Quan parlem de com es guanyen unes eleccions als Estats Units, acostumem a fixar-nos en el mapa en color dels estats, fent diverses combinacions per tal d'esbrinar qui pot arribar a la xifra dels 270 delegats del Col·legi Electoral, que obre les portes del Despatx Oval. Tanmateix, aquesta lectura pot deixar de banda la complexitat de la realitat que existeix en cadascun dels estats de la Unió: una diversitat demogràfica, social i cultural que, agregada, ofereix la fotografia definitiva de l'estat en qüestió. Explorar la dimensió administrativa inferior a l'estat, el comtat, pot resultar encara més interessant de cara a mesurar el que pot estar en joc en les pròximes eleccions presidencials, evitant a la vegada visions esbiaixades sobre el comportament electoral d'una mateixa comunitat, fenomen que té lloc quan són analitzades a nivell agregat. Per posar un exemple, Califòrnia sempre es posa com a referent d'estat progressista, cosa que és ben certa: tots els candidats demòcrates des de 1992 hi han guanyat (Hillary Clinton amb un 62% dels vots), en victòries basades en la gran bossa de votants demòcrates a les ciutats costaneres, on es concentra la gran majoria de la població. Alhora, el mateix Estat té una quantitat de comtats fortament republicans al nord-est i centre (menys poblat), que va apostar clarament per Trump. Aquest cas de realitats duals en els estats és el que pretén explorar i detallar el següent article.

Els estats presentats a continuació són els que definiran el resultat de l'elecció presidencial de l'any vinent. Els comtats s'han triat en base al canvi detectat el 2016 i el major pes demogràfic (per tant, en quantitat de vots en joc) possible [1].

Florida (29 vots al CE)

Aquest va ser l'estat amb més pes que va aconseguir Donald Trump dels que anteriorment havien apostat per Barack Obama i és considerat un dels objectius electorals necessaris per arribar a la Casa Blanca, pel pes que té en el Col·legi Electoral, fins a l'extrem que va atorgar la presidència a George W.Bush  per un marge de 800 vots (en una població de més de 21 milions de persones) i després de diversos pronunciaments judicials a les presidencials del 2000. Quan parlem de Florida distingim tres zones diferenciades: la primera, els tres comtats al sud-est de la península, on es troben els que corresponen a la ciutat de Miami i la seva perifèria (Miami-Dade, Broward i Palm Beach). Tots tres constitueixen el 29% de la població de Florida i, en el cas dels dos primers, són els principas nínxols de votants demòcrates a Florida, amb més d'un 60% dels vots en les darreres eleccions presidencials. La segona zona està constituïda per una franja de transició, amb ciutats demòcrates com Orlando i àrees republicanes com Lee County o la costa atlàntica de la península. Per últim, tot el nord i centre de la península, juntament amb la franja territorial que limita amb Geòrgia i Alabama, són fortament republicanes, tot i ser menys poblades.

Els comtats d'interès són Pinellas i St. Lucie. El primer representa el 4,3% de la població de l'estat i va votar Trump en un 49%, tot i fer-ho per Obama en un 52% el 2012 i un 53% al 2008. Pinellas es considera un comtat swing, atès que la seva orientació ha anat variant de forma constant en es eleccions presidencials. La composició demogràfica és d'un 83% de blancs, un 11% d'afroamericans i poc més d'un 1o% d'hispans, unes xifres que el fan menys depenedent de les minories que la resta de l'estat. Juntament amb el comtat del costat, Hillsborough (un 7% de la població) forma part de la zona electoralment més volàtil de Florida.

El segon comtat en qüestió, a l'altra part de la costa de Florida, representa menys del 2% de la població de l'estat, malgrat que va fer un dels canvis més grans el 2016: d'un 54% a Obama el 2012, a imposar-s'hi Trump amb el 50%. Els afroamericans representen un 21% de la població del comtat i els hispans, un 20%. Amb uns ingressos per càpita 5.000$ inferiors a la mitjana de Florida, Trump va donar la sorpresa en ser el més votat en un comtat que, per tradició electoral i demogràfica, semblava segur cap a Hillary. Tanmateix, cal recordar la feblesa que suposa pels demòcrates dependre absolutament del comportament "homogeni" de les minories. A tall d'exemple, gairebé un terç dels hispans van votar Trump a escala nacional, especialment els d'origen cubà [2].

