Donald Trump és un dels Republicans més populars dels últims anys, amb més del 95% de suport dins el seu partit, diu ell mateix, és clar. Ni tan sols George W. Bush va gaudir d'aquesta posició massa temps després dels atacs de l'11 de Setembre de 2001.

Segons Trump, cap altre president dels Estats Units no hauria tingut pas tant de suport entre els altres del mateix partit... Ni Abraham Lincoln vencent davant la Confederació i establint nous drets i llibertats entre ciutadans negres va gaudir dels "números" de l'actual president.

Llavors, hom podria entendre, els Republicans estan entregats a Trump, tots l'admiren i defensen la seva obra de govern, oi? Si bé el procés d'impeachment va enfortir-lo dins el partit, amb una imatge de (amb l'excepció de Mitt Romney) total unitat, l'actual crisi del Coronavirus ha aixecat les celles de molts càrrecs públics del seu mateix color polític.

No només el senador per Utah, però membres prominents del lideratge Republicà a la Cambra i el Senat com Andy Biggs (president del House Freedom Caucus) o Pat Toomey (senador per Pennsylvania) han xocat amb la Casa Blanca. Biggs i Toomey, escèptics convençuts amb el Coronavirus i els seus efectes, reclamen a l'administració federal que l'economia s'havia d'obrir "ahir" i esperar més només debilita les oportunitats del seu partit enfront dels Demòcrates. La por no és només de cara a les eleccions presidencials, però temen pedre la majoria al Senat.

Les alarmes de cara al mes de novembre han començat a sonar, i els resultats de les últimes enquestes situen l'exvicepresident Joe Biden guanyant, amb fins i tot 10 punts de diferència, a Trump.

Ni tan sols els últims comentaris de Biden afirmant que els afroamericans no es poden considerar negres si voten a Trump han fet recular les opcions del candidat.

Per tant, veiem com el president "més popular de la història" no només rep pressions i crítiques dels Demòcrates, però també és posat en dubte per membres electes del seu propi partit, una situació tant insòlita com impensable durant els últims 3 anys de la seva presidència.