La setmana passada, el veterà senador demòcrata va anunciar la seva retirada de la cursa per aconseguir la nominació demòcrata per les presidencials del 2020. Després de donar la sorpresa el 2016 amb una candidatura progressista que va tornar a amenaçar les aspiracions de Hillary Clinton, Sanders no ha pogut superar la coalició electoral de Joe Biden, reforçada per les retirades de candidats moderats dies abans del Superdimarts del mes de març. Tot i que Biden ha guanyat les darreres primàries amb victòries folgades (superant o fregant el 60% dels vots), no deixa de tenir rellevància entendre quin és el comportament del votant de Sanders. Un segment del Partit Demòcrata que inexcusablement, Biden necessitarà en termes de mobilització electoral per derrotar Trump a les presidencials de novembre. Cal recordar que fins un 12% dels votants de Sanders a les primàries del 2016, van acabar votant per Trump mesos després a les eleccions. "Només" un 74% dels votants de Sanders es va mantenir lleial a la candidata demòcrata en l'elecció de novembre.

La definició genèrica del votant de Sanders, és que es tracta d'un perfil, en termes demogràfics, essencialment blanc, jove, amb estudis i pertanyent als grups ideològicament més liberals dels demòcrates. L'enquesta CNN/SSRS o la de Morning Consult, realitzades a principis d'abril (dies abans de la retirada de Sanders), ens ofereixen algunes pistes: el gruix del suport de Sanders se situa en franges d'edat joves, essencialment, entre persones nascudes en la "Generació Z" (mitjans del 90) o els "Millenials" (abans dels 90). El senador de Vermont s'imposa clarament als segments socials amb menys de 40 anys: la pròpia idiosincràsia dels seus actes i la forma de dur a terme la campanya (amb molta intensitat a les xarxes socials) n'eren testimoni. Durant les primàries del 2020, a tall d'exemple, Sanders va aconseguir guanyar a únic comtat d'Illinois, Champaign, amb tres punts d'avantatge sobre Biden. A aquest comtat es troba la Universitat d'Illinois i per tant, un important nucli de població universitària.

Una de les variables essencials de qualsevol campanya als EUA són els grups racials: en un país on els blancs continuen constituint més del 60% de la població del país, les minories demogràfiques com els afroamericans i els hispans són determinants, encara més en un procés de primàries com el demòcrata, on el seu pes en percentatge de votants s'incrementa en comparació a qualsevol elecció ordinària. Una de les principals febleses estructurals de Sanders ha estat el vot afroamericà, ja que de 2 de cada 3 van apostar per l'exvicepresident d'Obama. Aquest problema per Sanders es va evidenciar en les primàries a Carolina del Sud, on més de la meitat de l'electorat demòcrata era afroamericà (56%) i Sanders només va aconseguir captar el 17% del seu suport. Evidentment, aquesta situació es va replicar en altres estats, especialment els del sud, donat l'alt pes poblacional dels afroamericans en aquesta part del país. Pel que fa als hispans, el senador per Vermont va aconseguir una penetració electoral més remarcable durant el procés de primàries del 2020, en contraposició al del 2016. L'enquesta de Morning Consult marca que més de la meitat dels hispans de les primàries va votar per Sanders (53%), la qual cosa es va plasmar amb força en la seva victòria als caucus de Nevada, on va emportar-se el 50% del vot d'aquest sector social.

Per últim, un altre grup demogràfic interessant és el dels votants blancs sense formació superior, que va atorgar la victòria a Donald Trump a les eleccions del 2016 en estats claus del nord. Durant el procés de primàries de fa quatre anys, Bernie Sanders va aconseguir imposar-se a moltes àrees rurals del Rust Belt, amb forta presència d'aquest grup de població. El cas de Michigan (on totes les enquestes pronosticaven que Hillary Clinton guanyaria folgadament les primàries) va fer tremolar la campanya de l'exsecretària d'Estat, amb una victòria per la mínima de Sanders. Aquest èxit va fonamentar-se en el fet que va arrasar entre el votant blanc sense alt nivell educatiu (57%), que representa més d'un terç dels votants demòcrates de l'estat. 4 anys més tard, el gir d'aquest segment demogràfic cap a Joe Biden ha estat significatiu, atès que Sanders va enfonsar-se fins al 40% en aquesta mateixa categoria. Probablement, el factor "anti-Hillary" va jugar un paper favorable a Sanders el 2016, en un grup socialment conservador i proper en qüestions culturals o migratòries als postulats republicans. Per tant, el suport a Sanders fa quatre anys va ser degut a qüestions conjunturals, més que no pas a una veritable adhesió a la seva candidatura liberal i amb un enfocament multicultural.

És evident que les dades reflecteixen que la coalició electoral de Sanders no ha estat capaç de formar un gran perímetre de votants, més enllà de la seva fortalesa entre els votants joves, amb alt nivell educatiu i els hispans. El retrocés entre els blancs sense estudis, que va posar entre les cordes Hillary Clinton, ha amplificat més la victòria de Joe Biden. Tanmateix, Sanders ha liderat la plataforma electoral més a l'esquerra del Partit Demòcrata, fent que temes com la sanitat pública universal o la gratuïtat de la universitat siguin a l'agenda política dels demòcrates.