Font: elaboració pròpia. Mapa de Florida per comtats a les eleccions presidencials del 2016

Pennsilvània (20 vots al CE)

L'Estat que va veure néixer la Constitució del país és el que va acabar de donar la victòria a Trump fa quatre anys, havent votat sempre pels candidats demòcrates des del 1992. Pennsilvània està dividida en dues grans parts: una gran zona demòcrata situada al sud-est, on es troben la ciutat de Filadèlfia i els comtats situats als seus voltants, tant al nord com a l'oest de la ciutat. D'entre les zones demòcrates, també en destaquen la ciutat industrial de Pittsburgh (al sud-oest) o Erie (al nord-oest). Les zones republicanes, en canvi, es troben principalment al centre de l'estat: comtats de poca població, majoritàriament blanca i amb forta presència del sector miner, en una regió que s'estèn també per l'est d'Ohio i tot Virgínia de l’Oest. Aquesta àrea normalment dibuixa sobre el mapa una mena de "T" al centre de l'estat, tot i que els comtats al voltant de Pittsburgh han girat cap als republicans en la darrera dècada, en una tendència similar a la de les zones blanques i mineres econòmicament en decadència d'aquesta part del país.

Els comtats més interessants són els d'Erie i Chester per raons contraposades. El primer, que coincidieix amb la ciutat siderúrgica d'Erie al nord-oest, és un comtat que va votar fortament per Obama al 2012 (un 57%), però que va capgirar el resultat a favor de Trump (un 49%) quatre anys després. Va constituir una de les sorpreses de la nit electoral, ja que aquest comtat sempre havia votat pels demòcrates, i l'últim republicà a imposar-s'hi va ser Ronald Reagan el 1984. Amb un 2,1% de la població de l'estat, compta amb forta presència de població blanca, un 88%, i per tant amb un pes poc important de les minories racials, juntament amb uns indicadors econòmics per sota de la mitjana de l'Estat (26.400$ d'ingressos per càpita, contra els 31.500$ de l'Estat sencer). Erie exemplifica la davallada econòmica i industrial d'un dels grans referents de la Revolució Industrial Americana, un clima receptiu al missatge polític de l'actual president dels EUA.

En el cas del segon comtat, situat a l'oest de la ciutat de Filadèlfia, hi trobem una tendència contrària: un comtat tradicionalment republicà - que representa un 4,1% de la població-, que ha virat cap als demòcrates en la darrera dècada. Obama va imposar-s'hi el 2008, Romney el 2012 per menys de 1.000 vots i Hillary el va guanyar amb un marge de més de 9 punts. Chester compta amb més d'un 85% de població blanca i un percentatge de població de més de 25 anys amb estudis universitaris molt superior a la mitjana de l'estat (51% contra 30%). La taxa de pobresa és de la meitat de la mitjana de l'estat i els ingressos per càpita notablement superiors (de 46.200$ davant els 31.500$ de l'estat). De fet, Chester és l'exemple de comtat on emergeix una població blanca amb estudis i un nivell econòmic superior que està convertint-se als demòcrates. Una tendència que s'ha observat també al nord-est de Virgínia (amb forta puixança de la indústria tecnològica), i que ha permès als demòcrates de consolidar-lo com un estat segur durant aquesta dècada.

Font: elaboració pròpia. Mapa de Pennsilvània per comtats a les eleccions presidencials del 2016

Michigan (16 vots al CE)

Michigan formava part de la zona coneguda com el blue wall, el mur “blau” d'estats industrials del nord del país, que majoritàriament van caure a favor de Trump (tot i que en el cas de l'estat en qüestió, per un marge de poc més de 10.000 vots), havent votat els demòcrates des dels any noranta. Michigan té importants zones demòcrates al sud-est de l'Estat, especialment a Detroit o Flint, així com ciutats situades a l'altre extrem (Muskegon). Aquesta zona industrial i coneguda per ser la seu d'empreses com General Motors, destaca per la importància de la comunitat afroamericana que, per exemple, a Wayne County (Detroit) és del 39% i en un context econòmic fortament desfavorable, amb un percentatge de població en pobresa superior al 20%. En contraposició, tot l'interior i nord de l'estat ha virat fortament cap als republicans, com per exemple els comtats industrials de la badia del Llac Huron i els situats al sud de Michigan, aquests darrers amb més població.

En aquest cas, ens interessen els comtats de Macomb i Calhoun. El primer representa un important 8,8% de la població de Michigan. Obama va imposar-se en aquest comtat dues vegades, però Trump el va fer tornar vermell amb un 54% dels sufragis, la qual cosa va contribuir decisivament en el resultat global de l'estat, per raó del pes demogràfic que té sobre el conjunt. Aquest comtat, situat al nord de Detroit, té un 81% de població blanca i una important minoria afroamericana del 12%, així com unes xifres econòmiques similars a la de l'estat. Probablement, Macomb County és l'exemple de zona suburbana d'una gran ciutat que va apostar per Trump el 2016. En el segon cas, vindria a representar el prototip de comtat d'interior del Rust Belt que va apostar per Trump el 2016 amb un ampli marge (de 13 punts), tot i que Obama va retenir-lo per la mínima el 2012 (1 punt). Només representa l'1,3% de la població total de l'estat, amb uns indicadors econòmics pitjors que els de la resta de Michigan i amb un notable percentatge de la població en situació de pobresa (el 19%).

