Aquest article té la intenció de continuar el recorregut encetat a l'anterior amb el mateix títol: explorar els estats clau a les eleccions presidencials del 2020, així com el seu comportament intern a nivell de comtats, bàsic per entendre les dinàmiques electorals que acabaran definint el nom del guanyador el proper novembre.

Texas (38 vots al CE)

El segon estat més poblat del país es troba situat al final de la regió del Deep South, conformada pels estats que van fundar la Confederació el 1861 i castigada pels conflictes racials amb les importants comunitats afroamericanes, i al centre del Sun Belt, tota la regió del sud del país que ha viscut un fort creixement demogràfic a partir dels anys seixanta, amb forta presència de població d'origen hispà. Texas és l'estat de la Unió més gran associat al Partit Republicà, atès que la seva fidelitat ha estat la mateixa des de 1980 (any de la victòria de Ronald Reagan), en un procés on les tensions racials, el paper favorable dels demòcrates en la legislació dels drets civils i la transformació del GOP empresa per Barry Goldwater el 1964, van comportar un gir favorable als republicans en tota aquesta part del país. Tanmateix, aquest estat està patint canvis: si a l'anterior article havíem esmentat que Arizona començava a ser terra fèrtil per als demòcrates, Texas s'encamina en una direcció similar. A tall d'exemple, George W.Bush va guanyar en el seu estat natal per 23 punts d'avantatge sobre John Kerry a les eleccions del 2004. Romney, per 16 puns respecte Obama al 2012. En els darrers comicis, Trump s'hi va imposar per només 9 punts. Un altre avís important per als republicans van ser les eleccions al Senat del 2018, on l'aspirant demòcrata Beto O'Rourke va quedar-se a les portes de derrotar el conegut republicà Ted Cruz per un estret marge de 215.000 vots (2,6 punts).

Quan tractem Texas, aquest enorme estat pot ser dividit en tres zones a nivell electoral: una franja de comtats que recorre tota la frontera amb Mèxic, des de la costa del Golf de Mèxic fins la ciutat fronterera de El Paso, a l'altre extrem. És una franja poc poblada, fortament demòcrata i amb un percentatge de població hispana majoritària, que en molts casos excedeix el 60% o 70%. La segona gran regió està conformada per les zones urbanes de Dallas, Austin, Houston i San Antonio, on es concentra la major part de la població de l'estat (vora la meitat). Ciutats demòcrates amb suburbis tradicionalment més vermells que blaus. Per últim, la resta de Texas, especialment el nord, el centre i l'est, està formada per petits comtats poc poblats, rurals i fortament republicians.

Els comtats d'interès són Fort Bend i Tarrant. El primer, amb quasi el 3% de la població de l'estat, es troba situat a l'extrem sud-oest de la ciutat de Houston, combinant zones rurals i d'altres suburbanes. Des de finals dels seixanta, el comtat havia votat els candidats presidencials del GOP (Obama no hi va guanyar ni el 2008 ni el 2012), fins que va votar per Hillary Clinton el 2016, amb més del 51% dels vots. És un comtat amb una minoria afroamericana que gairebé dobla la de Texas (21%) i amb una altra minoria asiàtica, del 21%. Tot i que la població blanca continua sent majoritària (55%) [1], dins d'aquesta hi trobem un 25% d'hispans, inferior a la mitjana de l'estat, situada en el 40%. Els indicadors econòmics, amb un fort impuls de la indústria de mèdica i del serveis, el converteixen en un dels comtats més rics i demogràficament més dinàmics del país: 10.000$ d'ingressos per càpita superiors a la mitjana de Texas i una població de més de 25 anys amb estudis universitaris (46%) que es troba pràcticament en el doble que la mitjana estatal.

El segon comtat, amb més d'un 7% de la població de Texas, aplega l'oest de Dallas i la ciutat perifèrica de Fort Worth. Tot i mantenir-se en la columna dels republicans el 2016, en aquest cas s'ha fet una excepció per la importància demogràfica en termes de vots que té Tarrant: des de 1968, sempre ha votat els candidats del GOP. Trump va guanyar-hi amb el 52% dels vots i quasi 9 punts, un marge molt més estret que el que va assolir Mitt Romney al 2012 (de 16 punts). Amb un 18% d'afroamericans i un 29% d'hispans, és menys depenent de les minories que l'anterior. Juntament amb d'altres comtats, com Collin (al nord de Dallas), constitueixen exemples pragmàtics d'àrees suburbanes i econòmicament dinàmiques, que amb un creixent pes de les minories ètniques, han anat abandonant progressivament el Partit Republicà i s'han sumat com a àrees més practicables pels demòcrates. Uns comtats que són vitals per guanyar el conjunt de l'estat, estratègia ja practicada amb èxit pels demòcrates a Virgínia durant aquesta dècada.

