L'atac nord-americà que es va cobrar la vida dels líders militars iranians Qasem Soleimani i Abu Mahdi al Mahandes ha despertat un nou foc a Washington. La nit del 2 de Febrer Donald Trump va ordenar un bombardeig selectiu amb drons que va eliminar a 9 persones, incloent-hi Soleimani, cap de la Força Quds de la Guàrdia de la Revolució i cèlebre militar, i al Mahandes, líder del grup xiïtairaquià "Multitud Popular". L'ordre era una resposta a un atac premeditat organitzat per milícies xiïtes finançades per Iran a l'ambaixada americana a Baghdad, que a la vegada va ser considerada una reacció a la mort de 25 combatents de Hezbollah dies abans.

El líder suprem d'Iran va argumentar a Twitter que les amenaces de Donald Trump no podien dur-se a terme. 


La mort del General Soleimani ha causat un gran nombre de reaccions, ja que es tractava d'una de les persones més importants del règim iranià. Va arribar a la fama nacional encapçalant les intervencions internacionals de l'exèrcit persa i dirigint l'estratègia del govern d'Assad a Síria. Les seves estratègies contra Estat Islàmic a Iraq van dur a les forces xiïtes a la victòria, però estar al mateix cantó que els Estats Units en aquest conflicte en particular no va ser suficient per salvar la vida. El líder suprem del règim iranià ha decretat un dol nacional de tres dies, i ha promès que la seva mort trobarà "venjança" en un futur pròxim.

Al camp de la política, les respostes a les accions de Trumps han estat variades, però majoritàriament dividides per partits. Els Demòcrates han titllat Soleimani i els seus companys d'assassins, terroristes, i d'ésser darrere les morts de centenars de soldats americans. Tot i això, gairebé ningú al camp Demòcrata s'ha atrevit a donar suport a les accions del President. El candidat presidencial Joe Biden ha acusat Trump de patir una notòria manca de sentit comú, i ha emplaçat tant a Iran com als Estats Units a cercar vies de diàleg que duguin als terroristes a la justícia. El que va ser vicepresident d'Obama i per tant molt involucrat dins les negociacions amb l'Iran ha acusat al President Republicà de llençar "dinamita dins una habitació plena de llumins". Elizabeth Warren, tradicionalment considerada a l'esquerra de Biden, ha coincidit en la anàlisi de la situació i ha titllat el bombardeig de temerari. La crítica Demòcrata ha estat completada per Nancy Pelosi, líder de la Cambra de Representants, que ha acusat Trump de no voler col·laborar amb el Congrés i d'actuar sense permís fora de les seves obligacions constitucionals.

A l'altre costat de Capitol Hill, els Republicans estaven generalment contents amb les accions del President. Recordant la màxima de Ronald Reagan, qui solia dir que "la pau només pot preservar-se a través de la força", el Senador de Carolina del Sud Lindsey Graham, representant de l'ala més neo-conservadora del Partit, ha defensat a Trump. "Insultar el nostre país i les nostres ambaixades", ha dit, "no tornarà a ser gratuït". Des de Florida, Marco Rubio ha dit a Twitter que el President havia actuat amb moderació i exactitud, i que "la culpa de tot el que pugui ocórrer és dels Quds" i de la intervenció, titllada de terrorista pels Estats Units, d'Iran. Jim Risch, Senador d'Idaho i cap del Comitè de Relacions Internacionals del Senat nord-americà, ha defensat l'acció com a una "oportunitat per a que els ciutadans d'Iraq puguin prendre decisions lliures sense la pressió d'Iran". El President mateix, per contra, s'ha limitat a penjar una fotografia de la bandera dels Estats Units al seu compte de Twitter, comunicant-se només a través d'un comunicat oficial de la seva oficina que confirmava l'execució.

Pocs s'han atrevit a trencar la barrera partidista. Rand Paul, Senador de Kentucky pels Republicans i fill del famós polític pacifista Ron Paul, ha demanat sentit comú al Pentàgon i a tots aquells que prendran decisions en els dies vinents. D'altres, amb boca petita, s'han preguntat fins a quin punt és constitucional que el President tingui el poder de bombardejar un altre país sense estar-hi en guerra i sense que el Congrés Americà pugui dir-ne res.

La fotografia de la bandera nord-americana que ha penjat Donald Trump


Si les accions del President l'ajudaran a mantenir una coalició republicana de cara a les eleccions properes, o si per contra recrearan la poc popular Guerra d'Iraq que va fer perdre les eleccions a John McCain l'any 2008 encara està per veure. Dependrà, com tantes altres coses, dels següents Passos que prenguin els governs a Tehran i Washington D.C.