1 milió de persones. Aquestes eren, segons la campanya de Trump, les sol·licituds per anar a l'acte de reelecció del president a Tulsa, Oklahoma. Un estadi amb capacitat per gairebé 20 mil parells de natges va rebre l'acte Republicà, i la mateixa campanya va anunciar un acte fora del recinte adreçat als milers de votants que no haguessin pogut accedir-hi. El com va anar ja ho sabeu, doncs desenes de mitjans se n'han fet ressò. "El fracàs és històric" titulaven molts. Perquè va ser un fracàs, oi?

Poder fotografiar un únic assistent, envoltat de cadires buides, presenta una oportunitat meravellosa per qui busca fer veure un escenari desolador i de derrota per la campanya de Trump. Es van ocupar 2 de cada 3 cadires, segons l'equip de reelecció. Si es compara amb els actes d'abans de la pandèmia fa riure, però per la mateixa realitat que es viu sota la COVID-19 resulta incomprensible i un èxit total que tanta gent es presentés a veure el seu líder quan es tracta del país amb més morts per coronavirus.

Una altra sorpresa d'aquesta situació és que els detractors del president fan servir la reserva de cadires per part de seguidors de pop coreà com un motiu de ridiculització i mofa. Si és veritat que l'equip de campanya ha demostrat un treball molt baix i control nul dels inscrits, l'altra cara de la moneda ens presenta amb molta més gent volent-hi anar. Ciutadans avui humiliats i enfadats, gent que el 3 de Novembre votarà de la mateixa forma que qualsevol altre.

Donald Trump arribant a Tulsa, Oklahoma, el 20 de Juny.

Poden sortir les enquestes i projeccions que siguin, però res afavoreix més Trump que una oposició absolutament infantilitzada i una base de ciutadans que l'únic que veu i sent del president (i candidat) és una remor constant per part dels mitjans de comunicació sobre la seva ineficàcia al capdavant del país. És clar que cap president no és perfecte i, lluny de buscar defensar-lo, és un error assumir que tota paraula que surt de la seva boca i tota acció que és executada des del despatx Oval és una mala notícia per tots els estatunidencs. Alguna cosa bona es desprèn de l'obra política de la seva administració, això ho saps tu i ho sap tothom.

El problema per qui busca demonitzar-lo i reduir-lo a poc més que un nen petit amb la sort de fer-se tractar de president és quan un ciutadà, sigui del partit i ideologia que sigui, surt guanyant en una reducció d'impostos o rep un xec de 500 dòlars en plena crisi sanitària. Podreu comprendre l'estat de perplexitat d'aquest ciutadà quan tot el que ha sentit sobre Trump és que no sap res del que fa. Si empatitzeu amb aquest individu que ha estat premiat amb aquesta meravellosa pluja daurada vinguda del no-res potser us passaria pel cap que si això ho fa quan no en té cap idea, quan comenci a fer les coses mitjanament bé tot serà meravellós i, com és un president que sembla que fa coses, potser no votarà aquells que s'autoanomenen els bons de la pel·lícula.

Trump ha doblegat el discurs nacional més enllà de l'escenari clàssic de partits i gaudeix d'un focus d'atenció que no va tenir des de la campanya de l'any 2016. Torneu-vos a posar a la pell d'aquest ciutadà mig que l'únic que el preocupa és si arribarà a finals de mes. La realitat dels Estats Units no és Califòrnia i Nova York, tampoc ho és Texas i vestir sempre vaquers amb botes i barret. La realitat és una barreja d'estereotips i aspectes absolutament rudimentaris, i Trump ho sap.