor, passejen la seva superioritat totpoderosa i inapel·lable mirant-se amb aquella prepotència a qui no fa entrega de la resposta buscada. L'error és associar més democràcia amb més llibertat. Els Estats Units és un país amb un bon grapat de llibertats, moltes més que no pas les que trobem repartides per Europa. És clar, a canvi de garantir la llibertat de l'individu tens menys interacció amb l'estat i aquest, lògicament, té molta menys autoritat sobre les decisions de cadascú. Allà el que acostuma a ser la norma és la regulació sobre accions d'una persona si aquestes suposen un risc per la llibertat d'un tercer. I així hauria de ser, per definició, un estat lliure. Res més.