Tradicionalment les diferents administracions nord-americanes han utilitzat la figura del president com a un escut darrere el qual cobrir-se en situacions excepcionals. De fet, els americans senten un gran respecte pels seus presidents quant a situacions excepcionals es tracta. Aquest fet es defineix amb el concepte de "Rally round the flag", unim-nos entorn la bandera.

El cert és que aquesta estratègia ha funcionat en la gran majoria de guerres i convulsions que han viscut els Estats Units. Cal entendre tanmateix, que el president dels EUA és, alhora que President, Commander in Chief de les forces armades. Tenint en compte el sentit esperit de respecte i admiració envers les seves forces armades, el poble americà ha mostrat sempre un majoritari suport a la figura de president en forma de comandant. Exemples en són Lyndon Johnson durant la primera etapa de la Guerra de Vietnam al seu relleu amb Kennedy o amb Roosevelt durant la Segona Guerra Mundial.


En circumstàncies de crisis tan excepcionals com la que vivim avui, han despertat en els assessors de comunicació de l'Ala Oest l'interès per recuperar aquest vell bell sentiment entorn l'actual president Donald Trump. Hom pot esperar que en una situació tan greu com 7.500 morts diàries de mitja, el comandant suprem presenti una actitud rigorista i d'apel·lació a la unitat.

Però tant les campanyes electorals, primàries i gestió en general de l'administració Trump s'ha caracteritzat políticament per realitzar un seguit de performances i crear un personatge sobre Donald Trump que dista molt del rigor i la unitat pròpies d'un comandant suprem. Trump ha aconseguit resultats, cert, arran de generar divisió entre col·lectius socials i gràcies a mostrar una faceta presidencial barroera però propera. Però, en una situació en què tradicionalment s'espera serietat davant la gravetat dels esdeveniments, és complicat si no impossible, materialitzar un canvi susceptible en la comunicació política de la Casa Blanca.


La conseqüència ha estat que en els darrers dies el poble americà ha vist com el seu president jugava a burlar una pandèmia menystenint l'abast d'aquesta o subestimant la capacitat dels Estats Units a evadir-la. Per una banda el públic americà pot arribar a comprendre el teatre propi de la política, però en un moment de crisi com el que es presenta a la primera potència exigeix serietat.

Prèviament a la crisi de la Covid-19 els ràting d'aprovació del president eren acceptables. Malgrat que la societat americana estava dividida, la part que donava suport a Trump estava altament fidelitzada. D'ençà de les primeres setmanes i amb l'ascens de morts i malalts la fermesa dels seus propis seguidors s'està veient minada.

Per una altra banda l'equip encarregat d'assessorar Trump en el transcurs de la pandèmia, dirigit pel doctor Anthony Fauci, s'està debilitant a causa dels constants atacs de la premsa i escàndols a petita escala que no deixen d'esclatar. El mateix Fauci ha hagut de reforçar la seva seguretat arran d'amenaces de mort o sortir a desmentir en diverses rodes de premsa l'optimisme del comandant suprem.
Per pal·liar les critiques Trump està tornant a jugar la seva carta d'home de negocis, gran gestor i impulsor de l'economia més que la de comandant suprem. Durant les darreres setmanes ha permès la construcció d'obres públiques amb la intenció de donar una imatge de manteniment de la fortalesa econòmica nord-americana.

Enquesta del 20 de març de l'ABC News Poll sobre l'aprovació de la gestió de Trump del Coronavirus.

Finalment i per agreujar la delicada situació de Trump, els Estats i ciutats del país mostren disconformitat amb la política que ha pres l'executiu. Malgrat que governadors republicans formen rere el seu president molts d'altres, demòcrates i republicans, fent cas omís a la Casa Blanca aposten per mesures realistes per frenar el virus. L'epicentre del qual es troba a Nova York, assolint diàriament xifres rècord, especialment entre la població reclusa. Això ha obligat al governador demòcrata Andrew Cuomo així com a l'alcalde Bill de Blasio a processar-ne l'alliberament de molts i imposar rigoroses mesures de protecció a l'estat.

En definitiva. La convicció d'una victòria clara pel comitè per a la reelecció de Trump s'esvaeixen davant aquest repte invisible. Són cada cop més, els que deixen de formar darrere del seu President i menys les esperances de trobar en la figura de Trump una figura comandant de la nació a l'alçada de líders del passat.