La campanya de Bernie Sanders ja s'ha acabat. Després de la victòria de Biden a Carolina del Sud, la posterior unitat de la resta de candidats demòcrates entorn de Joe Biden i la suspensió de facto de les primàries han confirmat la nominació de l'exvicepresident.

Un suport indiscutible de les bases afroamericanes i de l'establishment del Partit Demòcrata ha estat suficient perquè Biden guanyi aquestes primàries, però si busca repetir el mateix resultats a les eleccions presidencials ho tindrà molt més complicat.

Si Biden no vol tenir el mateix final que Hillary Clinton, necessita que les bases de Bernie Sanders vegin en ell -no el candidat ideal- però sí aquell per qui val la pena mobilitzar-se i no quedar-se a casa.

Biden i el seu equip tenen un tasca d'equilibris complicada. Per una banda necessiten doblegar-se suficient a l'esquerra per buscar el votant de Sanders reticent a donar el seu suport a Biden, però sempre amb cura per no acabar de trencar-se i perdre l'electorat moderat i dels estats industrials del nord del país.

La campanya de l'exvicepresident ja ha començat a fer els seus primers moviments per seduir l'ala més esquerrana de l'electorat, especialment pel que fa a la sanitat: el principal motor de la campanya de Sanders i de l'esquerra nord-americana.

Biden ha plantejat rebaixar l'edat actual en què els americans poden accedir a Medicare, si volen, dels 65 als 60 anys. Els ciutadans nord-americans d'entre 55 i 65 anys són aquells amb un nivell de renda superior, i aquells entre 60 i 65 són els que tenen majors recursos familiars. Per un treballador mitjà nord-americà, el període anterior a la jubilació representa el punt més àlgid del seu nivell d'ingressos i de riquesa. És cert que un canvi com aquest facilitaria l'accés a una sanitat de qualitat a moltes persones amb problemes al mercat laboral que es troben en aquest grup d'edat, però aquest mateix grup no és ni molt menys l'arrel del problema ni qui més necessitat està.

Cal recordar que aquesta pla ha estat presentat enmig d'una pandèmia, que segons algunes de les últimes enquestes, ha deixat -només de moment- el 35% dels nord-americans per sota dels 45 anys sense feina i per tant també sense cobertura mèdica.

Rebeixar l'edat dels 65 als 6o anys, tal i com proposa de Biden, tampoc sembla que tingui gaire sentit des d'un punt de vista electoral. Com ja hem comentat, aquest grup d'edat ja gaudeix majoritàriament d'un bon nivell de renda i per tant no té motius especialment forts per mobilitzar-se a les elecions per aquesta raó.

Segons l'última enquesta de Monmouth, la candidatura de Biden es troba empatada amb Trump en el segment de la població que té entre 18 i 34 anys: un dels sectors que més suport van mostrar a Sanders durant les primàries. La mateixa enquesta, a les eleccions dels 2016, donava un aventatge de 23 punts de Hillary sobre Trump en el mateix segment de la població.

Ningú espera que Biden adopti completament l'agenda programàtica de Sanders, però l'exvicepresident ha de tenir clar que -aquest cop- les idees de Sanders i els seus han de gaudir de més pes a la campanya.