Tots coneixem Facebook, hi hem estat per xatejar amb amics, per compartir àlbums plens de records de viatges i probablement també per llegir alguna notícia. El "feed" de la plataforma és un espai on tot el món pot entrar per començar el dia i l'últim que molts miren abans d'anar a dormir.

Segons la companyia, 1,59 bilions de persones s'hi connecten diàriament i la mitjana mensual creix a 2,41 bilions. Qualsevol veu que aquestes xifres ofereixen una enorme possibilitat per fer campanyes i vendre productes, mitjançant anuncis patrocinats, i és precisament això el que es va fer a la plataforma amb les eleccions als Estats Units de 2016. El més normal és que un usuari tingui un equilibri raonable de propaganda, en funció dels titulars que hi hagi sobre candidat A i candidat B.

El que no es coneixia era l'ús de la privacitat que feia Facebook amb els seus usuaris. L'empresa dirigida per Mark Zuckerberg procedia a compartir la informació de la seva base de dades a empreses externes, en aquest cas Cambridge Analytica, i aquesta marcava uns objectius de ciutadans concrets "targets" que potser no estaven decidits encara amb la seva elecció de candidat. S'estima que aquesta empresa tingués accés a uns 50 milions de perfils.

Com funcionava aquesta operació? Primer, la base de dades de Facebook emmagatzemava els "likes" dels usuaris, i Cambridge Analytica construïa un perfil ideològic de cada individu segons les seves preferències. El veritable escàndol comença quan l'equip de campanya del llavors candidat Donald Trump va tenir accés a aquesta informació per fer un "targeting" a potencials votants.

A més a més, es va demostrar que més tard el Govern de Rússia va comprar il·legalment 3.500 anuncis a la plataforma que, segons investigacions de l'FBI i el Comitè d'Intel·ligència de la Cambra de Representants, van posar en dubte l'estabilitat democràtica dels Estats Units, arribant a 146 milions de ciutadans per mitjà de Facebook o Instagram.

Una altra empresa que va ser, també, víctima d'aquest intent d'intoxicació va ser Twitter, que va admetre l'existència de més de 50.000 comptes que actuaven com "bots", també producte d'ingerència russa.

Les dues empreses van reiterar el seu compromís amb la imparcialitat i la llibertat de les seves plataformes, argumentant però que tot i que treballen per minimitzar aquests episodis, la naturalesa de les xarxes socials ho fa inevitable.