Avui a les dues de la matinada (hora catalana) i per primer cop, els 10 candidats que lideren la carrera per ser el rival de Trump debatran alhora en un escenari. Mai abans tants demòcrates havien optat a la nominació, i per això els dos debats anteriors es van haver de dividir en dues tandes cadascun.

Per al tercer, però, la direcció del partit ha endurit molt el criteri d’admissió de candidats: d’una banda, havien d’haver rebut diners d’almenys 130.000 donants, amb 400 donants per estat en un mínim de 20 estats; de l’altra, havien d’haver obtingut a partir d’un 2% d’intenció de vot en almenys 4 enquestes publicades durant el juliol i l’agost en una sèrie de mitjans seleccionats per la direcció.

El canvi ha provocat, en efecte, una dràstica reducció de candidats amb dret a veu: només la meitat hi participaran. La resta, o bé s’han retirat pel camí (Gillibrand, Inslee, Hickenlooper, Gravel i Moulton), o bé maldaran per accedir al quart debat. D’aquest darrer subgrup, només Gabbard, Williamson i Steyer havien creuat el llindar de donants i apareixien en algun sondeig vàlid de cara al debat d’avui. Els altres, molt probablement, no trigaran a caure.

La campanya avança i a aquestes alçades hi ha molt poc marge de sorpresa. Amb la història a la mà, és gairebé segur que un dels deu demòcrates que debatran avui serà el proper rival de Trump i, potser, el proper president dels Estats Units. Les enquestes segueixen mostrant encara avui una tendència claríssima: Joe Biden lidera el bloc moderat i Elizabeth Warren i Bernie Sanders lluiten frec a frec per ocupar l’espai socialdemòcrata. L’objectiu dels altres set, tret segurament d’Andrew Yang, que fa la seva, és agafar cos com l’alternativa moderada a Biden. Quin paper ha de fer, cadascun d’ells, per sortir enfortit del debat d’avui?

Joe Biden

Moderat i amb experiència: ja fa temps que el vicepresident en l’era Obama i candidat de l’establishment és al capdavant de totes les enquestes, però poc a poc perd pistonada. Biden té quasi 77 anys, i se’l veu cansat, com si es presentés per obligació. Aquesta setmana va confondre Angela Merkel amb Margaret Thatcher en un acte, una pífia que, sumada a moltes d’altres, ha aprofundit la vulnerabilitat que se li percep.

Al primer debat, on va fer un paper gris i galdós, Kamala Harris va tenir l’olfacte d’enfrontar-s’hi directament i li va fagocitar gairebé la meitat d’intenció de vot en una actuació vibrant i sagaç. Poc a poc se n’ha recuperat, però, ara per ara, tots els flancs de Biden són febles. El motor del seu vot és la por a fer experiments. Avui Biden ha de procurar dissipar els dubtes sobre l’estat de la seva memòria, mostrar-se com un candidat enèrgic i amb ganes de debatre, i ha d’atrevir-s’hi una mica per ajustar bé fins a quin punt li cal baixar a l’arena. Si Biden no agafa impuls avui, és probable que qualsevol segona espasa l’erosioni.

Elizabeth Warren

La senadora de Massachusetts està jugant bé les seves fitxes. Fins ara no hem dubtat a ubicar-la a la part més socialdemòcrata del partit: subscriu moltes propostes de Bernie Sanders i ha aconseguit xuclar-li part de la retòrica i part de l’electorat. Però sembla que, ara que les enquestes la presenten com la gran rival de Biden, ha decidit temperar el discurs per vendre’s com el millor nexe d’unió entre les dues grans famílies que en aquest cicle es baten al partit: la moderada i l’esquerrana.

La gran incògnita d’avui sobre Warren és si continua el seu viratge al centre, si el fa més evident encarant-se per primer cop a Bernie Sanders (fins ara semblava que tenien un pacte de no-agressió), o si per contra prova de mantenir el to de les actuacions passades, que li va atorgar una victòria quasi incontestable en els dos debats precedents.

