En aquest tercer article de la sèrie d’anàlisis sobre la utilització de les xarxes socials que fan els diferents candidats a president, avui toca fer-ho del candidat considerat més d’esquerres: Bernie Sanders.

Bernie Sanders és el tercer favorit per guanyar la nominació demòcrata, segons les enquestes. Sanders ja va estar a punt de guanyar l’última nominació demòcrata, però no va poder superar Hillary Clinton. Això, però, li va donar una gran visibilitat que, sumada a la seva llarguíssima trajectòria política, facilita molt la transmissió del seu missatge polític en no haver de començar per explicar qui és i què pensa.

Als seus 78 anys, Sanders és el més vell de tots els possibles candidats a les eleccions de l’any vinent i, paradoxalment, és el candidat preferit entre els joves. Així, doncs, l’anàlisi de les xarxes socials de Sanders s’ha de fer des d’una perspectiva diferent, ja que el seu públic objectiu es troba molt actiu en totes les xarxes socials. Per tant, abans de començar l’anàlisi s’ha de tenir molt present que Sanders hauria d’esprémer a fons totes les oportunitats que ofereixen les diferents plataformes online.

Youtube

En l’article anterior, dedicat a Elizabeth Warren, ja es va comentar el fet que, en molts casos, el candidat prefereix obrir un nou canal de Youtube quan es presenta a un càrrec diferent del que ja té. De la mateixa manera que Warren, Sanders també té dos canals separats: el de senador i el de candidat a la nominació demòcrata. Ara bé, com he comentat abans, Sanders ja havia estat a punt de guanyar-ne l’anterior, de manera que el seu canal amb més seguidors és gairebé sempre el de presidenciable per davant del de senador. Warren, en canvi, de moment no ho ha aconseguit.

El canal de Youtube és molt divers i molt actiu, cosa que es copsa ràpidament perquè el contingut està molt ben organitzat. Hi ha tres categories concretes que són les més destacables. Per començar, Sanders ha impulsat un podcast on es dicuteixen diferents temes, com el canvi climàtic, la situació al Kashmir o les polítiques d’habitatge. A més, el nom del podcast Hear the Bern fa clara referència a un dels eslògans més coneguts de Sanders, el Feel the Bern. Una altra categoria que voldria destacar és la categoria anomenada Not me, Us, que també és un eslògan que Sanders està intentant impulsar. A tots els vídeos de la categoria, tant Sanders com diferents ciutadans expliquen els seus problemes i les solucions que hi veurien. Finalment, hi ha la categoria Bernie in Conversation, remarcable per la seva claríssima orientació cap al públic jove menys polititzat. En aquests vídeos, Sanders conversa amb diferents personatges extremadament coneguts pels joves, com ara Cardi B o Residente. Veure aquests personatges mainstream parlant de política amb algú com Bernie Sanders fa difícil passar els vídeos per alt.

De fet, el contingut que penja Sanders respon a una reflexió profunda sobre el producte que no tem la innovació, i això dona resultats, ja que el seu canal de Youtube té més seguidors (223 m) que el del president Donald Trump (191 m).

Facebook

A Facebook, Sanders també utilitza la duplicitat de canals, però no li funciona tan bé com a Youtube, ja que la pàgina de senador té més seguidors que la de presidenciable. Un cop s’entra a la pàgina se n’entén el motiu. Es veu clarament que es destinen molts menys esforços a la pàgina de Facebook que al canal de Youtube.

La fotografia de portada ens vol enviar la imatge d’un moviment del qual Sanders en seria un més, ja que surt d’esquenes entre la multitud i fins i tot costa veure’l. Tot i que la foto sigui bona, els vídeos de portada sempre capten molt millor l’atenció que una fotografia.

A la seva pàgina de Facebook hi publica la seva agenda i hi penja vídeos i infografies que també penja a les altres xarxes. Utilitza correctament el llenguatge de la plataforma, ja que els comentaris que hi fa són molt més llargs que els de Twitter, cosa que no sempre tots els candidats tenen en compte.

El que sí que és molt destacable del Facebook és la utilització de la seva segmentació natural. És a dir, té molt en compte quin és el públic usuari de Facebook i quins són, molt probablement, els seus interessos i preocupacions. D’aquesta manera, trobem que a Facebook les infografies se centren molt més en donar informació sobre grans corporacions i problemes de salut, mentre que a Instagram se centra en fer infografies sobre el problema del deute universitari. A totes dues plataformes fa referències constants al seu projecte sanitari, que és la seva mesura estrella, però la manera de vendre-la és diferent, i ho argumenta també de manera diferent segons el públic de la xarxa social.

Instagram

L’Instagram de Sanders té un contingut molt variat. Combina fotos d’ell amb infografies senzilles, mems i, sobretot, vídeos. És molt destacat el bon ús que fa de vídeos, tant en format gif com mem, ja que són altament viralitzables i adaptables a qualsevol altra plataforma.

La majoria de les fotografies donen protagonisme als activistes que, al seu torn, són sempre gent jove. Tant la forma com el missatge estan perfectament adaptats al seu públic. Les fotografies mostren Sanders escoltant gent, fent mítings, manifestant-se o jugant a beisbol, i és molt curiós que, tot i tenir 78 anys, no se’l vegi forçat en cap situació. Cal dir, però, que l’enorme varietat de formats presents al seu Instagram fan que la imatge de conjunt sigui bastant caòtica.

Pel que fa a les stories ancorades, estan unificades en l’estil i dividides segons el territori. A més, aprofita les oportunitats de la plataforma i hi inclou l’opció d’enviar-li un missatge d’acord amb la imatge de proximitat que vol donar.

Twitter

En aquesta plataforma, Sanders també utilitza dos comptes diferents, però aquí sí que ha aconseguit tenir més seguidors al de presidenciable. El seu tuit fixat és un vídeo on explica el seu projecte i defineix els seus objectius.

Tuita moltes fotografies i vídeos, comenta notícies i fa tuits propis. De tots els candidats explicats fins ara (Warren i Biden), Sanders és el que aconsegueix millor com expressar-se en format tuit.

Amb aquests tuits i els retuits amb comentaris que fa de les notícies la sensació que transmet és que el mateix Sanders és qui porta el seu Twitter. Això, sigui o no sigui així, és senyal que es porta el Twitter de manera coherent amb el to i els missatges de Sanders.

Tot i això, ni Biden, ni Warren, ni Sanders interactuen gaire amb els seus activistes de base. Fan retuits de persones famoses que els donen suport o dels membres del seu equip quan pengen contingut, però tampoc, com en el cas de Warren, no encoratja les persones anònimes a donar-li suport públicament.