Font: elaboració pròpia. Mapa per comtats de Michigan a les eleccions presidencials del 2016

Ohio (18 vots al CE)

Cap candidat presidencial no ha aconseguit la Casa Blanca sense guanyar aquest Estat des del 1964, i Trump no va ser cap excepció. El republicà va imposar-s'hi a Hillary Clinton amb un marge important de més de 8 punts, superior al que Obama va aconseguir contra els seus rivals en 2008 i 2012. Aquest estat del nord té tres zones electorals diferenciades. Els comtats del nord, a la costa del llac Erie, són comtats demòcrates, amb importants ciutats com Toledo i Cleveland. De fet, en aquesta part hi ha el comtat de Cuyahoga, que és crucial pels interessos demòcrates. A tall d'exemple, Obama va treure un avantatge en vots a tot Ohio el 2008 respecte a McCain, que equivalia al marge de vots que va aconseguir exactament en aquest comtat (aproximadament uns 250.000). La segona zona està formada pels comtats rurals i miners de l'est, que fan frontera amb Pennsilvània i West Virigina. Zones tradicionalment demòcrates, però que han anat virant cada cop més als republicans, en consonància amb els estats amb què fan frontera. Per últim, la tercera part està formada per un bon grapat de comtats poc poblats de l'interior, essencialment republicans, amb l'excepció de les grans ciutats de Columbus i Hamilton, bastions demòcrates enmig de l'Ohio més conservador.

Els comtats que tractem són Montgomery i Stark. El primer és un comtat situat a la ciutat de Dayton i les seves rodalies al sud-oest d'Ohio. Representant el 4,6% de la població total i havia votat sempre els candidats demòcrates des del 1992, fins el 2016, quan Trump va guanyar-lo amb el 48% després que Obama ho fes amb un 52% quatre anys abans. Els blancs són la majoria de la població (73%), tot i que els afroamericans es troben en una posició notablement superior a la de la mitjana de l'estat (un 21%, contra un 13%) i compta alhora amb uns indicadors econòmics i educatius similars als de la mitjana del país, on tant la taxa de pobresa com l'ingrès per càpita són només lleugerament inferiors als de la resta d'Ohio. Com s'ha comentat anteriorment, Montgomery torna a ser el cas d'un comptat amb una zona urbana fortament demòcrata, però amb una perifèria més republicana -factor clau per la victòria de Trump- i zones rurals que ho són completament.

El segon cas, també és molt similar al primer esmentat sobre Montgomery: amb el 3,2% de la població i situat al nord-est de l'Estat, torna a exemplificar el gir republicà de les zones rurals i suburbanes, malgrat un nucli de població fortament demòcrata (Canton). Trump hi va treure un 56% dels vots, malgrat que Obama va guanyar-hi per la mínima amb poc més de 100 vots sobre Romney. Les caracterísitiques d'aquest comtat són semblants a les de l'anterior, tot i eixstir una majoria més important de població blanca (88%).

Font: elaboració pròpia, Mapa per comtats d'Ohio en les eleccions presidencials del 2016. 

Arizona (11 vots al CE)

Aquest extens estat del sud-oest del país podria constituir un dels grans canvis del mapa electoral del 2020. Arizona és un estat eminentment republicà, i tots els candidats del GOP l'han guanyat des del 1952 (amb l'excepció de Bill Clinton el 1996). La tendència observada és que els canvis demogràfics, tot i ser lents i evolutius, estan alterant la dinàmica electoral, no només d'Arizona sinó, en general, de tota la regió sud-oest dels Estats Units. El 2008, el llavors senador John McCain va aconseguir-hi el 53,4% dels vots i un avantatge de 8,5 punts sobre Obama. 8 anys més tard, Trump ho va fer amb un 49% i una diferència reduïda als 3,6 punts. Una altra senyal d'alerta per als republicans és la victòria de la demòcrata Kyrsten Sinema a les eleccions de mig mandat de novembre de l'any passat, que la van convertir en la primera demòcrata a guanyar un escó del Senat per Arizona des del 1988.

Per entendre Arizona cal tenir present el fort pes que hi té la minoria hispana, que representa el 32% de la població (davant del 18% dels EUA), el que fa que sigui el quart estat de la Unió amb aquest grup més nombrós, just per darrere de Califòrnia, Texas i Nou Mèxic. En tractar-se d'un estat amb densitat baixa, la clau es troba en l'important comtat de Maricopa, ja que representa per si sol més del 61% de la població de tot l'estat. Trump hi va guanyar amb el 49% i 45.000 vots d'avantatge, pràcticament la meitat del seu avantatge total sobre Hillary Clinton al conjunt de l'Estat. Els indicadors econòmics del comtat són lleugerament millors que els de la mitjana i amb una composició demogràfica que no divergeix força de la del total.

Font: elaboració pròpia. Mapa per comtats d'Arizona a les eleccions presidencials del 2016. 

[1] Totes les dades obtingudes provenen del cens del 2010 (amb estimació del juliol del 2018) https://www.census.gov/en.html

[2] Edison Research