Bernie Sanders

El cèlebre contrincant de Hillary Clinton el 2016 no se n’està sortint com s’esperava. Fa quatre anys es batia contra un sol rival, era la cara de la renovació i les idees que introduïa eren noves. Ara tot és diferent: l’onada esquerrana que va començar amb ell s’ha estès i ha dut al poder polítics del seu tarannà com Alexandria Ocasio-Cortez. El canvi de paradigma ideològic ja no és patrimoni seu i li serveix molt menys d’arma. La imatge de vell boig i radical que tant republicans com demòcrates moderats li han construït l’encaixona.

La presència d’Elizabeth Warren, una dona més jove capaç d’abanderar les més potents de les seves propostes i d’acreditar més prestigi i més capacitat de tendir ponts amb l’altra banda del partit, l’estava dessagnant fins que fa uns dies ha començat a recuperar posicions, però de moment no sembla que n’hi hagi prou. Per més col·legues que siguin, Sanders ha de començar a atacar Warren per reviscolar la flama del 2016. Comença a fer-se-li tard.

Kamala Harris

És una de les promeses demòcrates més rutilants. L’exfiscal i senadora per Califòrnia ha anat guanyant-se renom amb grans preformances, com l’interrogatori al jutge Brett Kavanaugh, acusat d’agressió sexual. Tothom la veia com una marea fins que fa un parell de setmanes que sembla que Kamala Harris estigui adormida.

Era el nom cridat a rellevar Biden a l’espai central del partit i ho va saber clissar. Al primer debat va devorar l’exvicepresident i va pujar gairebé 15 punts a les enquestes, però no va saber mantenir-ne el fruit. Ara amb prou feines escala més del 7%. Tot sembla indicar, a dia d’avui, que el combat es polaritzarà entre Biden i algú altre. Harris ha demostrat que el tu a tu és el seu fort i, per anar bé, avui hauria de repartir a tort i a dret si vol tornar a agafar una embranzida més que necessària.

Pete Buttigieg

Fa uns mesos, Buttigieg, alcalde d’una ciutat mitjana d’Indiana, era un desconegut. Ajudat pels mitjans, va tenir el seu moment estel·lar a mitjan febrer quan va anunciar la campanya. De l’ascens fulgurant que va durar fins a finals d’abril, en queda poc. Ara és el cinquè en discòrdia, provant, com Harris, de ser l’alternativa a Biden.

Als dos debats anteriors, Buttigieg no ha entrat al cos a cos amb ningú: ha preferit fer la seva poc a poc i ostentar seny i moderació amb un to càlid i conciliador. La recepta li ha servit per aguantar, però no per créixer gaire. Si l’objectiu de Buttigieg és anar d’alcalde a governador i d’aquí a uns anys assaltar la presidència, ja li va bé així. Si realment vol la nominació del 2020, ha de canviar d’estratègia i mostrar una mica d’agressivitat.

Andrew Yang

L’empresari novaiorquès Andrew Yang és el personatge sui generis d’aquesta campanya. És l’únic dels qui debatran avui que no ha ostentat mai cap càrrec públic. Es va fer un nom amb la seva proposta estrella: una renda de mil dòlars per a tothom, indiscriminadament. I va començar a pujar als sondejos després que al primer debat amb prou feines el van deixar parlar només un minut, gràcies a ús habilíssim de les xarxes socials.

Yang és un candidat al marge, i d’això n’ha fet la seva virtut. Els mitjans el cobreixen poc però molta gent l’adora. Per al debat d’avui ha promès “una cosa que mai abans en tota la història ha fet cap candidat en un debat”. Caldrà veure si la seva originalitat el converteix en un fenomen autèntic i, en cas que sí, de quina magnitud.

Cory Booker, Beto O’Rourke, Amy Klobuchar i Julián Castro

Són candidats menors: cap d’ells passa del 3% a les enquestes, tot i que Booker i O’Rourke tenen sobre els altres dos un petit avantatge en enquestes i en renom. Tots moderats, tots opten a prendre el relleu de Biden i, per tant, en primera instància han de desgastar Harris i Buttigieg. I, si no ho aconsegueixen, almenys han de tenir prou presència i consistència per continuar igual als sondejos i classificar-se per al quart debat. No és nit per a la prudència.