Estats Units, poble de 358 habitants de West Virginia. Una farmàcia ven crispetes i frankfurts al seu drive-thru a la quantitat ingent de clients que espera per adquirir medicaments. Són drogoaddictes. És la petita localitat de Kermit, i és una història real.

La crisi dels opioides és una epidèmia que ha colpejat el país les últimes dues dècades. Entre les grans afectades estan persones blanques sense educació superior, moltes de les quals al Midwest. De fet, alguns estudis apunten als vincles entre la destrucció de llocs de feina al sector de l’automòbil i l’augment de la drogodependència. Amb un alt grau d'incidència en zones rurals, també ha afectat els joves i en major mesura a les dones que als homes.

Als Estats Units, el sector farmacèutic és un dels pitjor valorats. Tampoc ajuda que ja al tombant del segle XIX, l’alemanya Bayer comercialitzés heroïna als EUA com qui reparteix caramels. Inclús els nens podien prendre’n. Més d’un segle després, les farmacèutiques continuen venent els seus productes sense informar dels seus riscos.

Gràfic mostrant la reputació de la indústria farmacèutica. El 2019, el 58% dels enquestats en tenien una visió negativa, el 28% positiva, i el 15% neutral. Font: Gallup.

S’ha demostrat que algunes companyies farmacèutiques focalitzaven les estratègies de màrqueting dels seus analgèsics en estats amb menor regulació. Tot i conèixer el seu potencial addictiu, promovien l’accés als calmants.

Les conseqüències arriben a tots els nivells: sanitari, econòmic i social. La crisi dels opioides no només provoca dolor en els drogoaddictes i les famílies, també afecta la salut de nounats i suposa enormes costos pels hospitals. A més, el consum de drogues com ara l’heroïna està molt vinculat a l’hepatitis C o el VIH.

Ara ja fa anys que es parla d’aquest problema, però segueix latent. El febrer, Mallinckrodt Pharmaceuticals, una de les empreses més importants del món, va accedir a pagar mil sis-cents milions de dòlars pel seu rol a la crisi. Va ser Obama, el 2011, qui va començar a fer-hi front. Trump ho va convertir en un dels seus eixos de campanya, però tot i alguns esforços no ho ha solucionat.

Al març, Joe Biden va manifestar la seva intenció de destinar cent vint-i-cinc mil milions de dòlars en programes de prevenció, tractament i recuperació. Els diners provindrien d’impostos sobre les farmacèutiques. A més, vol reformar el sistema judicial de manera que no es castigui tan durament la possessió de drogues.

Però Joe Biden tampoc és el candidat ideal per liderar aquesta lluita. Durant anys, el senador per Delaware va recolzar la mal anomenada “guerra contra les drogues”, duent a milers de persones a la presó pel simple delicte de possessió de drogues. Aquesta política s’ha demostrat contraproduent, classista i racista, pel gran impacte entre les comunitats afroamericanes i més desafavorides.

És en aquesta conjuntura que Trump considera oportú fer públic que s’automedica i pren hidroxicloroquina ―contraindicada per l'Agència del Medicament― per prevenir el coronavirus. La seva manca d’empatia sembla inabastable. La crisi dels opioides és massa greu per tenir el president recomanant el consum de medicaments sense base científica. No és lleixiu, però també és escandalós.