Dimecres va tenir lloc a Atlanta, Geòrgia, el cinquè debat entre els candidats demòcrates a la presidència dels Estats Units, organitzat conjuntament per MSNBC i el Washington Post.

A Atlanta vam poder veure com certes tendències de les primàries demòcrates es van consolidant. En primer lloc, el bloc moderat ja no té problemes per assenyalar el sector més liberal, menys encara després de comprovar que certs atacs han estat efectius – les crítiques al pla sanitari de la senadora Elizabeth Warren semblen haver aturat, per ara, el seu momentum. Els candidats demòcrates també van esmerçar-se en apartar el focus del procés d’impeachment. Tot i dir que Donald Trump és un “mentider patològic”, líder d’una “organització criminal”, diferents veus van deixar clar que l’impeachment no els pot fer perdre de vista els problemes existents en la societat americana. En tercer lloc, la política exterior ha esdevingut un tema central en les primàries arran de l’Ukrainegate.

Cal tenir en compte que aquests debats amb 10 participants difícilment permeten que els candidats s’expliquin (Warren va ser qui va parlar més estona, amb poc més de 13 minuts). En molts casos, doncs, les campanyes es conformen amb que els seus candidats no en surtin malparats. Si bé aquest pot ser el cas dels que estan millor situats a les enquestes, tot el que no sigui ser protagonista del debat és una derrota i una oportunitat d’or perduda pels candidats amb menys suport. Dit això, quins presidenciables van destacar i quins van tenir una mala nit?

Guanyadors:

Pette Buttigieg: El jove alcalde de South Bend, Indiana, un dels favorits per guanyar a Iowa, va saber transmetre el seu missatge moderat i va fer una molt bona feina destacant les seves qualitats en tant que candidat poc ortodox i excepcional, i es va mantenir ferm i eloqüent fent front a les crítiques dels altres candidats. Seva és una de les grans frases del debat, que atraurà l’atenció de votants pro-Trump del Midwest: “La meva experiència no és l’experiència tradicional de l’establishment de Washington. I si des de la perspectiva de Washington el que passa a la meva ciutat sembla insignificant, on jo visc, les lluites internes al Capitoli sí que ens semblen insignificants”. Si Buttigieg és capaç d’atreure vot afroamericà, no el descarteu pas.

Andrew Yang: Va parlar durant 6 minuts i 43 segons. Però Yang no va necessitar més temps per ser el candidat més proper i transparent. Cal destacar la seva capacitat d’arribar a la gent i ser percebut com un ciutadà normal i corrent. Caracteritzat per proposar mesures innovadores, va defensar la creació d’una Organització Mundial de les Dades, al·legant que “el proper president ha d’estar centrat en els reptes del demà”. El millor minut d’or va ser, sens dubte, el seu. “Vull ser president perquè estic veient el futur que li estem deixant als nostres fills i no estic disposat a acceptar-lo”. La #YangGang en pot estar ben satisfeta.

Perdedors:

Joe Biden: El baix rendiment de Joe Biden als debats comença a ser habitual. L’exvicepresident no va renunciar a fer servir el debat per fer encara més llarga la seva llista d’errors no forçats (el moment en què s’enorgulleix de comptar amb el suport de l’única afroamericana escollida senadora, per la sorpresa de Kamala Harris, va ser especialment lamentable). Afortunadament per la seva campanya, sembla que les seves actuacions als debats no estan afectant la seva popularitat entre els votants. Continua encapçalant les enquestes a nivell nacional i compta amb un suport incontestable entre el votant afroamericà. Biden va tenir moments destacats, defensant les seves credencials i la seva experiència. “Conec tots els líders mundials, ells em coneixen, saben a favor i en contra de qui estaré si sóc comandant en cap. Saben què faré i que compliré sempre la meva paraula”. La seva crida davant Bernie Sanders de tornar al civisme per tal de salvar “l’anima del país” el va fer aparèixer presidenciable.

Tom Steyer: Les primàries demòcrates són aquell esdeveniment on pots sentir un bilionari condemnant “un sistema econòmic que no funciona”. Les propostes de Steyer són ben similars a les de Bernie Sanders. Va reivindicar el fet de ser l’únic demòcrata que té el canvi climàtic com a primera prioritat. “Declararé l’estat d’emergència el primer dia de la meva presidència”. També va plantejar propostes interessants sobre habitatge. Sent un candidat que participa als debats gràcies a la inversió dels seus propis diners en anuncis i publicitat, Steyer va ser incapaç d’articular una resposta sobre per què és ell la persona adient per dirigir el país. Sense això, la seva candidatura, que aguantarà fins que ell mateix es cansi de dilapidar la seva fortuna, està tocada de mort.

Tulsi Gabbard: La jove congressista pel segon districte de Hawaii actua com un agent del caos, només interessada en sembrar zitzània. Les seves intervencions al debat –  entre elles la seva defensa que “el Partit Demòcrata no és el partit de la gent, sinó de l’establishment de la política exterior de Washington” –  són compartides a les xarxes per Fox News i per alts càrrecs de l’administració Trump. Gabbard va intentar treure els colors a Buttigieg per la seva manca d’experiència, al que ell va respondre recordant-li la seva manca de criteri, al reunir-se amb el dictador sirià Al-Assad. Si no vols pols, no vagis a l’era.

Quin va ser el rendiment de la resta de candidats? Tot i no tenir un mal dia, Warren, Harris, Klobuchar, Sanders i Booker no van saber convertir-se en els protagonistes del debat.

Amy Klobuchar: Aquest era un debat important per la senadora de Minnesota per tal d’aprofitar el creixement en suports que li atribueixen les enquestes. Va reivindicar la necessitat d’investir la primera dona presidenta dels Estats Units, i no va abandonar el discurs moderat que l’ha caracteritzat fins ara. “No prometré coses només perquè quedin bé als cartells de campanya. Hem de pensar en gran, sent honestos i fiscalment responsables”.

Elizabeth Warren: L’energètica senadora va fer èmfasi en el seu discurs a favor d’un “gran canvi estructural” per crear un sistema que funcioni per la classe treballadora americana. El seu millor moment va ser quan va defensar vehementment la creació d’un impost a la riquesa.

Bernie Sanders: Amb el seu to característic, Sanders va fer una crida a canviar un sistema “corrupte” que beneficia els més rics i les grans empreses, incidint en la necessitat d’actuar contra el canvi climàtic, d’introduir la sanitat universal i de reformar el sistema de tinença d’armes.

Kamala Harris: Harris va posar de relleu el seu passat com a fiscal treballant a favor del poble americà, posant al centre del seu discurs la lluita per la justícia social. La candidata també va defensar la figura d’Obama en repetides ocasions, argumentant que cal reconstruir la coalició electoral que va dur l’expresident a la victòria. Va ser la protagonista d'una de les escenes més divertides de la nit.

Cory Booker: L’exalcalde de Newark i senador per Nova Jersey acostuma a fer bons debats, però mai aconsegueix rendibilitzar-ho. Aquest cop, al marge de la seva insistència en dissenyar una política exterior “no transaccional” i basada en valors i drets humans, no va aconseguir captar l’atenció de l’audiència, ni ser protagonista en les diferents discussions que van tenir lloc.

Aquest pot haver estat el darrer debat d’algun d’ells – els requisits per participar al proper debat, al desembre, s’han endurit, i només Biden, Buttigieg, Harris, Warren, Sanders i Klobuchar tenen garantida la seva presència. Andrew Yang està molt a prop de qualificar-se. Veurem si un debat amb menys veus afavoreix un major intercanvi d’idees i contrast d’opinions.