Donald Trump va anunciar el passat divendres 29 de maig que els Estats Units abandonarien l’Organització Mundial de la Salut. Els motius del seu malestar amb la institució, més enllà d’una famosa animadversió envers la majoria d’organitzacions supragovernamentals, tenen a veure amb la gestió que el seu Director General, Tedros Adhanom, ha fet de la pandèmia del COVID-19. L’OMS, segons Trump, ha demostrat no tenir cap mena de criteri independent de la Xina. Si l’amenaça de Trump es materialitza, serà un cop molt dur tant pel projecte de les Nacions Unides com per les relacions entre la Xina i els Estats Units, que continuen deteriorant-se dia a dia.

En el seu discurs i la carta dirigida a Adhanom, Trump ha dit que ja que l’OMS ha refusat cap mena de reformes institucionals, “tallarem tot lligam amb l’organització i dirigirem el nostre finançament cap altres necessitats globals i urgents de salut pública”. El President ha defensat que el món “necessita respostes de la Xina”, i ha manifestat que la credibilitat de l’OMS és nul·la en qüestions referents al gegant asiàtic.

La idea que la Xina ha enganyat al món respecte la pandèmia del Coronavirus no és nova. La polèmica al voltant de les xifres de morts i infectats, per exemple, va posar als líders del país comunista contra les cordes i va forçar a que canviessin les xifres a posteriori. Trump, entre d’altres, ha defensat repetidament que el virus, d’origen presumptament xinès, hagués pogut confinar-se a la ciutat de Wuhan si les autoritats locals, regionals i nacionals haguessin acceptat col·laboració internacional. La manca de transparència i la fragmentada comunicació amb organismes internacionals van fer que les accions es prenguessin massa tard, amb un cost humà molt important.

Gràfica de la Kaiser Family Foundation que mostra les contribucions anuals americanes al pressupost de l'Organització Mundial de la Salut. Font: https://www.kff.org/coronavirus-covid-19/fact-sheet/the-u-s-government-and-the-world-health-organization/

L’Organització Mundial de la Salut ha expressat “expressar la nostra tristor” davant la noticia, que resultarà previsiblement (en cas d’executar-se) la pèrdua d’una important part del seu pressupost. Els Estats Units contribueixen uns 400 milions de dòlars anuals a la institució, que serveixen per continuar, entre d’altres, les lluites globals contra la malnutrició infantil, la pobresa natal, o la seguretat alimentaria global.

En una famosa entrevista, el canadenc Bruce Aylward, que encapçala el grup de resposta al Coronavirus de l’OMS va fer veure que no entenia l’entrevistadora quan es referia a Taiwan. Taiwan, que no és membre de l’OMS per pressions de la Xina, ha estat un dels països més exitosos en la lluita contra la pandèmia: només 7 morts i menys de 500 casos confirmats. El vídeo va ser durament criticat arreu del món i es va convertir en un símbol per tots aquells qui creuen, amb Trump, que l’OMS no gaudeix de suficient independència davant les pressions de la Xina. El Primer Ministre i ministre de finances del Japó, Tarō Asō, va arribar a referir-se a l’OMS com a CHO, la “China Health Organization”.

Bruce Aylward, membre senior de l'OMS, fa veure que no pot sentir la pregunta que l'entrevistadora fa sobre Taiwan.

La possible marxa dels Estats Units anunciada per Trump simbolitza la rivalitat entre els dos grans poders que lluiten per l’hegemonia global. El conglomerat institucional creat arran del final de la Segona Guerra Mundial i coronat per Fukuyama en acabar la Guerra Freda tremola. L’OMS, enmig d’una pandèmia que amenaça amb canviar profundament la manera com vivim, és un escenari més de la lluita entre diferents maneres d’entendre el món. Les respostes dels països alineats amb els Estats Units davant la Xina dictaran, fins a cert punt, el poder de lideratge que la superpotència americana té encara.