Als Estats Units, 1 vegada cada 10 anys es fa un cens de població. L’objectiu del cens és comptar les persones que viuen al país, independentment de si hi són de forma legal o il·legal.

Poc sexy, molt important

El seu potencial polític és enorme. Els districtes a la Cambra de Representants i l’assignació de congressistes depenen de les dades del cens. Per consegüent, el cens també afecta els vots de cada estat al col·legi electoral per escollir el president.

Segons l’article 1 de la Constitució, el Congrés ha de dur a terme un cens un cop cada deu anys. Ho fa des de 1790. Per primera vegada, a més d’en paper, el cens 2020 es podrà respondre telefònicament o electrònicament. Tot i així, milers de treballadors de l’Oficina del Cens van casa per casa per assegurar-se que tothom omple el formulari. Aquest any, però, el coronavirus ha deixat el cens en suspens. I això és un problema.

La informació del cens ajudarà a elaborar des de plans contra el canvi climàtic fins a escoles, hospitals, carreteres o xarxes de transport municipal. Amb l’única possibilitat d’esmenar-ho deu anys més tard, els errors en el cens tenen un impacte real en les persones, particularment les més vulnerables. Immigrants, comunitats racialitzades i la població amb ingressos baixos són els que més necessiten un cens que compti a tothom.

L’administració Trump

Trump és conscient de la importància dels cens 2020. El 2017, el director de l’Oficina del Cens, John H. Thompson, va presentar la seva dimissió per desavinences amb l’administració republicana. Poc després, Trump va intentar incloure una pregunta sobre la nacionalitat dels enquestats. El Tribunal Suprem ho va impedir.

Els intents de Trump de polititzar el cens poden haver alienat milers de persones, que temen estar en una llista negra. Aquí rau el gran problema. Milions de persones contínuament atacades per Trump els últims anys tenen por de l’administració i difícilment proporcionaran unes dades que -des de la seva perspectiva- poden ser utilitzades en la seva contra. Però si no responen, no queden reflectides al cens. I la seva invisibilització es perpetua.

La polèmica sobre el cens va generar tanta animadversió que l’organisme responsable ha hagut d’engegar una campanya de 500 milions de dòlars convidant a la participació. La campanya està especialment adreçada als llatins.

L’arma política

El cens 2020 és potencialment una arma política per les seves enormes conseqüències en termes de la redistribució de les circumscripcions electorals. Sabent on són diferents grups ètnics, socials o religiosos, els polítics poden redibuixar el mapa electoral per afavorir els seus interessos. Aquesta pràctica es coneix com gerrymandering.

"How the Supreme Court’s Decision on the Census Could Alter American Politics", New York Times, 23/05/2019.

És el cas de Texas, tradicionalment republicana, amb una enorme població hispana. Els republicans volen redibuixar el mapa davant la perspectiva que els demòcrates guanyin terreny a l’estat. A les eleccions al Senat de 2018, el republicà Ted Cruz es va imposar per un marge de 2.6 punts sobre el demòcrata Beto O’Rourke.

El coronavirus ha deixat algunes activitats del cens en suspens. En comptes d’anar físicament porta per porta, s’utilitzen imatges per satèl·lit per verificar les dades. També s’han potenciat alternatives digitals. Però segueix havent-hi moltes dificultats, com ara identificar persones sense llar o que s’han desplaçat a causa de la pandèmia.

No tot són males notícies. La comunitat LGTBI ha aconseguit una petita victòria. El cens no pregunta directament sobre l’orientació sexual, però per primer cop a la història el cens sí que permetrà a gent en una mateixa llar identificar-se com a parella del mateix sexe.

El cens 2020 marcarà les polítiques dels propers 10 anys. Molts recursos federals (700 mil milions de dòlars) i infraestructures depenen d’aquestes dades. Enmig d’una pandèmia que està afectant molt durament el país, existeix el risc que el cens no sigui rigorós. La distorsió de la realitat pot tenir efectes devastadors sobre el mapa polític i la vida de milions de persones. A Trump i als republicans els interessen una baixa participació dels grups més vulnerables. El llegat de Trump podria ser aquest.