Font: elaboració pròpia. Mapa de Texas per comtats a les eleccions presidencials del 2016

Wisconsin  (10 vots al CE)

Aquest estat del nord està inclòs dins la llista de sorpreses de la nit de les eleccions del 2016, en passar de la Blue Wall (estats demòcrates i industrials del nord) a la llista de Trump. El darrer republicà en gunyar-lo va ser Ronald Reagan el 1984, tot i que George W.Bush va quedar-se molt a prop d'aconseguir la fita (6.000 vots el 2000 i 11.000 el 2004). La campanya de Mitt Romney el 2012 va fer èmfasi especial en Wisconisn amb l'objectiu de guanyar-lo i poder aspirar a Iowa o Ohio, de retruc. De fet, el nominat a vicepresident i speaker de la Cambra de Representants (2015-2019), Paul Ryan, prové d'aquest estat.

Quan parlem d'aquest estat, hi distingim dues parts diferenciades: per un costat, els comtats del sud-est de Wisconsin, fronterers amb Illinois i a prop de la costa del llac Michigan. És una regió essencialment demòcrata (amb l'excepció del poblat comtat de Waukesha) amb ciutats com Milwaukee, Madison, que compta amb una important zona universitària. La resta de l'estat és  menys poblada, malgrat l'augment de la densitat de població a parts com Green Bay (comtat de Brown), a la costa del llac Michigan. Tradicionalment, els comtats fronterers amb Minnesota (formant una mena de diagonal des del sud de Wisconsin fins la ciutat de Minneapolis, a Minnesota) havien votat als demòcrates, tot i que el 2016 van girar bruscament a favor dels republicans, sent una de les zones de tot el país amb un canvi més gran en relació al seu comportament en les passades eleccions presidencials del 2012. La resta, formada pel nord i nord-est de Wisconsin, és més conservadora, amb l'excepció del petit comtat de Menominee, on la majoria de la població és d'orgien nadiu-americana.

Els dos comtats que ens interessen són Racine i Sauk. El primer, situat al sud de la ciutat de Miwaukee, engloba la ciutat de Racine i zones rurals. Representant més del 3% de la població de Wisconisn, Racine és un comtat fortament variable al llarg de les eleccions presidencials. Va votar per George W.Bush tant el 2000 com el 2004, i també per Barack Obama el 2008 i el 2012 (l'última vegada amb un 51%). Trump el va aconseguir amb un marge de gairebé 5 punts i un 50% dels sufragis. Compta amb una presència més forta de minories que la mitjana de l'estat, amb un 12% d'afroamericans i més d'un 13% de població hispana, xifres que doblen les de la mitjana de l'estat. Les minories racials poden constituir una bossa important pels demòcrates, tot i que alhora, els canvis migratoris ràpids poden crear tensions amb els grups majoritaris (blancs no hispans), receptius al discurs de Trump sobre la immigració i els efectes negatius en el mercat de treball o la seguretat. Aquesta última tendència s'ha observat notablement a molts comtats del Rust Belt, on en els darrers anys s'ha incrementat la població, especialment d'origen hispà tot i continuar sent minoritària, i que en les presidencials del 2016 van apostar per Trump.

El segon cas constitueix l'exemple de comtat poc poblat d'interior (al sud-oest, dins aquesta franja en diagonal descrita anteriorment) que ha virat cap als republicans i que, sumats, van permetre la victòria de Trump a molts estats de la Blue Wall. Malgrat representar poc més de l'1% de la població de l'estat, havia votat pels demòcrates des del 1992, coincidint de retruc amb el guanyador global de Wisconsin. Obama va obtenir-hi folgades victòries (61% dels vots i 59% el 2008 i 2012, respectivament), fins que Trump va imposar-s'hi per només un parell de dècimes a Hillary Clinton. Sauk és un comtat amb poca presència de minories (el 95% de la població és blanca, dels quals els hispans només en representen un 5%) i amb uns ingressos per càpita 2.000 dòlars inferiors a la mitjana de Wisconsin.

