Donald Trump és el president, d'això ningú en té cap dubte. Vol dir llavors que és ell qui decideix sobre política exterior, reformes econòmiques o polítiques energètiques, per exemple? Hauria de ser així, però no tots els presidents s'ocupen de cada afer en que tingui competència l'executiu. Per això es va crear l'oficina del "counsel" al president, o conseller, un càrrec que existeix formalment des de 1993, quan Bill Clinton ocupava la Casa Blanca.

Us sona Steve Bannon, Jared Kushner o fins i tot Ivanka Trump? Tots aquests noms han ocupat un càrrec de conseller al president, ja fos de "senior" o especial, depenent de la proximitat d'aquests perfils al despatx Oval. No només han de ser consellers, poden ser els redactors dels discursos i, per descomptat, el cap de gabinet els que influencien les actuacions del govern federal, tot això sense ser càrrecs electes.

Els homes del president, aquests mateixos, són els qui decideixen, a l'ombra i silenciosament, com s'exerceix la influència dels Estats Units sobre aspectes de tot tipus. Normalment els consellers, que poden ser tants com el president de torn vulgui, gaudeixen de protecció oficial i les seves agendes no han de ser publicades, com acostuma a passar amb altres oficials del govern. Són enviats a diferents països quan les circumstàncies així ho reclamen i poden representar els interessos del president en qualsevol moment.

Alguns consellers ténen tant poder que entrar al despatx Oval i presentar-se davant el president amb una ordre executiva pendent de signatura no és un problema. Són el xiuxiueig de l'obra diplomàtica del país. Busquen eventualitats com la guerra comercial amb la Xina per imposar condicions especials per la porta del darrera. I aprofitant el soroll mediàtic hauran fet i desfet mil i un tractes. Ells són l'autèntic executiu, i no demanen perdó per fer funcionar la Casa Blanca, apagant els focs quan fa falta, amb el que fa falta.

Finalment, ens quedem amb un nom més per analitzar, i no pas menor. Stephen Miller, un home que, tot i el seu passat, és més silenciós que Jared Kushner. Kushner, que gaudeix de certa protecció doncs mai s'havia involucrat en política, va inscriure's al GOP fa poc més d'un any, per poder votar als "mid-terms" des de Nova York.

Miller va desenvolupar responsabilitats d'extrema dreta abans d'unir-se a la campanya del llavors candidat Donald Trump. Ara, dedica esforços a canviar la política d'immigració de la Casa. Blanca, forçant altres països, en especial de l'Amèrica central, a regular el flux d'estrangers i evitar el seu accés per la frontera de entre Mèxic i els Estats Units.

Fotògraf: Gage Skidmore

Tots els perfils que han suposat un perill per mantenir l'atenció que atrau la figura del president han estat expulsats del seu cercle. Fins i tot sense arribar el dia 20 de Gener i quan havia d'escollir un Secretari d'Estat per la seva administració, va refusar considerar el llavors exgovernador Mitt Romney. Tot i que llavors els motius no es van fer públics, i entre l'enrenou per l'impeachment al president, ara es pot entendre per què no va formar part del gabinet de la Casa Blanca. Enlloc de l'ara senador per Utah, Trump va escollir Rex Tillerson, director executiu a la petroliera Exxon Mobil, de les empreses que més facturen. Crec que no cal dir que no són precisament amics de les energies renovables, doncs aquestes suposen un final al control dels oligopolis sobre la generació i distribució d'energia per tots els ciutadans.

Quan ha tingut assessors que parlaven massa des dels seus punts de vista sobre actuacions del magnat, Trump no ha dubtat a fer-los fora. Des de l'encarregat de premsa que no va durar més d'una setmana al Secretari d'Estat per "incompetent", poc més d'un any després d'assumir el càrrec. Cal recordar que el segon, Rex Tillerson, ha estat acusat d'insultar Trump mentre era membre del seu govern.