A mitjans de 2018, Christine Blasey Ford va acusar Brett Kavanaugh d’haver-la agredit sexualment als anys 80. Kavanaugh en ple procés de nominació com a jutge del Tribunal Suprem dels Estats Units va ser altament escrutat pels mitjans de comunicació i alhora pels demòcrates del comité del Senat, cambra que s’encarregava de la seva aprovació. Van ser demolidors i van demostrar que un element així no es podia passar per alt.

Christine Blasey Ford testificant al Senat (esquerra). Brett Kavanaugh confirmat com a Jutge del Tribunal Suprem al costat de Trump que el va nominar (dreta).


Biden, per la seva part, havia estat acusat diverses vegades de ser massa proper i carinyós amb persones del seu entorn professional. Una actitud que ell havia defensat amb simpatia perquè deia humanitzar la seva imatge, sobretot durant la seva vicepresidència. Però aquest mes de febrer van tornar a sortir a la llum les acusacions d’assetjament i d'agressió sexual denunciades anteriorment per Tara Reade. Aquests fets van passar el 1993, quan ella era una de les treballadores de Biden al Senat.


La qüestió no és menor i molts es pregunten perquè ni s’està investigant, ni els principals mitjans de comunicació no s’en fan ressó. Tampoc s’ha preguntat al propi Biden en cap de les entrevistes que se li han fet, ni en els debats anteriors, com si que, amb raó, va passar amb Trump el 2016. És sorprenent que cap Demòcrata dels que va ser tan crític i insistent amb el cas contra Kavanaugh, que va tenir lloc als mateixos anys 80 -per tant en un context molt semblant- ara no doni la més mínima importància quan l'acusat és el nominat del seu partit.


És aquí on trobem un dels principals problemes del Partit Demòcrata: la hipocresia. Si bé és cert que aquest és un dels principals problemes de qualsevol partit polític -amb el GOP com a màxim exponent- la base de votants demòcrates és la més sensible a temes així i acostuma a reclamar un major escrutini dels fets. Els demòcrates sempre han mantingut el discurs més dur contra els casos d’agressió sexual, però no és el primer cop que demostren estar disposats a posar el partit per davant. El procés d'impeachment contra Bill Clinton ja en va ser un exemple.


La diferència és que els mitjans de comunicació tenen un biaix ideològic clar i i ja van tractar de forma molt més contundent les acusacions contra Trump durant les eleccions de 2016 o la mateixa confirmació del jutge Kavanaugh.


És cert que aquest mes d’abril -amb la denúncia formal en contra de Biden per part de Tara Reade, sembla que les coses començaran a agafar forma tímidament, tot i que estem parlant de declaracions que van sortir a la llum fa un any. El New York Times ha començat una investigació per tal de poder esclarir de forma més precisa els fets i la seva veracitat. Per la seva part, el Washington Post ha fet únicament un editorial. Bernie Sanders i Alexandria Ocasio-Cortez han estat dels pocs demòcrates que han afirmat que cal donar veu i escoltar a Reade.

Fa l'efecte que hi ha dues versions oposades. El personal proper a Biden en aquells moments nega els fets i alguns arriben a afirmar no conèixer o no recordar la Sra. Reade. Segons afirma, en el moment de l’agressió, ella va comunicar-la a diversos amics que actualment corroboren la història però també als seus superiors que, segons afirma, la van desacreditar i fins i tot van acusar-la de ser la culpable de crear la situació que denunciava. Igualment, altres dones que han acusat Biden de sobrepassar-se en el seu comportament -sobretot pel que fa a certs "tocaments"- han assegurat que es poden creure les acusacions de Reade, tot i afirmar que no va arribar a tals extrems amb elles.

Segons afirma Reade, tot i la recomanació de la seva mare de denunciar-ho a la policia, ella va posar una denúncia interna al Senat de la qual no existeixen proves.

Pels Demòcrates és quasi impensable enfonsar un candidat abans de la nominació. Tots els esforços del partit estan enfocats a tapar aquests fets i, tot i ser encara aviat per saber quin recorregut tindrà, la direcció del partit ho està aconseguint tal i com es pot comprovar en la seva baixa presència mediàtica.

El que sabem segur és que Trump farà servir aquest cas per desacreditar el seu contrincant durant la campanya, tal i com va fer amb Clinton i les diverses dones que havien acusat el seu marit Bill. De totes maneres ens trobem en una situació en què ambdos candidats, l'actual president i l'aspirant, es presenten a les eleccions amb acusacions d'agressions sexuals a les seves esquenes.