Font: elaboració pròpia. Mapa de Wisconsin per comtats a les eleccions presidencials del 2016

Carolina del Nord  (15 vots al CE)

Probablement, l'estat situat al centre de la costa atlàntica permetrà mesurar la la resiliència electoral de Trump al 2020. Carolina del Nord, que forma part de l'anomenat Deep South i que també, com Texas, va unir-se a la Confederació el 1861, representa l'inici, juntament amb estats com Virgínia i Maryland, de la regió del Black Belt: la línia de comtats que s'allarga per tot el sud fins arribar a l'est de Texas, on la comunitat afroamericana és demogràficament dominant i que alhora, coincideix amb les antigues plantacions de cotó que eren explotades pels esclaus provinents d'Àfrica, principal motor econòmic de la regió abans de la Guerra Civil. Carolina del Nord, amb totes aquestes característiques, va canviar la seva fidelitat electoral a favor dels republicans a mitjans dels anys seixanta. Des del 1968 (quan el polèmic governador segregacionista d'Alabama, George Wallace, hi va obtenir el 31% dels vots) s'ha inclinat a favor dels candidats republicans, amb dues excepcions: al 1976, a favor de Jimmy Carter i el 2008, quan Obama va liderar-ho per només 14.000 vots d'avantatge respecte John McCain. El 2012, Romney va recuperar-lo pels republicans, per un estret marge de 90.000 vots i 2 punts d'avantge, i Trump el va ampliar fins als 170.000 i quasi 4 punts respecte Hillary Clinton. Com es pot comprovar, continua sent un estat de tendència republicana, tot i que prou ajustat com per considerar-lo un terreny de batalla electoral de cara al 2020.

En analitzar-ho, l'estat pot dividir-se en quatre àrees: una regió al nord, fronterera amb Virgína, conformada per comptats poc poblats però amb una presència d'afroamericans majoritària, més una xarxa urbana, integrada per la línia de ciutats de Greensboro, Durham i Raleigh, clarament demòcrates. Una segona part urbana al sud, fronterer amb Carolina del Sud, on es troba el feu demòcrata de Charlotte. Les àrees republicanes es troben als extrems de l'Estat, tant a la costa atlàntica com als comtats rurals i miners de l'oest, que penetren pels Apalatxes.

Els comtats d'interès són Nova Hanover i Robeson. El primer, a la costa atlàntica i dins de la línia de comtats republicans, hi viu més del 2% de la població de l'estat. Tot i no ser un comtat que canviés a les presidencials del 2016 (ha votat als republicans des del 1980), la tendència apunta cap a un canvi electoral: Bush va guanyar-lo el 2004 amb un 56% dels vots 12 punts, mentre que amb Trump el marge va reduir-se a menys de 4 punts i per primera vegada des del 1976, un candidat republicà no va superar la barrera del 50% dels vots. És un comtat menys depenent de les minories racials que la mitjana de Carolina del Nord, atès que la població afroamericana, del 14%, és inferior en quasi 9 punts a la registrada en el conjunt de l'estat. Els indicadors econòmics són lleugerament millors que els del conjunt de Carolina del Nord (un ingrès per càpita de més de 2.000 dòlars superior).

El segon cas, Robeson, es troba situat al sud, al límit amb Carolina del Sud. Eminentment rural i amb un sector industrial en davallada, és un dels pocs comtats que va canviar a les presidencials del 2016 a Carolina del Nord. Des del 1976, havia votat pels demòcrates, amb unes xifres del 60% dels sufragis. Obama va guanyar-lo tant al 2008 com al 2012, la darrera vegada amb més de 17 punts de diferència. Finalment, Trump va aconseguir que el comtat girés a favor dels republicans - cosa que no havia succeït ni en els anys d'àmplies victòries de Ronald Reagan- amb un 51% dels vots. Tot i representar poc més de l'1% de la població de l'estat, Robeson torna a ser un exemple de com les zones econòmicament més deprimides i allunyades dels nuclis urbans del país van girar l'esquena als demòcrates fa tres anys: és considerat com un dels comtats més pobres de Carolina del Nord, ja que compta amb uns ingressos per càpita un 39% més baixos que la mitjana de l'estat i un 29% de la població viu en situació de pobresa (15% a tot l'estat). Aquest, a més, és un comtat "majoria-minoria": la majoria de la població pertany a un conglomerat de minories a nivell nacional, com els nadius americans (42%), els afroamericans (24%) i els hispans (9%). Trump hi va irrompre, gràcies al discurs econòmic i a la denúncia dels tractats de lliure comerç, sostinguts per les diferents Administracions nord-americanes des dels anys noranta.

Font: elaboració pròpia. Mapa de Carolina del Nord per comtats a les eleccions presidencials del 2016

Geòrgia (16 vots al CE)

