Les primàries demòcrates van començar com una de les més concorregudes de la història dels Estats Units, i encara continuen sent-ho: prop d'una vintena d'homes i dones aspiren (encara) a aparèixer a la papereta electoral del 3 de novembre i derrotar Donald Trump. Tot i aquesta formalitat, els diferents estudis demoscòpics realitzats al llarg de l'estiu i a principis d'aquesta tardor - sota la influència dels diferents debats, la intensificació dels actes sectorials o el recent inici del procediment d'impeachment- mostren un moviment cap a la clarificació d'aquesta carrera. Les enquestes mai ens mostraran la realitat social en un futur a llarg termini, però sí que són un quadre del present i de les tendències que es van observant al llarg del temps.

A grans pinzellades, trobem 3 grups definits en aquestes primàries: els dos grans favorits, que s'estan disputant la primera plaça en les preferències dels votants demòcrates, Joe Biden i Elizabeth Warren. Un segon grup, format pels contricants més allunyats, però amb un gruix de votants encara important, especialment en el cas de Bernie Sanders, i en menor mesura, per Kamala Harris i Pete Buttigieg. Per últim, el tercer grup estaria format pels candidats que els sondejos mantenen al "ràdar" però amb una feble intenció de vot, com ara Beto O'Rourke, Cory Booker o Andrew Yang, entre d'altres. Per tant, l'interès mediàtic i polític comença a centrar-se en els dos contricants que a hores d'ara, tenen més possibilitats de guanyar la nominació: Joe Biden, que des del moment en el qual va anunciar la seva candidatura, ha anat liderat les preferències com el candidat natural dels demòcrates (vicepresident amb Obama, senador durant dècades per Delaware, figura àmpliament reconeguda...), malgrat l'important desgast que ve arrossegant des d'abans de l'estiu (com s'explicarà al llarg d'aquest article). L'altre gran aspirant és Elizabeth Warren, que ha sostingut un creixement constant a les enquestes des de primavera, superant Bernie Sanders a finals d'estiu i tenir la possibilitat d'arrabassar-li la primera posició a Biden.

Per analitzar tots aquests moviments en profunditat, s'utilitzaran les enquestes de Quinnipac University, que ofereixen publicacions periòdiques sobre l'evolució de vot a les primàries demòcrates, a més de comptar amb una bona qualificació a l'anàlisi realitzat per FiveThirtyEight [1]. Tanmateix, tampoc s'exclou l'ús d'altres empreses enquestadores per complementar la informació.

Gràfica 1. Elaboració pròpia amb dades de Quinnipac

Per què Warren està atrapant Biden?

Com es pot veure al gràfic anterior, la darrera enquesta de Quinnipac mostra com Warren ha anat retallant distàncies amb Biden fins a ocupar la primera posició en el darrer sondeig de principis d'octubre. Hi ha una sèrie de variables relacionades amb les potencialitats dels candidats que ens ajudaran a veure aquesta dinàmica de fons. La primera variable, és el nivell d'entusiasme que generen els candidats, i que s'acostuma a confrontar o complementar (depèn el cas) amb una altra variable, que és l'electabilitat. La primera, que podríem relacionar-la amb un factor emocional del vot, fa referència a l'impacte positiu per un votant en cas que un candidat guanyi la nominació (per fidelitat ideològica, d'idees, personal, etc). En contraposició, la segona es refereix a la percepció  que té el votant - probablement, construïda amb una complexitat de mecanismes heurístics com les enquestes, la xarxa de persones de proximitat, les opinions dels mitjans, etc- sobre que el candidat pugui guanyar el novembre, és a dir, si creu que és elegible pels nord-americans. A tall d'exemple, l'enquesta de Quinnipac realitzada a l'agost mostrava aquesta divisió entre els demòcrates: el 46% prioritzava un candidat més pròxim a les seves idees, mentre que un 50% prioritzava que fos elegible pel votant nord-americà.

En relació a la variable de l'entusiasme, Warren ha sabut erigir-se com una de les candidats demòcrates que han aixecat més la moral emocional de la base del partit. Segons Quinnipac (el de setembre, atès que el d'octubre no fa aquestes preguntes), el 70% dels demòcrates estaria entusiasmat amb l'elecció de la senadora de Massachusetts: especialment els liberals (86%), els qui tenen estudis universitaris (78%) i els qui tenen majors ingressos, del 100 mil dòlars (78%). Només un 18% de la base demòcrata no mostraria aquesta actitud. En contraposició, Biden només genera l'entusiasme d'un 56% dels demòcrates, concretament entre demòcrates conservadors (62%) o afroamericans (70%). Els nivells de desafecció s'enfilen fins al 35% en cas que el guanyador del procés fos l'antic vicepresident. El balanç és clarament favorable a Warren en aquest sentit, un fenomen que es fa visible amb les elevades xifres de recaptació i els seus actes, cada cop més concorreguts. Warren supera en entusiasme no només a Biden, sinó a rivals com Sanders (55%) o Harris (49%). Fins i tot, Warren ha sabut erigir-se com la candidata que connecta millor amb les idees: el 40% pels demòcrates creuen que és ella qui representa les millors idees polítiques, xifra que ha pujat del 19% de finals d'agost. Per contra, Biden només compta amb la fidelització d'un 16%.

