Després de l'enorme daltabaix que va suposar l'ajornament dels resultats del caucus d'Iowa pels diferents problemes en relació a l'aplicació informàtica que permetia obtenir dades de l'escrutini, tenim els resultats definitius d'aquest primer procés electoral per triar el candidat demòcrata a la presidència dels EUA.

Aquest complex procés de caucus ha deixat com a triomfador, en nombre de delegats estatals (xifra que surt a partir de calcular les preferències guanyadores de tots els diferents caucus celebrats a l'estat) a Pete Buttigieg, amb 565 delegats. No obstant això, el seu rival més directe, Bernie Sanders n'ha aconseguit 562. A més, el senador socialista ha liderat les preferències individuals, tant en la primera ronda del caucus, com en la segona ronda del procés (amb més de 40.000 vots en cadascuna d'elles). Per tant, tant Buttigieg com Sanders surten reforçats d'aquest primera contesa. Warren segueix en tercera posició (amb 387 d'aquests delegats), mentre que el candidat més ben posicionat fins ara a escala nacional, Biden, ha quedat en la quarta posició (amb 341). Per últim, Klobuchar ha aconseguit apropar-se a l'antic vicepresident amb 264 delegats estatals.

Aquests resultats reflecteixen les sorpreses que poden donar aquest processos de primàries i caucus, especialment en la configuració dels dos grans eixos preferencials que semblen emergir entre les bases demòcrates: per una banda, la "revolució" ideològica a l'esquerra que capitaneja Sanders, en una posició de més força que Warren; i la major moderació ideològica encarnada per un outsider totalment desconegut fins ara, com Buttigieg. Precisament, és interessant assenyalar la possibilitat que Buttigieg, la gran sorpresa d'Iowa, pugui haver substituït el perfil més centrista encarnat per Biden, almenys en aquesta fase inicial del procés de selecció.

Aprofundint en els resultats, s'observa com Sanders continua gaudint d'una àmplia base de suport, hereva de les primàries del 2016 i d'un gran activisme mobilitzat, com reflecteix el fet que es mantingui en primer lloc a les preferències individuals. Tanmateix, Buttigieg s'enfila en el nombre de vots obtinguts, especialment en la segona ronda (passant de les 37.000 a les 43.000), justament quan els candidats amb menys percentatge de preferències al caucus quedaven eliminats i llavors, les bases de cada candidat han de convèncer els partidaris del candidat eliminat per atreure'ls en la segona ronda: un bon senyal de preparació de les seves bases, probablement en detriment de Biden.

En el pla territorial de l'estat, Buttigieg s'ha imposat a la gran majoria de comtats, especialment els rurals i aconseguint empatar amb Sanders a la capital d'Iowa, Des Moines, o a Scott County, per exemple.  Per contra, el gran avantatge del senador de Vermont es troba a Mouscatine County i Cedar Rapids. En definitiva, mentre que Buttigieg s'imposa a les parts rurals i iguala a Sanders en algunes zones urbanes, el segon s'imposa per poc a la gran majoria de parts més urbanes, situades a l'est d'Iowa. Zones on el Partit Demòcrata compta amb uns nivells de suport més elevats i amb un perfil de votant jove i universitari, en el qual Sanders es troba electoralment consolidat. També cal destacar que els caucus impliquen una participació activa més forta que la de les primàries, on la persona participant ha d'estar en una assemblea, convèncer els seus companys...un procés en què el perfil del participant és altament polititzat, a diferència de les primàries, de fàcil accés a través del vot. Per tant, queda molt encara per determinar qui serà el vencedor de la nominació demòcrata pel 2020.