Com Texas o Carolina del Nord, i situat al sud del país, aquest estat forma part també de les regions del Deep South (va formar part de la Confederació), el Black Belt al centre, connectant Carolina del Sud amb Alabama, i del Sun Belt. En la línia del que s'ha esmentat anteriorment, el sud dels Estats Units està canviant, de tal manera que aquesta regió tradicionalment republicana pot esdevenir un dels camps de batalla electoral decisius pel 2020. Tradicionalment, Geòrgia ha votat pels republicans d'ençà dels anys seixanta, arran dels canvis que van sacsejar tot el sud del país: el 1968, el governador d'Alabama George Wallace, fent una campanya favorable a la segregació racial, va guanyar-lo obtenint el 43% dels vots. Durant els setanta, Jimmy Carter va imposar-se dues vegades a l'estat del qual havia estat governador. Des de les eleccions presidencials de 1984, Geòrgia ha votat sempre pels republicans, amb l'única excepció del 1992 (a favor de Bill Clinton per un estret marge). Si George W. Bush hi va treure un 58% el 2004, l'actual inquil·lí de la Casa Blanca el va guanyar amb poc més del 50%. Les eleccions de mig mandat del 2018 (tot i tractar-se d'eleccions diferents i no comparables) també donen pistes de l'evolució d'aquest estat, atès que la candidata a governadora demòcrata Stacey Abrams va quedar-se a 55.000 vots i 1,4 punts d'arrebassar-li la victòria al republicà Brian Kemp.

En analitzar Geòrgia, hi trobem 3 àrees: la primera, està formada pels comtats com Fulton o DeKalb, situats a la ciutat d'Atlanta i la seva perifèria. Al nord de l'estat, aquesta regió majoritàriament demòcrata representa aproximadament un terç de la població total de Georgia. La segona àrea està conformada per una línia de comtats que, en diagonal, uneixen Carolina del Sud fins arribar a Alabama, creuant Geòrgia pel centre: correspon al Black Belt i, tot i ser comtats poc poblats, hi ha una forta presència d'afroamericans (superior al 50% en molts casos). Les zones republicanes es troben situades tant al nord fronterer amb Tennessee, penetrant la regió dels Apalatxes (tenint com a feu principal el comtat de Cherokee, al nord d'Atlanta) i a tot el sud, que fa frontera amb Florida i amb l'Atlàntic, amb l'excepció de la ciutat Savannah, a la costa.

Els comtats d'interès són Cobb i Gwinnett, tots dos situats al nord de la perifèria de la ciutat d'Atlanta. El primer, que representa més d'un 7% de la població de Georgia, havia estat fidel als republicans des del 1980. Hillary Clinton va guanyar-hi per un estret de marge de 2 punts i menys de 10.000 vots. Cobb és el prototip de zona perifèrica que, amb un important impuls econòmic i educatiu, ha abandonat progressivament els republicans: el percentatge de població de més de 25 anys amb títol universitari arriba fins als 46%, molt superior a la mitjana de l'estat (30%). L'ingrès per càpita supera els 36.500 dòlars, convertint-lo en un dels comtats més rics del país, i la taxa de població en situació de pobresa és 5 punts més baixa que la de Georgia. Els afroamericans representen un 29% de la població i els hispans, un 13%.

En el segon cas, amb quasi un 9% de la població de Geòrgia, presenta una situació similar a l'anterior. Votant republicà de forma continuada des del 1980, fins que Hillary Clinton el va guanyar el 2016 amb el 50% dels vots i 6 punts de marge sobre Donald Trump. Compta una presència notable d'hispans clarament superior a la mitjana de Geòrgia (22%), i també d'asiàtics (12%) o afroamericans (29%). Les condicions econòmiques no divergeixen gaire del conjunt de l'estat. La davallada del GOP es troba immersa, en aquest cas, en un context de fort creixement del pes de les minories: si el 2004 Bush va aconseguir-hi el 66% dels vots, Trump va quedar-se en el 44%. Aquest comtat és un exemple de com la regió sud dels Estats Units s'està tornant més multiracial (a diferència del nord, on la classe blanca treballadora sense estudis continua sent majoritària) i els problemes del Partit Republicà amb el vot afroamericà i hispà (d'origen no cubà) poden redefinir el mapa electoral del 2020.

Font: elaboració pròpia. Mapa de Georgia per comtats a les eleccions presidencials del 2016.

[1] Nota metodològica: el cens dels EUA considera que els ciutadans d'origen hispà no constitueixen una raça diferenciada, provenint de qualsevol de les altres races sobre les quals el cens sí que pregunta (blancs, afroamericans, asiàtics etc). Per aquest motiu, el cens no inclou en la pregunta racial una categoria específica per a aquest grup, malgrat que sí que inclou una pregunta diferencia sobre l'origen hispà. En aquest article i l'anterior, quan parlem de blancs, ens referim a white alone, xifra que inclou una part molt substancial d'hispans que trien aquest grup. En els casos on la població hispana és demogràficament remarcable, s'especifica de forma diferenciada per evitar confusions amb els blancs d'origen no hispà. En la resta de casos (5% o menys d'hispans), directament s'aplica la data de la categoria racial white alone per donar-hi continuïtat metodològica en les dades, malgrat que pugui incloure-hi per defecte un percentatge molt residual de ciutadans d'origen hispà.