Aquesta percepció també ha tingut un impacte sobre els percentatges de valoració globals dels dos principals rivals demòcrates. A la gràfica (que representa la diferència entre les opinions positives i les negatives) es pot observar com el marge positiu de Biden va reduint-se durant els darrers dos anys: al gener del 2018, les opinions positives superaven en 24 punts les negatives. D'aquest marge, no en queda res. En el cas de Warren (no disposem de dades pel gener del 2017), hi ha hagut una correcció progressiva, gràcies a que les opinions positives s'han anat incrementant a mesura que la taxa de desconeixement anava disminuint [2]. En aquest últim punt, els diferents debats demòcrates celebrats fins han pogut tenir un efectiu positiu sobre la senadora de Massachusetts, atès que en cap d'ells ha patit una sotracada - a diferència de Biden, que va rebre un impacte molt negatiu del primer- i les taxes de favorabilitat, coneixement i elegibilitat han millorat després d'aquests.

Gràfica 2. Elaboració pròpia amb dades de Quinnipac

En relació al segon aspecte, per analitzar la percepció de ser elegible emprarem les enquestes de YouGov i Quinnipc, atès que la primera recull una pregunta explícita sobre si creuen que el candidat en qüestió serà capaç de derrotar o no a Donald Trump el 2020 (de forma individual), mentre que la segona expressa una preferència exclusiva sobre quin és el candidat, de tots els nominats, més capaç de derrotar l'actual President. La conclusió general és que Biden  és el candidat que genera una confiança més gran en poder derrotar Donald Trump, tot i que no hagi perdut força pistonada durant el cicle analitzat. La pròpia candidatura insisteix en el seu missatge de campanya, erigint-se com el candidat experimentat que pot fer de Trump un President d'un únic mandat: així ho creu a l'enquesta d'octubre el 63% dels votants a les primàries demòcrates, contra el 17% no ho creu i el 19% que s'hi mostra insegur. Warren manté unes xifres similars, ja que el 64% dels votants demòcrates a les primàries sí que creuen que podrà derrotar Trump, cosa que un 15% no creu i 20% no n'està segur. Fins i tot, aquesta pregunta trasllada al global dels enquestes, mostra que la candidatura de Biden no és tan sòlida en aquest aspecte: el 33% creu que guanyarà a Trump i un 41% pensa que hi perdrà, lleugerament millors a les de Warren (32% a 43%). El veterà senador de Delaware ha vist com la seva "aura" de guanyador contra Trump es degradava durant l'estiu i la tardor: a l'agost, els nord-americans que pensaven que perdrà contra Trump superaven en un 2% als qui creien que pot guanyar, mentre que ara la diferència negativa s'ha incrementat fins a un 8%. En el cas de la seva contrincant, que partia d'un punt de partida molt més desfavorable a l'agost (12 punts negatius), la diferència és manté igual (un 11%).

En el cas de les de Quinnipac, la tendència és similar: al sondeig d'abril, un 56% dels demòcrates creia que el candidat millor posicionat per guanyar el 2020 era Biden, mentre que Warren només recollia el 3%. El darrer sondeig d'octubre mostra que, tot i que Biden lidera la graella com el candidat més elegible (amb un 48%), els qui creuen que Warren és la millor posicionada per derrotar Trump s'han multiplicant per set, assolint el 21%.

En altres paraules, Warren encara té camí per corregir aquest punt de la seva candidatura, on en principi, es trobava en una posició de desavantatge respecte Biden. Ara bé, és cert que aquest darrer ha anat empitjorant la percepció pública que pot derrotar Donald Trump. Tal i com hem esmentat, ser elegible i poder guanyar el 20202 representa un dels puntals de la seva candidatura per diferenciar-se de l'ala més liberal i progessita del partit. En aquest sentit, també hi podríem sumar dos punts negatius en relació a aquest argument: les bases demòcrates poden veure aquest moviment com una revifada del trauma del 2016, quan Hillary Clinton insistia en la seva experiència política i centralitat ("la candidata més preparada de la història"), ideal per derrotar un outsider tan polèmic com Donald Trump, la qual cosa no va resultar així. El segon punt negatiu, és la debilitat estructural que pot arrossegar Biden (un home que ho ha estat tot a Washington, menys President) davant el marc populista en què Trump pot tornar a basar la seva campanya pel 2020, especialment si acaba esquitxat col·lateralment per les investigacions de l'impeachment.

On són forts els candidats?

