Aquest era el tercer debat de les primàries demòcrates, però el primer que es feia en una sola nit i el primer que reunia els candidats líders a les enquestes en un mateix escenari.

En aquesta ocasió, el Comitè Nacional Demòcrata va decidir endurir els requisits necessaris per ser present dalt de l'escenari. Calia tenir 130.000 donants individuals i, com a mínim, un 2% en quatre de les enquestes seleccionades pel Partit. Aquest enduriment ha provocat que només 10 candidats es qualifiquessin pel debat celebrat a Texas.

Guanyadors

Beto O'Rourke: Aquesta nit ha estat l'exemple perfecte de com aprofitar les oportunitats i trerure'n or. Unes intervencions molt apassionades i personals sobre immigració i control d'armes poden fer que O'Rourke estigui content amb el paper que ha dut a terme en aquest debat. Una gran bombolla d'oxigen per una candidatura fins ara molt tocada.

Joe Biden: Sens dubte va ser la seva millor intervenció dels 3 debats celebrats fins ara. Es va mostrar enèrgic, contundent i segur de les seves mesures. Però Biden tampoc no es pot relaxar. Un front-runner amb la seva experiència pot i ha de fer millors debats.

Pete Buttigieg: Que un candidat expliqui la seva sortida de l'armari és un fet històric en un debat presidencial, i ell ho va aconseguir de forma molt potent. Va agafar el rol de la moderació i el seny, ben acompanyat de respotes intel·ligents i pausades, que el posicionen com una figura de consens encara que -de moment- ningú no ho sàpiga.

Jorge Ramos: El periodista hispà d'Univision i moderador del debat va ser el millor de la nit. Tot i comeneçar el debat amb una intervenció inicial excessivament política, va exercir de periodista incisiu i en diverses ocasions va aconseguir posar els candidats -fossin moderats o més esquerrans- en situacions realment incòmodes. Va trencar el mite progressista d'Obama recordant-li a Biden que el president té el rècord de persones deportades, i li va retreure a Sanders la seva reculada a l'hora de referir-se a Nicolás Maduro com a un dictador. També li va demanar que expliqués les diferències entre el socialisme veneçolà i el "socialisme democràtic" que Sanders propugna.

Jorge Ramos i Bernie Sanders sobre socialisme i Veneçuela.

Empat

Bernie Sanders: No va ser ni molt menys el protagonista de la nit. Més enllà d'alguns estira-i-arronses amb Biden sobre el passat de l'exvicepresident amb la guerra d'Iraq i la seva posició en matèria de salut, sempre va anar a remolc de Warren.

Elizabet Warren: Sembla que l'únic pla que la senadora per Massachusetts té realment detallat és el de les seves més que calculades intervencions en els debats. Té el do de fugir elegantment de les preguntes dels moderadors i els atacs del seus rivals, i així poder centrar-se en enviar el seu missatge a l'espectador. L'altre objectiu de la nit -neutralitzar Bernie Sanders- també va ser assolit amb èxit.

Cory Booker: El seus bons moments van arribar quan es va parlar de violència, armes i del sistema criminal. Amb la retòrica de predicador a què ens té acostumats, va connectar amb el públic en un parell d'ocasions. Va preferir no atacar, i així tampoc no va ser atacat; una bona opció si vols fer-te amic dels teus contricants, però no si vols sumar gent al teu projecte.

Perdedors

Julián Castro: El gran perdedor de la nit. Necessitava un paper protagonista per sortir del pou en què es troba la seva candidatura, però l'extrema necessitat l'ha portat a ser irritant, mal educat i en conseqüència dèbil. Els candidats tenien la llei tàcita de no atacar-se personalment entre ells, però Castro la va trencar ahir a la nit quan va posar en dubte la memòria de Biden. Aquesta clara refèrencia als rumors que existeixen des de fa setmanes sobre l'estat mental de l'exvicepresident li han valgut les crítiques d'altres candidats com Bernie Sanders o de la premsa mateix. Tot i així, està per veure si els votants ho castigaran o si per contra Castro creix a les enquestes.

Andrew Yang: El que va saber fer millor va ser crear expectativa per la gran "sorpresa sense precedents" que havia promès. Aquesta consistia en fer efectiva la seva proposta de renda bàsica dotant 10 famílies de 1.000 dòlars mensuals durant tot un any. Si bé aquest no és el primer cop que ho fa, fins ara havia estat pagat per la butxaca de Yang. El fet que ara sigui pagat amb diners de la campanya podria comportar una violació de la llei electoral. Fora d'aquesta polèmica sembla que la personalitat de Yang i el seu peculiar estil li compliquen la incorporació a les dinàmiques de la resta de candidats durant els debats. Segueix trobant-se més còmode a les xarxes que a la televisió.

Amy Klobuchar: La candidatura de la moderada senadora per Minnesota no acaba d'enlairar-se. La seva millor intervenció va ser la primera, quan va atacar Elizabeth Warren per la seva falta de concreció en les seves propostes. Va desaparèixer la resta del debat.

Kamala Harris: Va ser la clara guanyadora del primer debat, en què va aconseguir fer-li molt de mal a Biden a les enquestes, augmentant la seva recaptació de donacions i elevant el seu perfil a nivell nacional. Ara bé, des de llavors la trajectòria ha estat descendent. Va començar prou bé el debat d'ahir quan va enviar Donald Trump a "tornar a mirar la Fox News", però les següents bromes eren posades amb calçador. Tampoc va tenir cap discurs elaborat i va preferir no mullar-se en debats tan crucials com el de la sanitat.

El proper debat, que serà el 15 d'octubre, tindrà el mateixos requisits per a poder-hi ser present. Candidats com el multimilionari Tom Steyer, Tulsi Gabbard o Marianne Williamson són a la porta de classificar-s'hi. La data límit per assolir els requeriments és l'1 d'octubre.