Una altra pregunta que ens podem fer és sobre quins són els sectors demogràfics i socials on els candidats ho estan fent millor o pitjor. Continuant amb les enquestes de Quinnipac, analitzarem l'evolució temporal del suport de Biden i Warren en base als grups d'ideologia, edat, raça i nivell d'estudis.

En termes ideològics, s'aprecia com Warren és la favorita pels demòcrates liberals (38%) i Biden ho és dels conservadors (35%). La forta pujada de Warren és perceptible pel fet que ha anat foradant entre els demòcrates moderats (i en menor mesura, entre els conservadors), a costa de Biden i de tercers candidats, fins al punt que el grau de suport entre moderats s'iguala amb el dels liberals, abraçant així una coalició ideològica prou àmplia com per competir amb l'exvicepresident. Per contra, Biden retrocedeix en totes les categòries, deixant-se 10 punts aproximadament entre demòcrates liberals i demòcrates conservadors.

Gràfica 3. Elaboració pròpia amb dades de Quinnipac
Gràfica 4. Elaboració pròpia amb dades de Quinnipac

En quant als grups d'edat, Biden manté un clar domini entre els demòcrates de més edat, però ha anat perdent pistonada especialment entre els votants situats entre els 50-64, mentre que pràcticament no obté suports entre els de menys edat. Per tant, en aquest cas, sí que l'edat del candidat va molt lligat al grup generacional sobre el qual atreu més votants. En el cas de Warren, va començar com la candidata preferida pels més joves (al voltant d'un quart d'ells mantenen el seu suport), però ha avançat ràpidament entre aquells votants d'entre 35 i 64 anys, fins a excedir el grup de votants de menys edat. Warren pateix un cert estancament entre els votants de 18 i 34 anys, probablement atribuible al fet que la candidatura de Sanders continua liderant aquest segment de votants (amb un important 44% a l'enquesta d'octubre), un fenomen que hereta del procés de primàries del 2016.

Gràfica 5. Elaboració pròpia amb dades de Quinnipac
Gràfica 6. Elaboració pròpia amb dades de Quinnipac

La qüestió racial és clau en termes d'entendre la competitivitat dels candidats als estats del sud, la majoria dels quals votaran al Superdimarts de març i les setmanes següents, en els quals la composició majoritària del votant demòcrata és afroamericà. O per exemple, a Carolina del Sud, el quart estat en votar.  En principi, Biden és el candidat millor situat entre aquest col·lectiu - més conservador ideològicament-, tot i que el seu marge s'ha reduït: si un 47% dels afroamericans li donaven suport a principis d'agost, ara ha passat a ser del 36%. Warren, que lidera les preferències entre el votant demòcrata blanc (un 35%), ha remuntat fins aconseguir un 20% de suport entre el vot afroamericà, la qual cosa va en consonància a la seva apertura electoral entre els segments demòcrates menys liberals.

Gràfica 7. Elaboració pròpia amb dades de Quinnipac
Gràfica 8. Elaboració pròpia amb dades de Quinnipac

Per últim, a nivells d'estudis (una variable cabdal per entendre la dinàmica de l'elecció presidencial del 2016), Warren domina entre els votants amb estudis universitaris (un 42% d'ells aposten per la seva candidatura), mentre que manté un suport constant entre els qui no en tenen aquests estudis (al voltant d'un quart). L'única variació signficativa en aquest aspecte ha estat la de Biden entre els votants demòcrates sense estudis universitaris, on ha perdut força pistonada, passant d'un 38% a un 25%. El votant sense estudis (blanc) és un dels grups demògrafics que van apostar massivament per Trump (en dos terços), i que s'acostuma a responsabilitzar com un dels factors de més pes en la derrota de Hillary Clinton el 2016. D'aquí la importància que el potencial aspirant demòcrata pugui destacar entre aquests votants i començar a situar un missatge que recuperi part d'aquest sector de la societat nord-americana , si vol aspirar a derrotar Trump l'any vinent.

En conclusió, la finalitat d'aquest article no és la de predir les dinàmiques de futur, sinó la de veure quina és la situació actual al camp de batalla per la nominació demòcrata. Warren està construint una coalició de demòcrates liberals i menys liberals, amb estudis i blancs, enmig d'una evident onada d'entusiasme i aprovació vers la seva figura. En canvi, Biden comença a mostrar senyals de feblesa generals, malgrat que manté un sòlid lideratge entre els demòcrates conservadors, grans i afroamericans, amb un qüestionable privilegi de guanyador. Els pròxims mesos seran claus per veure si aquestes tendències es consoliden o no.

[1] FiveThirtyEight és un portal nord-americà, format per politòlegs i experts en temes electorals, que estudia les enquestes i realitza un rànquing en base a diversos aspectes metodològics, etc. Quinnipac és puntuada amb una A (excel·lent).

[2] En el cas de Warren, força elevades (de fins el 31%) en contraposició a les de Biden, més conegut pel públic nord-americà.